Publicitat
Publicitat

Els 'after hours' segueixen funcionant fora de la legalitat però amb plena normalitat

On la festa no s'acaba mai

A les sis del matí d'un dilluns qualsevol, mentre la ciutat es desperta mandrosa i la llum del sol va alçant la manta fosca que pocs minuts abans ho cobria tot, un grup de joves esperen impacients que el vigilant que hi ha a l'entrada del número 37 del carrer d'Entença decideixi que ja és hora d'obrir. "Si triguen gaire més ens baixarà tot", "On tinc les ulleres de sol?" o "Estic mort de set" són alguns dels comentaris que més es repeteixen pels voltants de la porta del club.

Un cop a dins, tant per a aquests joves com per a la resta de gent que va entrant amb comptagotes, el dia i la nit es confonen i es fa difícil pensar que a fora, al carrer, milers de persones caminen apressades per anar a la feina o a l'escola. El vigilant, però, s'encarrega d'impedir que tot aquest enrenou quotidià que porta la llum del dia penetri cap a l'interior del local.

A Barcelona escenes com aquesta es repeteixen gairebé cada dia de la setmana -sí, a la capital catalana la festa no s'atura mai-, però en no més de deu indrets dispersats per tot el territori urbà. Que existeix una demanda significativa per a aquest tipus de locals de festa no és pot negar, ni tampoc que l'oferta es veu greument condicionada per la regulació vigent. L'últim reglament aprovat pel govern de la Generalitat al mes d'agost etiquetava els after hours "d'establiments de règim especial" i pretenia regular la seva situació. La realitat ha demostrat, però, que moltes de les discoteques diürnes segueixen oferint els seus serveis fora de la legalitat: la normativa municipal estableix que com a mínim s'han de situar a 500 metres dels nuclis urbans.

Ni tan sols la màxima amfitriona de locals matinals, Viladecans, amb molta menys densitat de població que Barcelona i molts més espais deshabitats, compleix aquest requisit. Poques macrodiscoteques sobreviuen a la llei d'espectacles públics i activitats recreatives: fins i tot la gran Souvenir, del grup Matinée, va haver de tancar per incompliment de la normativa. Va oferir l'última sessió matinal al març i va demostrar, una vegada més, un immens poder de convocatòria.

L'Ajuntament de Barcelona, segons dades d'Urbanisme, està treballant per adaptar les seves ordenances a la normativa nacional. De moment, però, amb la sortida del sol la festa continua en "bars musicals on se serveixen esmorzars".

Matinar o allargar la festa

És curiós descobrir que no tothom arriba a un after després d'una llarga nit de festa: n'hi ha que s'acaben de despertar. El Nico n'és un exemple: "Fa uns mesos vaig començar a treballar durant el torn de tarda-nit, que vol dir que surto de la feina a les 00 hores. Al principi vaig deixar de sortir de festa perquè acabava molt cansat. Però des de fa un mes vaig a dormir i em poso el despertador a les 7 del matí per venir aquí. Així treballo, descanso i em distrec una estona!", exclama. De motius per anar a "esmorzar" a ritme de chill out , techno trash , hardcore , electro-house i altres estils musicals de noms complicats n'hi ha molts: centenars de persones matinen per raons com "l'ambient i la música", perquè "hi ha molta oferta gai", per "ballar mentre surt el sol" o "dormir de nit, gaudir de dia".

D'altra banda, és sorprenent l'energia que els queda als que carreguen amb més de sis hores de festa a l'esquena. "Jo aguanto sense problemes, encara som joves", afirma la Vanessa, de 30 anys.

Els veïns i l'entorn, sense queixa

A mesura que avança el matí, però, desapareix en silenci qualsevol resta de totes aquelles persones. La llum del dia s'encarrega de tapar els vestigis de la nit. A poc a poc va quedant cada vegada menys gent caminant deixada o mal vestida, desprenent olor d'alcohol i fum.

Hi ha poques queixes dels veïns. Josep Ortiz, vicepresident de l'Associació de Veïns d'Hostafrancs -barri a tocar de la mítica discoteca Atic del carrer de Tarragona-, destaca que els conflictes han disminuït en els últims anys. Les festes diürnes conviuen amb el seu entorn millor del que s'ha considerat tradicionalment des de l'administració. Hi ha confusió entre la realitat i la llei: la Guàrdia Urbana, encarregada de rebre i tramitar les trucades i les denúncies dels ciutadans, no té mitjans oficials per diferenciar quines d'aquestes queixes són conseqüència del funcionament de locals after hours i quines no. La raó és que, segons la regulació encara vigent a la ciutat de Barcelona, només existeixen els anomenats locals d'oci , categoria que engloba tot tipus de discoteques.

Dins d'aquest grup general n'hi ha que simplement incompleixen els horaris permesos, com tots els afters . Més enllà de la normativa, l'únic que reclamen tant usuaris com veïns és una regulació adequada que estableixi unes normes clares, que especifiqui els requisits d'insonorització, un control sanitari i seguretat per a tothom.

Els comerços hi conviuen

Preguntar pels afters i el tipus de persones que porten al barri en alguns dels establiments pròxims no sembla alterar gaire l'estat d'ànim dels venedors o dependents. "Alguns matins veus nois joves que vénen a fer un cafè amb llet i quan t'hi fixes bé penses: quina cara de cansat que té aquest noi... També n'hi ha que entren amb ulleres de sol i no se les treuen. Però de problemes no en donen, normalment", afirma un dependent. I és que malgrat el que pugui semblar, si Barcelona pateix el que els últims anys s'ha anomenat incivisme, generalment no és culpa dels amants de la festa non-stop .

Més continguts de