Publicitat
Publicitat

El certamen es consolida gràcies a una programació interessant i variada

Public Enemy, Madness i Calle 13 tanquen el Cruïlla BCN

Madness, Public Enemy, Calle 13 i catorze grups més van tancar dissabte la quarta edició del festival Cruïlla BCN al Parc del Fòrum, amb una xifra total de 22.000 espectadors, segons dades de l'organització. El certamen es consolida entre l'àmplia oferta de festivals estiuencs amb una proposta interessant i variada, amb un peu en els ritmes sincopats del reggae , el dub , l'ska i el hip-hop i l'altre en el pop-rock independent, amb gran presència de grups catalans. La seva mida -dos dies, quatre escenaris, 34 concerts- va fer que el públic gaudís sense aglomeracions, cues ni altres incomoditats generalment associades als certàmens multitudinaris.

La tarda de dissabte va començar marcada per un canvi d'horaris. El back-line dels belgues dEUS no va arribar a temps i això va obligar el grup de surf Los Tiki Phantoms a actuar a les set en comptes de dos quarts de tres, com estava previst. Molts assistents es van perdre aquest concert, que va deixar empremta gràcies a les màscares que havien repartit entre els assistents. Retribution Gospel Choir es van beneficiar del canvi, ja que van poder actuar a l'escenari principal a l'hora prevista per a dEUS. Els nord-americans van oferir el seu rock agressiu i psicodèlic davant d'un públic menys nombrós del que havien tingut Iron & Wine el dia anterior.

Abans, Alborosie & the Shengen Clan havia fet ballar de valent la facció més festiva del públic i Ivette Nadal s'enfrontava a un gros d'espectadors encara molt magre. Els que sí que van omplir, i molt, van ser Anna Roig i l'Ombre de ton Chien. Tocaven a l'envelat Ramon Llull, on no cabia ni una ànima. Se'l van fer seu amb una gran naturalitat.

Això passava poc abans que Calle 13 prenguessin possessió de l'escenari Cutty Sark. Els porto-riquenys van causar sensació amb un xou combatiu pensat per sacsejar cossos i consciències. L'MC René Pérez Joglar va tenir paraules per al cantautor i poeta argentí Facundo Cabral, assassinat brutalment feia poques hores. També va recordar la llibertat de Puerto Rico. "Ja és hora que deixem de llepar les pilotes a Obama", va dir.

Al mateix temps, Nacho Umbert y la Compañía defensaven Ay… i presentaven alguna cançó nova en català. L'escenari Cases de la Música, malgrat quedar un xic apartat, s'ha revelat com el millor aparador del planter de la música indie al nostre país. Hi va passar també l'inclassificable Joan Colomo, que va saber divertir-se i divertir amb una proposta a vegades delirant.

Ska i 'old school'

El concert de Madness, tot i ser un dels més esperats de la nit, va avorrir una mica, amb una primera part basada en el darrer disc, poc conegut pels assistents, que van vibrar amb One step beyond , Baggy trousers , Our house i It must be love . Els Public Enemy van oferir una actua ció explosiva del millor hip-hop old school en què no van faltar els hits més coneguts, com Bring the noise i Don't believe the hype . Els Enemy van satisfer la major concentració de públic de tot el certamen, la qual cosa va obligar dEUS a actuar davant un auditori poc poblat. Una llàstima, perquè el grup de Tom Barman hauria lluït força en un escenari més gran. Va posar el final de festa la veterana Tokyo Ska Paradise Orchestra, amb una gran descàrrega d'energia de tots els que encara els quedaven forces per ballar.

Més continguts de