Envits i embats

L' envit és una jugada estratègica que consisteix a augmentar l'aposta inicial en el transcurs d'una partida. Quan algú fa un envit obliga els altres jugadors a igualar la nova quantitat arriscada si no volen perdre tot el que ja havien apostat.

En sentit figurat, se sol utilitzar com a sinònim de desafiament , però els diccionaris catalans només recullen el sentit molt més tou d' oferiment , que prové directament del seu significat etimològic: envit ve d' envidar , que és una variant formal d' invitar .

Però sembla clar que, per exemple, "L'envit sobiranista de Mas" no és entès per qui ho escriu o ho llegeix com una invitació. I convé, per tant, que els diccionaris reflecteixin aquest ús actual i no pas el com a mínim ja obsolet d' oferiment .

Però a envit se li dóna encara un altre sentit que només recullen els diccionaris castellans: el d'empenta o envestida . És, de fet, un pas més en la interpretació agressiva del seu significat més literal i lúdic. De desafiar a envestir hi va sovint ben poc.

I com que els diccionaris no ens ajuden, de vegades els correctors fugim d'estudi i canviem envit , en aquest últim cas, per la paraula embat , que s'hi assembla molt en sentit i, per pura casualitat, també en fonètica, cosa que ens crea la il·lusió que canviem menys.

Aquesta trampeta té la virtut d'evitar ambigüitats indesitjables. L'embat , que literalment només pot ser obra de forces naturals, com les onades, expressa molt bé aquesta idea d'atac frontal i potent que envit no acaba de rematar per un excés de polisèmia.