Política 22/08/2016

La plataforma dels exdirigents de CDC i Unió arrenca a l'octubre

El nou espai rebutja una confluència amb el partit d’Espadaler

Núria Orriols
3 min
L’exdiputat d’Unió al Parlament Roger Montañola és un dels impulsors del nou moviment “liberal i humanista”.

Barcelona“Naixem amb voluntat d’ocupar un espai orfe a Catalunya”. Així resumeix les seves intencions un dels membres de la nova plataforma catalanista impulsada per exdirigents de CDC i Unió que veurà la llum aquest octubre. Segons ha pogut saber l’ARA, el nou moviment “liberal i humanista”, que ja fa vora un any que s’està cuinant entre exmembres de CiU i persones del món privat, ja té programada la seva presentació en societat. Després de la Diada i la qüestió de confiança del 28 de setembre, està previst que es donin a conèixer les persones que formen part del comitè promotor del moviment -entre les quals hi ha els exdiputats de CiU Xavier Cima, Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola- i es llançarà un manifest on s’exposaran els seus objectius. Els plans passen perquè llavors hi hagi adherides unes 150 persones. Després hi haurà una segona ofensiva comunicativa que podria prendre forma d’acte públic si el moviment agafa prou força. Segons les fonts consultades, tot i que un dels objectius és presentar-se a les pròximes eleccions catalanes previstes per al 2017, la plataforma no es registrarà, d’entrada, com a partit polític.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els impulsors de l’operació comparteixen un diagnòstic de la situació política a Catalunya: creuen que cal deixar l’eix nacional en un segon pla i tornar a parlar d’ideologia. “La voluntat és que les nostres idees tinguin influència social”, diu un dels promotors, que remarca que la voluntat de la nova plataforma no és aspirar a grans majories per ser un partit catch all sinó ser un partit liberal -a l’estil de les formacions del nord d’Europa-, catalanista i no independentista.

El tempo del nou moviment

El moment del tret de sortida, l’octubre, no és casual. Els impulsors són crítics amb l’aliança del Partit Demòcrata (PDC) amb ERC i la CUP i creuen que poden representar part de l’electorat de l’antiga CiU desencisat amb el gir independentista de l’expresident de la Generalitat Artur Mas. Creuen que la tardor és el moment idoni per néixer perquè consideren que es posarà de manifest l’“orfandat” de les idees que defensen. Preveuen que el president Puigdemont reediti l’entesa amb l’esquerra anticapitalista i que el catalanisme moderat “quedi sense referents” després de l’aposta nítidament independentista del PDC sorgida del seu congrés fundacional.

Malgrat que l’objectiu del moviment és arribar a les institucions, no s’organitzarà com un partit polític tradicional amb una estructura territorial i sectorial. El funcionament serà “flexible”, a l’estil americà i, de moment, s’han creat comitès per treballar de forma especialitzada. Es divideixen en les àrees d’ideologia, comunicació i pla d’acció.

Les converses inicials parteixen de reunions amb una quinzena de persones: el grup promotor de la nova formació. Les fonts consultades remarquen que són pocs els impulsors que provenen del món públic i que la “majoria” són persones “joves” que tenen la seva feina fora de la política i no volen fer-ne el seu modus vivendi. La seva voluntat, exposen, és ser un moviment “completament nou” i descarten aliar-se amb altres partits existents.

És per això que, malgrat les crides que paral·lelament el líder d’Unió, Ramon Espadaler, ha fet per bastir un nou espai de centre, la nova plataforma rebutja una confluència amb els democristians. Tot i que admeten que alguns dels seus membres tenen carnet de partit -Montañola encara milita a Unió- deixen clar que no s’hi uniran. Ara bé, mantenen les portes obertes perquè tothom s’hi sumi a títol individual.

Quina és la intenció d’Unió? Si el seu pla inicial era ser el pal de paller d’una nova plataforma de centre, el fracàs de les negociacions amb els bancs per evitar el concurs de creditors canvia la situació i així ho ha reconegut obertament el líder del partit, Ramon Espadaler. En un esmorzar per a militants a Llofriu (Girona) a inicis d’agost, Espadaler va obrir la porta a renunciar a les sigles del partit si és per “beneficiar” l’articulació d’un nou espai de centre polític que pugui ser “alternativa” al Govern actual. Tanmateix, la formació manté els seus plans de refundació i celebrarà el seu congrés l’1 d’octubre. D’allà n’ha de néixer, segons Espadaler, un “nou instrument polític”. Aquesta tardor, doncs, no només serà intensa per a l’independentisme.

stats