10 anys de patrimoni a l’ARA 'Camp de Tarragona'
No s’imaginen, amics lectors, les ganes que tenim de celebrar en aquest mitjà. Celebrar deu anys d’un diari a Catalunya ja és un mèrit; fer-ho al Camp de Tarragona, encara més. I si hi afegim la possibilitat d’escriure sobre patrimoni –material i immaterial– des d’aquí i per a aquest territori… això ja mereix obrir el xampany i la capsa de galetes!
En aquests darrers deu anys, casa nostra ha vist de tot: robatoris i espolis, recuperacions de peces, nous museus, canvis de nom, obres, recuperacions d’espais, descobertes d’abast internacional, declaracions de patrimoni mundial… Una llarga llista per celebrar, reflexionar i, també, doldre.
Des d’aquí vam viure amb intensitat les declaracions de l’art de la pedra seca i del toc manual de campanes com a elements del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Dues fites que s’afegeixen a les dels Castells –ara fa quinze anys– i a la dedicació a la Dieta Mediterrània, testimonis de la riquesa de la cultura popular del Camp i de les Terres de l’Ebre.
Sota terra, també, hem tingut grans sorpreses. S’han detectat i reafirmat jaciments importants a l’Espluga de Francolí, Valls, Salou, Cambrils, la zona del Gaià, Vimbodí, Batea, Tortosa i fins i tot a la capital de l’imperi. Moltes d’aquestes troballes encara requeriran temps per determinar-ne la transcendència, però cada peça descoberta ens ajuda a desxifrar una mica més el nostre passat.
Pel que fa als equipaments, hem viscut l’obertura de centres de primer nivell, com el Castell de Vila-seca o el Mas Miró; la reforma del Museu del Port de Tarragona; la presentació del rejovenit Museu de Valls i del Museu Casteller; el Centre Lo Pati d’Amposta; l’exposició de síntesi del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; les incorporacions i reformulacions del conjunt de la catedral de Tarragona i el seu entorn; les obres al Museu Pau Casals del Vendrell… Una llarga nòmina que podem continuar ampliant. Una tasca que suma la Xarxa de Museus de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre a més de les diverses xarxes temàtiques que esquitxen d’espais connectats la nostra demarcació.
Les celebracions –com la nostra– també han estat una marca potent per donar a conèixer el llegat del passat. El proper Any Gaudí culmina commemoracions dedicades a Jujol, el rector de Vallfogona, Fortuny, Montserrat Abelló, Ferrater, Perucho, Palau Ferré, Domènech i Montaner, Margarida de Prades…
Tot i això, encara ens queda molta feina per fer, molta d’ella invisible, vinculada a la protecció legal, física i social del patrimoni que tenim i imposar el pes de la llei sobre els delictes contra ell que hem patit al nostre territori. No només els noticiables espolis a jaciments sinó també la destrucció d’edificacions i, fins i tot, la seva desaparició. Només fa falta fer un cop d’ull a la nostra hemeroteca o a la llista roja del patrimoni d'Hispania Nostra per constatar-ho.
El Camp i l’Ebre –la terra i el riu– configuren un conjunt patrimonial únic a la Mediterrània. Casa nostra, i nosaltres amb ella, som dipositaris d’una herència excepcional que hem d’aconseguir protegir, mantenir i, sobretot, explicar. No només als qui ens visiten, sinó també a nosaltres mateixos.
El patrimoni ens fa ser com som. Celebrem-ho!
