Publicitat
Publicitat

12-D, un any després: a la recerca de la unitat perduda

La forma i el fons de les eleccions plebiscitàries marquen el primer aniversari de l'acord per la data i la pregunta de la consulta del 9-N entre CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP

Dijous. Desembre. Dia assolellat i fred. A mig matí transcendeix que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, està reunit al Palau de la Generalitat amb el president Artur Mas. Missatges, trucades, nervis. Poc després se sap que a Mas i Junqueras els acompanyen representants d'ICV-EUiA, CUP i CiU. Hi haurà acord per a la data i la pregunta? La incògnita es resol aviat, a l'hora de dinar: tots els partits favorables al dret a decidir han trobat finalment la fórmula. "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? I, en cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent", anuncia Mas. El 9-N és la data triada per fer una consulta que, finalment, acabarà sent reformulada. D'aquell 12 de desembre ja en fa un any i ara el panorama polític està marcat per la negociació entre el president i Junqueras per la forma i el fons de les futures eleccions plebiscitàries.

Com s'ha arribat fins aquí? Després de signar el decret de convocatòria de la consulta el 27 de setembre, Mas va fer  marxa enrere amb el 9-N original després que el Tribunal Constitucional (TC)  el suspengués i d'aquí se'n va derivar el trencament de la unitat, materialitzat en una turbulenta cimera al Palau de Pedralbes. Només un dia després, Mas va comparèixer al Palau de la Generalitat per presentar la jornada de participació que substituïa la convocatòria original. El 9-N alternatiu va acabar convertint-se en un èxit –a pesar de les reticències polítiques inicials i de la mala maror entre partits sobiranistes– i ha derivat en la  negociació per trobar la millor manera d'obtenir un mandat democràtic sobre la independència. En aquesta situació es troben els actors polítics del país un any després d'una fotografia històrica.

CiU

Els dirigents nacionalistes, en privat, admeten que Mas ha "ressuscitat" després de la jornada de participació. "Era un invent seu, ningú se'l va creure al principi i se n'ha acabat sortint", assegura un membre de la cúpula nacionalista. Quines són les prioritats del president? Definir les plebiscitàries "per fer el referèndum que l'Estat no ens ha deixat fer", va explicar en la seva  conferència del passat 25 de novembre.  És partidari de bastir una llista única sense sigles –amb els partits en hibernació, un fet que condiciona la refundació de CDC– i aquest és el principal escull de la negociació amb Junqueras, que és partidari de diverses candidatures sota un paraigua conjunt.

Convergència s'ha significat activament a favor de la independència i va fer campanya amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural –agrupades en la plataforma 'Ara és l'hora'– i encara afronta les conseqüències de la tempesta generada per la confessió de Jordi Pujol, impensable fa un any. El partit, que el 12-D encara mantenia vigent la interinitat arran del pas enrere –ara ja definitiu– d'Oriol Pujol, està governat per un comitè de direcció que lidera Josep Rull. CDC ha decidit fer "un pas enrere", si cal, per afrontar els  divuit mesos que Mas preveu per proclamar la independència després de les plebiscitàries. El partit també s'ha vist sacsejat per l'anunci del president de deixar la política si guanya les eleccions i lidera amb èxit la transició nacional, tenint en compte que Mas és el principal actiu nacionalista i no hi ha un successor clar.

A Unió –i, per extensió, a la federació CiU– les coses també han canviat des de fa un any. Josep A. Duran i Lleida ja no és secretari general de CiU, plaça que ocupa ara Ramon Espadaler, que també ha ascendit a secretari general del partit democristià. Duran enfila, doncs, el camí cap al seu adéu polític? No sembla que sigui així, tenint en compte els esforços que està destinant a la plataforma Construïm, centrada a refundar el centre catalanista amb la vista posada al futur. De moment, el cap de files d'Unió ha evitat desmarcar-se dels plans de Mas –a pesar que és un declarat contrari a la independència– i segueix criticant Junqueras per dinamitar la negociació. Els propers mesos seran claus per definir el futur de CiU com a federació i per conèixer el futur polític de Duran i els dirigents que l'acompanyen.

