Publicitat
Publicitat

“Veles e vents han mos Desigs complir”

El programa Reincorpora facilita la reinserció social de presos a través de classes de navegació per a nens

La tardor ha entrat poruga i la olor de mar desperta el més fervent dels sentits. Sóc al port de Mataró i amb l’olor d’aigua salina em ve de gust cantar “Tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar”. Manel i els banjos. L’indret exacte de la trobada és davant de l’Escola de Vela de Mataró i el motiu de la reunió és la comunió d’interessos altruistes promoguda per diverses entitats.

Reincorpora, programa de reinserció sociolaboral per a presos que l’Obra Social de La Caixa promou des de l’any 2011, sol organitzar jornades que tenen com a objectiu ajudar les persones privades de llibertat a sentir-se útils de nou. Aquesta corrua d’esdeveniments solen durar entre sis mesos i un any, i cada pres té un tècnic que controla l’evolució del client engarjolat des que és elegit per sotmetre’s al programa fins que, ja com a home lliure, ha entrat a la roda del hàmster laboral.

Navegant al Mediterrani

Aquesta vegada, però, han sigut dues entitats, l’Escola de Vela i el Centre d’Educació Especial Les Aigües, les que s’han posat en contacte amb Reincorpora. La fita és una hora de navegació a vela de nens i nenes convertits en grumets d’una embarcació controlada per altres proscrits socials entrenats per ser mariners per un dia. En una societat altruista, les segones oportunitats haurien de ser un dret. No és el cas. Josep Oms, responsable del programa Reincorpora; Santi Prieto, un dels tècnics; Judith Karaso, monitora de l’Escola de Vela de Mataró, i Montserrat Quijo, directora del Centre d’Educació Especial Les Aigües, són les cares visibles d’un projecte que vol demostrar que aquest món que està a punt de ser engolit per l’Estrella de la Mort de Donald Trump no és tan fill de puta com sembla.

Mentre els nens pugen a l’ optimist -un tipus d’embarcació d’iniciació a la navegació- amb les veles regalades a un vent adormit, els responsables controlen que el programa segueixi les pautes marcades. Alguns nens dubten. És la por i la novetat. “ NECESITO del mar porque me enseña: no sé si aprendo música o conciencia: no sé si es ola sola o ser profundo o sólo ronca voz o deslumbrante, suposición de peces y navíos”, va escriure el poeta Pablo Neruda.

“Un pres em deia que, com a voluntari del programa Reincorpora, era la primera vegada a la vida que li donaven les gràcies”, em diu Josep Oms. El que demana Reincorpora al reinserit és el seu compromís. “Volem que siguin protagonistes de la nova vida i nosaltres tenim l’obligació d’ajudar-los a batallar contra les seves mancances psicològiques i d’autoestima fins que siguin capaços d’assumir responsabilitats a les quals socialment es veuran sotmesos”. Per a aquesta tasca és importantíssima la feina del tècnic.

“Intentem treballar amb la persona, no amb el delicte”, em confessa Santi Prieto. Una metàfora sensacional. L’home i les seves circumstàncies, i les circumstàncies futures de la gent que està sota les seves ordres poden ser molt més positives que les que els van portar a la garjola. “Sé que el seguiment té un final marcat, però a mi no m’agrada donar-los de baixa en el cas que un cop lliures perdin el seu lloc de treball per una reestructuració empresarial, per posar un exemple”, afegeix en Santi.

En Rodrigo, no vol amagar el seu nom, va entrar a la presó per un cas contra la salut pública i està a punt de sortir en llibertat. “Va passar el que passar i ja està”, diu. Com avui, el seu futur l’enfoca a ajudar a persones socialment desclassades. “Mai vaig perdre l’esperança i m’han facilitat les coses”, admet. Se li han posat les ninetes del color del mar. A la llunyania, es veuen les veles e vents arrossegant els optimist i els seus intrèpids grumets. En Rodrigo està a punt de pujar a la seva embarcació. Al mar, al mar, al mar...

Més continguts de