L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Felip de Borbó i la reunió amb Torra'

"Això ha entrat en una fase de política de despatxos més lenta que demana als independentistes destinar molt més temps a guanyar alcaldies a les eleccions municipals que a pensar la manera de celebrar el primer aniversari de l’1 d’octubre"

Els presidents Torra, Puigdemont i Mas van enviar una carta al rei Felip de Borbó demanant-li una reunió demà, a Tarragona, quan el monarca i el president es podrien veure en la inauguració dels Jocs Mediterranis. El rei va agafar la carta i va fer un “reenviar” (perquè els actes de la Corona han de ser referendats pel govern espanyol) per acabar a la taula de Pedro Sánchez, que va descartar una reunió política amb el rei.

La reunió entre els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez serà el 9 de juliol

Crec que la part catalana era perfectament conscient que el rei no es reuniria amb ningú i menys demanant-ho en públic. La intenció de la carta era una altra: dir al cap de l’estat que té paraules pendents de reconciliació amb Catalunya, perquè el seu discurs del 3 d’octubre va ser agressiu.

Em consta que aquell 3 d’octubre a la tarda, quan es va saber que el rei es dirigiria al país per televisió, algú de la Generalitat va parlar amb algú de la Sarsuela per saber quin to tindria el missatge, i la resposta va ser: “No os va a gustar”. Una altra font, que va preguntar al rei per què no havia empatitzat gens amb els catalans agredits i ni tan sols havia parlat en català, va rebre com a resposta que si algun dia no havia de parlar en català era el 3 d’octubre, perquè a Espanya hi havia molta gent espantada pel referèndum i el seu deure era tranquil·litzar els espanyols. Cronistes de la Casa del Rei han explicat que la reina, expresentadora de televisió, va donar consells al seu marit sobre la manera d’adoptar una expressió dura. I la resta és coneguda: la majoria de mitjans espanyols van convertir aquell discurs en el mateix que Joan Carles de Borbó va pronunciar el 23-F després del cop d’estat militar contra la democràcia.

"Si el rei ara, a diferència del 3 d’octubre, no es mou és perquè creu que no en té cap necessitat, ni vol. No és son pare. Va néixer amb la cullera de plata a la boca"

Aquell dia el rei Felip va fer política (en fa cada dia, tot ell és política), però aquell dia més. L’Estat havia quedat derrotat per la gent, l’1 d’octubre. No havien trobat les urnes. Hi va haver referèndum. Molts no independentistes van anar a votar quan van veure les pallisses de la policia. Merkel va trucar a Rajoy, enfadada. Però allò ja va passar. Si el rei ara, a diferència del 3 d’octubre, no es mou és perquè creu que no en té cap necessitat, ni vol. No és son pare. Va néixer amb la cullera de plata a la boca, té mentalitat i cercle de relacions  militar, de família “bien” de Madrid. Deu la corona als partits i a l’Íbex, que van tancar files amb l’abdicació feta en condicions de popularitat reial molt precàries. Té un cunyat a la presó. Se sent agredit perquè a Catalunya es parli de República amb tanta alegria. ¿Des de quan ha de distingir gent així amb un diàleg bilateral, excepcional? El temps de seduir Catalunya s’ha acabat. Ara se la tracta com una província rebel.

Els estats actuen així: amb la paella pel mànec. Quan la tens, marques els temps. Sánchez li diu a Torra que es reunirà amb ell el 9 de juliol, després d’Urkullu. Potser aleshores ja sabrem si la justícia alemanya allibera definitivament Puigdemont i el president torna a Bèlgica. Abans, dilluns que ve, Iglesias s’haurà reunit amb Torra a Barcelona, que és una altra manera de preparar la reunió amb el president espanyol. L’estat espanyol imposa el seu temps: el govern ordena els dies de les reunions, el dia que els presos polítics poden ser traslladats a presons catalanes, la justícia ordenarà el dia del començament del judici… L’Estat sap que té un enorme problema a Catalunya, però només té una obsessió: necessita transmetre als espanyols que als catalans no se’ls tracta amb cap privilegi. L’Estat se sap vigilat per Europa, però és una vigilància còmoda que dona molt de marge.

És curiós perquè ahir la carta dels presidents catalans demanava al rei “diàleg, negociació, reconeixement, respecte democràtic, modernitat institucional”, i a la mateixa hora la ministra Batet deia al president que “dialogar no és cedir, ni vendre’s a l’enemic”.

Les dues parts parlen de diàleg però no estan dient el mateix. Torra voldria parlar de tot, però el govern espanyol no vol ni ho voldrà, i es limita a  administrar el temps amb menys agressivitat que el PP, però amb resultats no gaire diferents per a Catalunya.

Això va per llarg. Ha entrat en una fase de política de despatxos més lenta, que tindrà un punt de protesta quan comenci el judici dels presos polítics a la tardor i que demana als independentistes destinar molt més temps a guanyar alcaldies a les eleccions municipals que a pensar la manera de celebrar el primer aniversari de l’1 d’octubre.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de