Comarques Gironines 18/01/2018

“A La Farga vaig aprendre a no jutjar ningú pel seu color de pell o pel seu origen”

L’Álvaro relata el seu pas per una escola multicultural

M.c.-p.
4 min
“A La Farga vaig aprendre a no jutjar ningú pel seu color de pell o pel seu origen”

Girona“Em sento amb deute amb l’Escola La Farga. Tot el que vaig aprendre allà, acadèmicament i com a persona, no té preu i és un bagatge que portaré dins meu per sempre més”, diu l’Álvaro Ciudad, de 17 anys. Aquest noi, veí de Salt i que actualment estudia segon de batxillerat en un institut d’aquesta ciutat, està elaborant un vídeo en què explica la seva experiència, “enriquidora i absolutament recomanable”, com a estudiant d’una escola on ell va ser, durant tota la primària, l’únic o un dels poquíssims alumnes no immigrants de la classe.

Trencar tabús

L’Álvaro assegura que amb el seu vídeo, que penjarà a YouTube (al canal Aroga), vol trencar tabús que fan que a determinades escoles les famílies autòctones es neguin a matricular-hi els seus fills, com passa amb La Farga de Salt. La situació és tan extrema que actualment ja no hi ha ni un sol alumne, entre els 370 que té l’escola, que sigui de pares autòctons. L’Álvaro lamenta que s’hagi arribat a aquest punt i espera que el fet d’explicar com ha sigut d’important per a ell anar a aquesta escola contribueixi a fer-la atractiva per a les famílies autòctones.

A elles s’adreça aquest jove per demanar-los “que siguin valentes”, com ho van ser els seus pares quan va decidir matricular-lo a La Farga malgrat que podrien haver pagat una escola concertada. És, segons explica el noi, el que fan moltes famílies per evitar que el seu fill se senti estrany en una classe amb majoria aclaparadora de nens de múltiples nacionalitats. “Els meus pares em van portar a mi i al meu germà a La Farga no perquè no tinguessin altra opció, sinó perquè volien que anéssim allà. Jo els estaré agraït per sempre més”, assegura el jove.

“A La Farga hi vaig aprendre a no jutjar ningú pel seu color de pell, ni pel seu origen, ni per la seva religió o cultura. Vaig entendre que ningú no és millor ni pitjor per ser d’un país o d’un altre, i que tots podem aprendre de tots”, diu l’Álvaro, que explica que en aquesta escola hi va fer amics que assegura que ho seran per sempre. Malgrat la diversitat de nacionalitats dels alumnes amb qui compartia aula i les estones de pati, el noi diu que “tothom era acceptat per tothom” i que mai va veure a l’escola cap actitud racista. “En canvi, fora de l’escola sí que es produïen actituds de rebuig, especialment de nens autòctons cap als immigrants. “Al parc jo era l’únic nen d’aquí que jugava amb els nens d’origen immigrant, i l’únic que a les tardes anava a casa d’amics de famílies marroquines, senegaleses o d’altres orígens, i així aprenia coses de la seva manera de viure. Ells també venien a casa meva i jugaven a la Play i altres jocs que ells no tenien”, recorda l’Álvaro.

Dificultar la integració

El jove denuncia que les dificultats d’integració que tenen molts immigrants són “culpa en gran mesura de les traves que els posen els ciutadans autòctons”. “Molta gent diu que els immigrants no s’integren perquè no volen integrar-se, però aquesta mateixa gent és la que els dificulta la integració amb actituds com ara no portar els seus fills a les escoles on van els nens d’origen estranger o no posant mai els peus als carrers on viuen”, afirma.

Al vídeo de l’Álvaro no hi faltarà el testimoni de professors que, segons assegura, l’han “marcat per sempre”. N’exalta la “passió” amb què ensenyen i la seva capacitat per fer de la diversitat cultural i lingüística dels alumnes un “element enriquidor i cohesionador”, en lloc de considerar-lo un escull. L’Álvaro està convençut que és gràcies a aquest esforç dels professors que el nivell acadèmic no afluixa, malgrat la diversitat d’orígens dels seus alumnes i malgrat que a mig curs sempre arriben estudiants nous immigrants que cal integrar de manera accelerada.

Vocació artística

A més d’aprendre a valorar i respectar la diversitat, l’Álvaro diu que a l’Escola La Farga també li deu la seva vocació per a la creació artística, que ell vol focalitzar en les arts audiovisuals, ja que és un apassionat de la fotografia i el vídeo. “La Farga és una escola on no et tallen les ales, sinó tot el contrari, et potencien totes les teves habilitats. A mi sempre em van donar suport en totes les iniciatives que proposava”, diu el noi, que l’any vinent vol iniciar estudis relacionats amb les arts visuals. Fa temps que cultiva la fotografia i el vídeo, però com a autodidacte. Ara en vol ser un professional.

“Jo no seria el que soc si no hagués estudiat a La Farga. Ara vull retornar a l’escola tot el que n’he rebut”, indica el jove. Els ho vol tornar amb un vídeo que li agradaria que veiés tothom i que espera que contribueixi a canviar actituds de recel cap als immigrants, començant per l’escola. “Si la segregació comença a l’escola, la integració dels immigrants a la societat serà més difícil”, sentencia.

stats