L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un any de l'amnistia, i Puigdemont continua a l'exili'

Ja sé que ja ho saben, però perquè en quedi constància: avui fa un any de l’amnistia i el president Puigdemont i els consellers Comín i Puig continuen a l'exili, i els que van ser presos polítics, com Oriol Junqueras, continuen inhabilitats. Perquè quan diem que avui fa un any de l’amnistia volem dir que avui fa un any que es va aprovar la llei d’amnistia. És una llei, aprovada al Congrés. I que s’està incomplint perquè el Tribunal Suprem s’hi oposa. I s'hi continuarà oposant quan, d’aquí poques setmanes, el Tribunal Constitucional digui que la llei d’amnistia és constitucional. No hi ha més preguntes, senyoria.

Mentrestant, a Sánchez se li està complicant la vida per culpa d’una militant del PSOE, Leire Díez, que havia tingut càrrecs en empreses públiques, desconeguda fins ara pels mitjans, que va ser gravada parlant de buscar proves per incriminar càrrecs de la Guàrdia Civil, de la unitat que investiga les formes més greus de delinqüència i crim organitzat. La Razón diu avui en portada que aquells dies que Sánchez es va retirar a la Moncloa a decidir si seguia o plegava per tot el que havia sortit dels negocis de la seva dona, va començar la campanya contra fiscals, jutges i l'UCO.

Si en volen saber més, trobaran tot això que els deia explicat al detall en aquesta doble pàgina, on Sánchez queda assenyalat.

El PP ho vol aprofitar, esclar, i Feijóo, com que només té el suport de Vox per a una moció de censura, ha convocat una manifestació a la plaça Espanya de Madrid, el diumenge 8 de juny, perquè “els espanyols decents” clamin contra Sánchez. La manifestació es convoca sota el crit de “No màfia, sí democràcia”. La mateix democràcia que té aturada la llei d’amnistia.

Però com sempre, n’hi ha per a tothom. Acaba d’entrar a la presó qui va ser número dos de Jorge Fernández Díaz, detingut dimarts per una trama de blanqueig de diners i de comercialització de dades. Quines dades? Doncs les de tots vostès, del Registre Civil, d'abonaments de transports, de registres telefònics, etc. Quin ull que tenia Fernández Díaz triant els seus col·laboradors.

Ara, si parlem de manifestacions, la que continua convocant-se cada mes és la de València contra Mazón, que set mesos després continua sent president de la Generalitat Valenciana per a escarni de tothom, molt especialment dels familiars dels 228 morts per la DANA, molts dels qual no haurien perdut la vida si el govern valencià hagués complert amb la seva obligació de protegir-los.

I aquesta és la crònica, neta i pelada, d’un aniversari de la llei d'amnistia que no està per a gaires celebracions.

Bon dia.