Cada dia té lloc una batalla titànica a l’interior del nostre cos. Milions de virus anomenats bacteriòfags o, simplement, fags, infecten i destrueixen milions de bacteris. Aquesta mateixa batalla es lliura als oceans, als boscos i, en definitiva, a qualsevol lloc on hi ha vida. No ens adonem de res, però gràcies als pioners descobriments dels microbiòlegs Frederick Twort el 1915 i Félix d’Herelle el 1917 sabem que hi ha virus capaços de destruir bacteris. “Són els seus enemics naturals”, diu Maite Muniesa, catedràtica de microbiologia de la Universitat de Barcelona. ¿I si utilitzéssim aquests virus per tractar les infeccions provocades per bacteris que no responen als tractaments amb antibiòtics (també coneguts com a bacteris resistents o superbacteris)? Això és el que ha fet l’equip mèdic del Brigham and Women’s Hospital de Boston i de l’Escola de Medicina de la Universitat de Harvard. N’han publicat els resultats a la revista Nature Communications.
El pacient tractat va ingressar a l’hospital amb una erupció a la pell d’un braç, que se li va anar escampant per tot el cos. Tenia una infecció provocada pel bacteri Mycobacterium chelonae, un microbi de creixement ràpid i molt abundant que pot provocar infeccions oportunistes, sobretot a la pell de persones amb el sistema immunitari debilitat. L’afectat patia, a més, una malaltia crònica al ronyó, un tipus d’artritis i una neuropatia perifèrica que li provocava dolor i debilitat a les extremitats. Els metges van provar tot l’arsenal d’antibiòtics de què disposaven, però cap no va funcionar. El bacteri era resistent a tots. Al cap d’un any, les erupcions eren generalitzades i donaven lloc a ferides que li feien molt de mal. Aleshores el metge Francisco M. Marty va suggerir la possibilitat d’utilitzar un virus bacteriòfag per aniquilar la població a l’alça d’aquell bacteri multiresistent. Els científics van aïllar el bacteri i van fer proves amb diversos fags candidats. En van trobar un capaç de destruir-lo, al qual van anomenar Muddy. Després de demanar autorització per administrar el tractament en mode experimental, van injectar Muddy al torrent sanguini del pacient dos cops al dia. Al cap de dues setmanes les ferides havien remès. Dos mesos després, li quedaven petites ferides en les quals no hi havia ni rastre del bacteri. No va patir efectes secundaris més enllà d’alguna nàusea i algun calfred al principi del tractament.
Una alternativa als antibiòtics
No és la primera vegada que es tracta un pacient infectat amb un bacteri resistent als antibiòtics amb un fag. El 2017, metges dels Estats Units van tractar un pacient diabètic de 68 anys que tenia un problema al pàncrees agreujat per la presència d’un bacteri resistent i va millorar ràpidament. El 2019, també als Estats Units, un noi de 15 anys amb fibrosi quística va patir una d’aquestes infeccions després d’un trasplantament de pulmons, que només va remetre amb l’administració de fags.
Les infeccions per bacteris resistents provoquen 1,2 milions de morts cada any a tot el món, més que les que provoquen la sida o la malària. Es calcula que el 2050 aquesta xifra s’enfilarà fins als deu milions de morts anuals i superarà el càncer i les malalties cardiovasculars. Serà, segons aquestes prediccions, la principal causa de mort al món. Es tracta, doncs, d’un problema de salut pública que cal afrontar de manera urgent. I els virus bacteriòfags són una bona manera de fer-ho. Ara bé, “no es tracta que els fags desplacin els antibiòtics, sinó que s’utilitzin conjuntament”, considera Jordi Barbé, catedràtic de genètica i microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Tot i que es coneixen des de fa més de cent anys, els fags es van deixar de banda per l’auge dels antibiòtics iniciat amb el descobriment de la penicil·lina el 1928. Només a la Unió Soviètica, aïllada també dels antibiòtics, es va desenvolupar aquesta tecnologia. “Poden funcionar amb tots els bacteris i són específics, només ataquen bacteris concrets, de manera que són una bona alternativa als antibiòtics”, assegura Muniesa. En efecte, els fags no són una perdigonada com els antibiòtics actuals, que també malmeten la microbiota intestinal, sinó que són una mena de franctiradors o assassins a sou que només ataquen els bacteris que són la seva presa.
“Hi ha un problema de legislació perquè ara només es poden utilitzar amb el consentiment del pacient, no estan autoritzats per l’Agència Espanyola del Medicament i només se’n pot fer un ús compassiu”, explica Muniesa, que forma part de Fagoma, la Xarxa Espanyola de Bacteriòfags i Elements Transductors. Muniesa també explica que des de Fagoma s’està fent pressió perquè l’Agència Espanyola del Medicament reguli la utilització de fags.
