L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Quina pàgina ha de passar Catalunya, vicepresidenta?"

És molt poètic això de “Vull una Espanya on càpiguen totes les Catalunyes” però ja fa segles que sabem que l’única Catalunya que hi cap, a Espanya, és la regional, amb sort, l’autonòmica, la que paga i calla. Com vol que Catalunya càpiga a Espanya si no hi va caber ni l’Estatut el 2010? Com vol passar pàgina de res en aquestes condicions? No confonguin que no es cremin contenidors amb haver passat pàgina. I sobre això, el que hi hauria d’insistir més clarament cada dia és el govern de Catalunya, començant pel seu president

3 min

Aquest 2022 comença amb l’avís dels experts que en qüestió de dies farem el pic d’infeccions per la variant òmicron , que posarà els hospitals al límit. O sigui que l’any polític comença concentrat en les coses concretes.

Això no vol dir que desapareguin debats de més profunditat. El president Aragonès demanava ahir al PSC que mantingués el consens sobre la immersió . I divendres Aragonès va dir a la CUP que deixava de ser decisiva, perquè no se sotmetria a la qüestió de confiança que havia pactat amb la CUP quan la CUP li va donar els vots per a la investidura abans que ningú. Com que la CUP no va donar suport als pressupostos, i van ser aprovats amb l’abstenció dels comuns, diu el president que no creu que "tingui gaire sentit" mantenir el compromís de la votació. La CUP surt del mig de l'escenari; els comuns ajuden a aprovar els pressupostos; Esquerra aprova pressupostos de Colau; Esquerra, Junts i el PSC pacten la renovació de càrrecs pendent des de feia anys; la política catalana entra en una fase més estable, al gust del full de ruta d’Esquerra i de la personalitat d’un president que no vol ensurts com Aragonès. 

¿Estable vol dir més lenta de cara a continuar avançant cap a la independència? Probablement. La setmana passada van preguntar a Pedro Sánchez quan es reuniria la taula i va dir que ara tenen molta feina amb el virus i l'economia, en una demostració evident que després dels indults no sent que tingui cap pressió des de Catalunya per avançar en res. Ni la sent ell ni la sent Podem, soci de coalició de Sánchez.

Ahir, a El País van entrevistar la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz, l’advocada gallega que va substituir Pablo Iglesias com a referent de Podem al govern espanyol. Li pregunten quin acord hauria d’assolir la taula de diàleg, si el referèndum d'independència de Catalunya acordat entre els governs espanyol i català. I contesta:

“Mai hauríem hagut de sortir del diàleg a Catalunya. Sempre que cal parlar de Catalunya és parlar d’Espanya. I vull una Espanya en què càpiguen totes les Catalunyes i totes les Galícies, perquè hi ha moltes Catalunyes, moltes Galícies i moltes realitats diferents. Vull que puguem passar pàgina, crec que s’ha passat ja a Catalunya. Respecte absolut a la taula de diàleg en la qual estic”. 

La resposta és decebedora perquè, si fa no fa, diu el mateix que el socialista Sánchez. ¿I la idea que hi ha moltes Catalunyes? No, de Catalunya només n’hi ha una, amb gent que pensa diferent, i d’això es tracta, de donar una sortida política i jurídica a la diferència. Perquè és molt poètic això de “Vull una Espanya on càpiguen totes les Catalunyes” però ja fa segles que sabem que l’única Catalunya que hi cap, a Espanya, és la regional, amb sort, l’autonòmica, la que paga i calla. Com vol que Catalunya càpiga a Espanya si no hi va caber ni l’Estatut el 2010? Com vol passar pàgina de res en aquestes condicions? No confonguin que no es cremin contenidors amb haver passat pàgina. I sobre això, el que hi hauria d’insistir més clarament cada dia és el govern de Catalunya, començant pel seu president.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats