Publicitat
Publicitat

Convivència en un banc entapissat de vellut vermell

Separat de la resta, hi fan seure les autoritats més principals que han trobat

Si els nens vénen amb un pa sota el braç, hi ha un president del TSJC que ha arribat amb una sentència clavada a l’esquena com un punyal. Per una coincidència espontània, com diria el ministre de l’Interior, el grup Impulso Ciudadano va esbombar hores abans de la presa de possessió de Jesús Barrientos una resolució judicial de fa set setmanes que anul·la el protocol d’ús del català a l’administració.

La Generalitat no hi ha presentat cap recurs per no enfangar-se en una batalla que considera que no afecta la llei de política lingüística. Però Impulso Ciudadano ha intentat situar Barrientos en aquest marc que aviat es descobrirà –amb certa sorpresa– que ell no acaba d'acceptar. O no d'aquesta manera: quedarà clar que  vol marcar perfil.

Barrientos insta a resoldre el procés sobiranista lluny dels tribunals

Amb sentència sobre el català o sense, era una presa de possessió destinada a ser tensa. I els assistents ho saben. Un grupet d’advocats asseguts de costat comenten -en castellà, llengua dominant de la cerimònia i de les converses que se sentiran abans i després- l’ absència del president de la Generalitat: “Hi ha dos consellers però el Molt Honorable no hi és. Deu tenir por que si ve el facin declarar [com a acusat]”. Es peten de riure.

Quan comença l’acte, la retransmissió per les pantalles instal·lades a la sala dels Passos Perduts del Palau de Justícia de Barcelona fa pensar que el realitzador és de l’escola de Valerio Lazarov, MisterZoom. Però no en fem sang. És un intent lloable de la sempre difícil modernització de la justícia, un dels objectius del nou president del TSJC (i del president sortint i de tots els anteriors).

A la part noble de la sala, on s'accedeix per estricta invitació, plena de togues i esquitxada d'uniformes militars i policials, el cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el cap superior de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, han estat xerrant animadament, com si els dos cossos no haguessin tingut cap tensió darrerament. Es coneixen des de fa molts anys, quan tots dos estaven destinats a Girona, una terra que no només exporta presidents.

En un banc entapissat de vellut vermell separat de la resta hi fan seure les autoritats més principals que han trobat els organitzadors de l'esdeveniment: a falta de Carles Puigdemont, hi ha el conseller de Justícia, Carles Mundó (ERC); la delegada del govern espanyol, Llanos de Luna; el tinent general Ricardo Álvarez-Espejo, i el conseller d’Interior, Jordi Jané (CDC). Tots quatre ben junts. No hi ha espai per a més. Les espatlles es freguen. Estan immòbils. Han de conviure mitja horeta. Acabada la solemnitat, cadascú podrà fer la seva.

Dit i fet. Quan s'aixeca la sessió i els convidats trenquen files, Mundó és envoltat de periodistes i opina sobre la (nova) sentència del català, que per cert diu que no té cap importància. I Jané i De Luna, amb una copa de cava a la mà, es posen a xerrar de coneixences en una conversa en què el conseller anirà intercalant el castellà i el català amb fluïdesa mentre ella, amb la seva elegància barri de Salamanca 'style', mantindrà el seu castellà florit i accelerat. I s'entendran perfectament.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT