L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La moralina del govern espanyol amb Catalunya'

Avui cap al migdia la Junta Electoral Central ha de decidir què fa amb l’escó de Laura Borràs. Si ja l'hi retira o trasllada la decisió a la Junta de Barcelona. Com escriu avui la Núria Orriols, amb la jurisprudència actual del Tribunal Suprem no hi ha gaire marge de dubte sobre quin serà el desenllaç: retirada de l'acta de parlamentari quan hi ha una sentència –encara que no sigui ferma– per delictes contra l'administració pública. I si deixa de ser diputada, deixa de ser presidenta del Parlament. No és com el cas de Quim Torra, que va perdre l’escó però no la presidència de la Generalitat, perquè es pot ser membre del Govern sense ser diputat, però no es pot presidir la cambra sense ser-ne membre.

Junts haurà de decidir si presenta una nova candidata, i si ho fa, si hi haurà pacte entre els partits independentistes per triar una nova presidència del Parlament. Tots aquests moviments dels partits seran delicats, ja que falta un mes perquè comenci la campanya electoral. 

Que és justament un dels problemes que té la proposta de l’acord de claredat que va rellançar el president Aragonès. Que estem en campanya, i com que a sobre està en minoria, cap partit català no el pensa ajudar. ¿I què en diu l’altra banda, o almenys l’altra banda que Aragonès pretén que es doni per al·ludida, és a dir, el govern espanyol?

Doncs ha sortit a correcuita a dir que mai hi haurà un referèndum, perquè el PSOE no el negociarà mai, que és el que li diu el PP. Que la proposta de referèndum acordat és inviable perquè és il·legal. I, de regal, les lliçons moralitzadors del ministre Bolaños. També diu que no per això:

"Catalunya va estar en un bucle que no va portar l'enfrontament enlloc. I això va suposar per a Catalunya perdre una dècada. Aquest tipus de propostes, que tornen al passat, al pitjor passat de la Catalunya recent, al passat del conflicte, de la divisió, del fraccionament, de tensar la societat... no són el futur de Catalunya".

A veure si ens entenem. Una cosa és el resultat pràctic de l'Octubre del 2017 i una altra el que ha significat com a desvetllament d’un estat de consciència entre milions de catalans que van fer un pensament col·lectiu i simultani: volem decidir el nostre futur perquè, probablement, n’hi ha un de millor si Catalunya és independent.

I això, aquest estat de consciència col·lectiva, aquesta forma d’afirmació nacional, és el que més tem l’Estat. Pensar que almenys la meitat de la gent d’una comunitat no vol continuar formant part d’aquest Estat és un fracàs per a l’Estat. Per això han de considerar aquell moviment que es va revelar possible com a divisió, tensionador, com el pitjor…

Mirin, el pitjor va ser la Guerra Civil i la dictadura. Aquest va ser el pitjor passat de la Catalunya recent. A veure si serà millor la dictadura que la llibertat de poder votar. I si parlem de l’època democràtica, per què invoca tant la divisió? No recorda quan el Parlament va enviar a Madrid un Estatut amb el suport del 90% dels diputats? I què en van fer? Primer, el PSOE mateix li va passar el ribot, i després, quan ja havia estat aprovat en referèndum legal, el TC el va retallar. No es pot parlar de l’Octubre del 2017 sense les seves causes. I si es vol evitar que torni a passar alguna cosa semblant en el futur, cal escoltar els catalans i negociar millores sensibles per al seu futur. Parlar de divisions a Catalunya, com fa el govern espanyol, és d’una moralina semblant a la de Moreno o Lambán, que ara volen pescar vots amb l’ajuda de la Mare de Déu del Rocío.

Bon dia.