ERC

Els republicans han estat, fins a la marxa enrere de Mas amb el 9-N original, socis de CiU al Parlament. El pacte està trencat i per això l'aprovació dels pressupostos per al 2015 és un maldecap per al Govern. Junqueras demana eleccions anticipades i "constituents" des del moment en què el president va decidir arraconar la consulta i considera que la millor manera d'afrontar aquests comicis és amb llistes separades –i un paraigua conjunt– per arribar a una majoria social més àmplia i convèncer més indecisos. "És millor la unitat de tots que la unitat d'uns quants", va considerar en la seva conferència la setmana passada davant de més de dues mil persones al Palau de Congressos de Catalunya, on va defensar un govern de concentració l'endemà de les eleccions. El president d'ERC també va fer referència als casos de corrupció –alguns dels quals afecten CiU– com a via per construir un "país nou".

Els republicans han vist moderat el seu creixement a les enquestes després del 9-N, que ha derivat en una  querella de l'Estat contra Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. L'última enquesta, publicada aquest diumenge a 'La Vanguardia', els atorgava 27 escons, lluny de la quarantena que treien el sondejos anteriors. Junqueras considera que la prioritat després d'una victòria independentista a les properes eleccions és "actuar com un Estat", d'igual a igual amb Espanya, perquè considera que és l'única manera de no estar sotmesos a l'administració central i tenir èxit en la construcció de les estructures d'estat necessàries per fer viable la independència.

Mentrestant, però, la dinàmica pressupostària es desenvolupa amb tensió al Parlament.  Els republicans són partidaris de la pròrroga –incloent-hi la paga extra als funcionaris– i "subordinen" qualsevol acord a la convocatòria d'eleccions en clau sobiranista. El Govern, doncs, té un problema: necessita l'abstenció de dos grups per superar el debat a la totalitat dels comptes, que se celebrarà la setmana vinent al Parlament, i de moment no en té cap. El PSC tampoc vol donar suport al projecte d'Andreu Mas-Colell, i això pot fer que, per primera vegada, el projecte de pressupostos torni al Govern sense ser aprovat en primera instància per la cambra catalana.

ICV-EUiA

Els ecosocialistes es van mostrar crítics amb el procés de participació engegat per Mas, però finalment hi van acabar participant. Joan Herrera, el seu líder, va votar a favor del sí-no després d'un intens debat intern a la formació. En els dies anteriors a la consulta alternativa, Herrera va estrènyer llaços amb Junqueras per exigir eleccions immediates un cop trencada la unitat. Els ecosocialistes observen pel retrovisor com Podem irromp en l'escenari polític espanyol i català, i consideren que cal fer uns comicis anticipats per canviar "l'hegemonia" a Catalunya.

ICV-EUiA ha lamentat els últims dies que Mas hagi "pressionat un cop més" el president d'ERC per acceptar una llista unitària. Davant la reunió d'aquest dimecres entre el president i Junqueras, els ecosocialistes van defensar que calen unes eleccions que tinguin a veure amb el dret a decidir "i també la justícia social, que està totalment tocada".

CUP

Les enquestes els situen amb un resultat molt millor que el que van obtenir el 2012. En bona part és per la feina i el carisma dels seus diputats –especialment David Fernàndez– i per la seva actitud implacable al Parlament contra la corrupció. Fernàndez ha teixit  complicitats amb Mas a l'hora de tirar endavant el 9-N alternatiu i ja ha deixat clar que no es presentarà en unes futures eleccions plebiscitàries encara que la CUP hi concorri amb unes altres sigles. Un aspecte que, en aquests moments, està sobre la taula del partit.

 

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT