El teu gat sap si li parles a ell o a una persona
Un estudi afegeix noves proves sobre el fet que els gats poden establir vincles emocionals profunds amb les persones
"Tenir un gat ha sigut tan important per a mi com viure el Maig del 68". Són paraules de l’escriptor Jordi Coca amb motiu de la seva última novel·la, El darrer dia (Edicions 62, 2022). Coca no havia tingut mai un gat. Fins que no en va tenir un, ha explicat a aquest diari, no era conscient que pogués estimar un ésser que no fos humà. Amb ell va descobrir nous sentiments, assegura.
Relacions com aquesta són habituals en el món contemporani. Però no és tan habitual fer-ne literatura, sinó vídeos que farceixen les xarxes socials des de fa anys. Les persones i els gats compartim un passat en comú des de fa més de nou mil anys, quan els ratolins que proliferaven en els primers assentaments agrícoles van començar a atraure els gats salvatges. El procés de domesticació va ser un win-win absolut: els gats tenien accés a més ratolins per alimentar-se i els pagesos podien mantenir a ratlla els rosegadors. A mesura que van passar els segles, les relacions entre gats i persones es van anar sofisticant fins a arribar a la complexitat emocional que tan bé descriu Coca a la seva novel·la. Ara, un estudi publicat a la revista Animal Cognition aprofundeix en la naturalesa d’aquestes relacions: els investigadors, liderats per l’etòloga francesa Charlotte de Mouzon, de la Universitat París Nanterre, mostren que els gats poden distingir quan els seus amos els parlen directament a ells i quan s’adrecen a altres persones. Segons els autors, això mostra que els gats, que sovint han tingut fama d’independents i desagraïts, són capaços de crear veritables vincles emotius amb les persones.
Les reaccions felines
En estudis previs s’havia vist que quan les persones s’adrecen als gats, modifiquen lleugerament la manera de parlar. Es tracta d’un efecte semblant al de quan es parla amb un infant. Partint d’aquesta premissa, l’equip d’investigadors va dissenyar un experiment per avaluar com reaccionaven els gats a aquestes modificacions de la parla. Es van situar un total de 16 gats en tres situacions experimentals diferents. En la primera, se’ls feia sentir la veu d’una persona que no coneixien i, a continuació, la del seu amo. En la segona, se’ls feia sentir la veu del seu amo adreçant-s’hi i la mateixa veu dirigint-se a una persona adulta. Finalment, se’ls presentava la veu d’una persona desconeguda que es dirigia a ells i, altre cop, la mateixa veu parlant a una persona adulta. Durant tot el procés, els investigadors van registrar la intensitat del comportament dels gats a partir de paràmetres com la dilatació de les pupil·les, el moviment general del cos o l’específic de la cua i les orelles.
En la primera situació, 10 dels 16 gats es van comportar de manera més aviat apàtica quan sentien la veu d’un desconegut, però, en canvi, van intensificar el comportament quan van sentir la veu del seu amo: van girar les orelles cap a l’altaveu, es van moure per l’habitació i se’ls van dilatar les pupil·les. Segons els autors, això suggereix que els gats poden distingir la veu del seu amo de la veu d’un desconegut. En la segona situació, el resultat va ser semblant: 10 gats van mostrar un comportament menys intens quan van sentir la veu del seu amo adreçant-se a una altra persona i van intensificar la conducta quan van sentir la mateixa veu que es dirigia a ells. En la tercera situació, en la qual la veu sempre era d’una persona desconeguda, els gats no van mostrar cap alteració en el comportament, que es va mantenir en una intensitat mínima. Un estudi semblant en gossos va trobar fa uns anys que reaccionaven als missatges que se’ls adreçaven encara que ho fes un desconegut. L’explicació que proposen els autors per a aquesta diferència és que els gats no estan tan exposats a altres persones com ho estan els gossos perquè, principalment, no són animals que surtin a passejar ni participin en reunions socials. Els gats, majoritàriament, es queden a casa.
Cal més recerca
Tot i que els autors del treball adverteixen que el nombre de gats estudiat és petit i que caldria més recerca sobre el tema, segons diuen, el que han vist remarca la importància de les relacions d’un a un entre gats i persones, ja que aquesta forma de comunicació depèn estrictament de l’experiència amb l’altre interlocutor i aquests animals no la generalitzen a més persones. Els investigadors també destaquen que l’estudi permet entendre les habilitats sociocognitives dels gats amb més profunditat. Unes habilitats que, tal com s’ha mostrat en altres treballs, van evolucionar de la simple captura de ratolins de fa nou mil anys fins al reconeixement de trets individuals —sobretot vocals—, representacions mentals dels amos, una certa percepció de les emocions humanes i una interpretació de l’estat d’atenció de les persones. Tal com declarava l’escriptor Jordi Coca recentment a l’ARA sobre el seu gat Núvol, "t’hi comuniques i ell es comunica amb tu. Vas indagant sobre l’animal, però ell també indaga sobre tu".
