L'església cremada (1909)

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsJo mai havia oït una Missa com aquella. La volta de l'església esgalabrada, les parets fumades i escrostonades, els altars destruïts, absents, sobretot aquell gran buit negre al fons on fou l'altar major, la solera invisible sota la pols de la runa, cap banc per a seure, i tothom dret o agenollat de cara a una mesa de fusta amb un Sant Crist damunt i un torrent de sol entrant per l'esgalabrat de la volta [...]

Així, quan en el moment august, el sacerdot alçà davant la gent l'Hòstia i el Calze, el Crist se'm féu tan present, tan viu en el meu cor, que no puc dir-ho... Jo mai havia oït una Missa com aquella; i, en comparació, puc dir que mai havia oït Missa. No ho sabem, no ho sabem lo que és això: i potser la major part dels cristians ens n'anem d'aquest món sense haver conegut encara al Crist. Ja és prou que aquesta gent ens l'hagi hagut de donar a conèixer ara de tal manera.[...]

Jo m'imagino que, si es diguessin en alta veu i ben comprensibles per tothom els salms fortíssims del començament, i els fidels en sa llengua natural poguessin alternar-hi; [...] n'estic ben cert que "la gent que van a Missa" serien en tota cosa ben diferents de lo que són ara; i també estic cert que molts que ara "ja" no hi van, "encara" hi anirien, i sempre hi anirien, i el Crist regnaria d'altre modo entre els homes.

Ara us han cremat l'Església: perdoneu-los, perquè d'ells sí que pot ben dir-se "que no saben lo que fan", i que de no saber-ho, no en tenen pas tota la culpa. Féu que ho sàpiguen: els Doctors de l'Església han de dir com, però feu que ho sàpiguen; i ja que ells, amb el foc, el ferro i la blasfèmia han violat el sant recinte, no torneu a tancar-lo, sinó crideu-los a ell, tal com ells se l'han obert, omplint-lo de runes i de sang i de dolor. No reedifiqueu les runes, no esborreu la sang, ni poseu bàlsam al dolor: perquè no hi ha millor esquer ni engranall per a atreure als mals contents i als que pateixen... [...]