L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Amnistia. Espanya no té remei ni vol tenir-lo'

Com ja els van avançar ahir que passaria, el Tribunal Constitucional va resoldre que la llei d’amnistia era conforme a la Constitució. 

El PP, Vox i Felipe González, valgui la redundància, han vomitat bilis. Aquest matí, per exemple, La Razón  publica en portada les fotos dels sis magistrats del tribunal que van votar-hi a favor, en una mena d’assenyalament de traïdoria a Espanya. A dins fan parlar els quatre magistrats que hi han votat en contra, i un diu que l’amnistia “és un veritable terratrèmol per als pilars de l’ordre constitucional del 1978”. I Felipe González ha parlat de “porqueria”. Aquest president del govern amb un ministre a la presó per terrorisme d’estat dona lliçons d’estat de dret. No són més que fanàtics nacionalistes espanyols, que no suporten que el PP guanyés les eleccions però no sabés reunir una majoria per governar. I en el cas de González, és la deslleialtat amb el seu partit, del qual es pensa que continua sent el més guapo.

Aquí tenen la resolució explicada. I el que no cal que els expliqui és que, tot i ser aprovada al Congrés i avalada pel tribunal, la llei no s’acaba d’aplicar i avui Carles Puigdemont tornarà a parlar des de l’exili de Bèlgica.

Hi ha una part de responsabilitat d’aquest bloqueig en el PSOE i en Sánchez mateix. El PSOE va formar part dels fans del 155, Sánchez prometia portar Puigdemont detingut i encara ressonen les paraules d’Illa dient que “ni amnistia, ni nada de eso”. No va ser fins que no va necessitar els vots de Junts que va virar cap a l’amnistia. Ahir mateix, el president Illa va demanar que s’apliqués la llei d’una vegada. Però quan has contribuït a crear un estat d’ànim demonitzador de l’amnistia i dels líders del Procés, i del Procés mateix, costa molt fer virar el vaixell de l’opinió pública. Ara, una cosa és el canvi d’opinió que han hagut de fer els socialistes i l’altra dir que això és “corrupció política”, com diuen el PP i Felipe González. 

Si l’amnistia tanca alguna cosa, només ho diran vostès a les urnes. Avui Catalunya no està normalitzada (no pot estar-ho si encara té el president del 2017 a l’exili), però sí que no hi ha el neguit als carrers de fa vuit anys. La raó no és tant l’amnistia com la incapacitat dels partits independentistes d’anar més lluny el 2017 i de competir entre ells sense destrossar-se, que ho ha fet avorrir tot. L’amnistia tancarà una època històrica, una etapa temporal, segur. Però el conflicte persisteix. Ho acabem de veure amb la sentència de les pintures del Museu Nacional d’Art de Catalunya. I tornarem a veure d’aquí pocs dies, quan el govern espanyol presenti el nou sistema de finançament, aquest sistema “singular però generalitzable”, els crits que hi haurà.

Que la llei s’aprovés fa un any, que hagi estat declarada constitucional i que, tot i això, al Tribunal Suprem no li doni la gana d’aplicar-la és una anomalia institucional pròpia d’Espanya cada vegada que el debat afecta Catalunya. Va passar alguna cosa semblant amb l’Estatut el 2010, però en sentit contrari, perquè la majoria conservadora del Tribunal se’l va carregar. En relació amb Catalunya, Espanya no té remei ni vol tenir-lo. El dia que governin el PP i Vox, la venjança serà terrible.

Bon dia.