L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Culturalment castellà, políticament autoritari i internacionalment acomplexat'

El moment és fascinant. Catalunya torna a condicionar tota la vida política espanyola. Casado ha dit aquest matí que recolliran firmes contra els indults, igual que el 2006 van recollir firmes contra l’Estatut. Que sí, que el PP “ho tornarà a fer”.

I ahir el Marroc li va dir a Espanya (cito textualment): “Durant la crisi catalana, el Marroc no va optar per la neutralitat, sinó que va ser un dels primers a fer costat a la integritat territorial i la unitat nacional del seu veí del nord de manera clara i contundent”. “Aquesta crisi (la d’aquests dies) planteja una qüestió de coherencia. No podem lluitar contra el separatisme a casa i fomentar-lo a casa del veí”. I com a exemple que no va aprofitar-se de la crisi oberta a Catalunya, el Marroc explica que no va voler rebre al més alt nivell una delegació econòmica catalana el 2017. O sigui: tu, Espanya, em vas demanar el favor de no ajudar l’independentisme català, te’l vaig fer i ara tu m’ho tornes hospitalitzant d’amagat un líder del Front Polisario. Doncs ara, reconeix que el Sàhara és el Marroc (els Estats Units ja ho van fer al desembre) i abandona d’una vegada la idea d’un referèndum per a l'autodeterminació del Sàhara, si no vols fer-ne un a Catalunya. Fes com el Regne Unit: fes-ne un a Escòcia, però si no, no t’hi fiquis.

Diguem ràpidament que per més que el vesteixi de jugada diplomàtica, el moviment que ha fet el Marroc obrint les fronteres i deixant passar 8.000 o 9.000 marroquins a Ceuta es gira contra el Marroc i el seu rei perquè equival a acceptar que tens la teva gent passant gana i vivint en la misèria, i que per poc que els deixis se’n van cames ajudeu-me del teu país. 

Però que un país tan important per a Espanya com el Marroc li refregui a Madrid el cas català és significatiu, perquè el Marroc s’afegeix a una llista amb altres noms sonats. Com Rússia, que li diu a la cara a Borrell (un Borrell que en aquell moment representa tota la UE) "què em vens a demanar d’un dissident rus si vosaltres teniu gent a la presó per haver organitzat un referèndum". O Turquia: el govern turc va defensar la repressió contra els kurds dient que són estàndards europeus, que Espanya, país de la UE, empresona polítics per organitzar un referèndum. I què podem dir de les justícies d’Alemanya, Escòcia, Bèlgica o Suïssa, que no han extraditat ni un sol exiliat independentista.  Dit d’una altra manera: Catalunya és un important problema internacional per a Espanya.

I ara, escoltin això. Ahir Pedro Sánchez va tornar a defensar la concessió dels indults. I va explicar per què volen reformar el delicte de sedició:

"Espanya, el 2017, va aprendre una lliçó. Efectivament, vam veure com estava de desfasat el nostre Codi Penal en relació amb aquest tipus de delictes respecte a altres Codis Penals d'altres països europeus. El govern d'Espanya i jo mateix hem manifestat en moltes ocasions la voluntat d'actualitzar aquests delictes dins del nostre Codi Penal i per tant homologar-los amb els dels països més avançats en termes democràtics".

És ben curiós. Fins i tot quan el catalanisme es transforma en independentisme i ja no aspira a modernitzar a Espanya sinó a tocar el dos, tipa i cuita, Espanya aprèn una lliçó: té un Codi Penal amb un delicte tronat que no serveix per anar per Europa a demanar extradicions. I el modernitza. 

De tota manera, mai com aquests dies ha estat tan clar que els indults només seran un primer pas. Aquest matí, TV3 ha informat que el Tribunal de Comptes espanyol ha obert una segona causa contra ex alts càrrecs de la Generalitat per les despeses de la promoció del Procés a l’estranger en els anys dels presidents Mas i Puigdemont. La Generalitat té competències per fer acció exterior, però el Tribunal de Comptes he embogit i ara tot és Procés. N’hi ha prou que durant un d’aquells viatges se n’hagués parlat. L’informe cita el cas d’unes declaracions d’Artur Mas als Estats Units en què va dir als periodistes: “Si se’ns nega el dret a votar, hi haurà conflicte. Un conflicte civilitzat en el qual tots haurem d’expressar-nos amb respecte i consideració”. Doncs per aquestes paraules el Tribunal de Comptes reclama tot el cost dels viatges als seus organitzadors. 

Està clar que per més bona voluntat que hi posi Pedro Sánchez, això no va. Ahir va dir: "La decisió que s'hagi de prendre serà una decisió que sobretot obrirà una nova etapa. Hem de deixar enrere un mal passat, que crec que no enorgulleix ningú dels que llavors lideraven les institucions, no només a la Generalitat, sinó també al govern d'Espanya, i obrir un futur de convivència, que és el que crec que volen la majoria de catalans i espanyols".

Volem creure que una majoria d’espanyols no diu “A por ellos!”, però l’Estat en bloc ho continua dient. Per això parlar de construir una nova etapa de convivència i un projecte en comú que resulti atractiu no funciona, perquè l’estat espanyol continua oferint un projecte econòmicament madrileny, culturalment castellà, políticament autoritari i internacionalment acomplexat.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.