Música

Bernat Vivancos: "En aquesta nova etapa em consagraré totalment a la composició"

El músic barceloní, que ha dirigit l'Escolania de Montserrat durant set anys, és el compositor convidat de la temporada 2014-15 del Palau de la Música

El Cuarteto Quiroga interpreta aquest dimecres al Palau de la Música una peça de joventut de Bernat Vivancos (Barcelona, 1973), compositor convidat de la temporada 2014-15 del Palau de la Música. Al llarg de la temporada, Vivancos, que fins fa uns mesos va dirigir l'Escolania de Montserrat, estrenarà noves obres, i el públic del Palau podrà seguir la seva evolució com a compositor.

Què significa començar aquesta etapa com a compositor convidat del Palau de la Música després de deixar l'Escolania de Montserrat?

La meva renúncia com a director de l'Escolania és una cosa que ja venia de fa anys. Fa quatre anys que ho vaig dir als responsables. Això del Palau no estava previst, i finalment s'ha enllaçat una cosa amb l'altra. Ha anat rodat i per mi ha sigut una manera de començar amb força i amb energia. Es començar amb bon peu aquesta nova etapa en la qual em consagraré totalment a la composició.

¿Aquests anys a l'Escolania com creus que s'estan notant en el que estàs component ara?

La meva composició no només ha estat influenciada per aquests anys que he estat director de l'Escolania, sinó que m'atreviria a dir que ja ve de petit, de quan era escolà. Tots aquells anys cantant un tipus de música amb una acústica determinada formen el futur músic, i no cal dir que també formen el futur compositor. Evidentment, viure-ho durant aquests set anys al capdavant com a director encara ha fet que m'imbuís més de tota aquesta particularitat que és la música montserratina. I ja no diria tant la música com aquest espai, aquesta ànima. Ser en un lloc sagrat, un lloc litúrgic, fa que segurament les obres, siguin o no litúrgiques o sagrades, tenen un caràcter potser més místic i espiritual.

Al Palau de la Música coincideixes amb Arvo Pärt, l'altre compositor convidat de la temporada, i amb el qual tens punts en comú.

Això va ser una idea dels responsables de Palau, aprofitant que aquest any era el 80è aniversari d'Arvo Pärt, i fent una mica aquest paral·lelisme, perquè n'hi ha que diuen que la meva música s'hi assembla una mica a la seva. Jo faig la meva música, però sí que és cert que hi ha certs punt en comú. Serà interessant aquesta doble residència per veure que hi ha aspectes comuns però que també hi ha aspectes molt diferents. En tot cas, per mi és un honor que m'hi hagin posat al seu costat, perquè Arvo Pärt té una producció de molt valor i és un dels compositors vius més interpretats de tot el món. Serà un trobament bonic.

Com s'ha fet la selecció de les peces teves que s'interpreten aquesta temporada?

Dedicar un any a un compositor convidat resident, dóna l'oportunitat de fer coses molt diferents, perquè la programació també és molt rica, molt plural, molt variada. Ha cicles de música coral, d'orgue, les orquestres potents del Palau 100, cicles de cambra... Això fa que sigui una residència on tu puguis mostrar bastant els teus vessants compositius, des de grups petits, com passarà aquest dimecres amb el Cuarteto Quiroga, que tocarà unes obres per a quartet de corda que vaig fer fa molt de temps, quan tenia 16 anys, fins a obres per a gran orquestra simfònica, L'interès de la proposta que fa el Palau és veure, en el meu cas, obres per a formacions molt variades i també obres que he fet en èpoques molt diferents.

La partitura de Les cançons mallorquines que vas compondre quan tenies 16 anys, ha variat molt?

La mantinc pràcticament idèntica. En un creador és bonic també veure no només el que fa ara, sinó el que feia quan era molt jove. No estem parlant de la meva obra més important, però sí que és una obra que m'estimo molt. És una manera que el públic pugui veure el que feia i el que faig ara.

De tots els concerts que interpretaran obra teva, n'hi ha dos especial. Un és el del 6 de març Santa Maria del Pi amb el Cor de la Ràdio de Letònia, i l'altre el de l'Escolania de Montserrat al Palau de la Música el 15 de maig.

El concert del Cor de la Ràdio de Letònia, que és sens dubte un dels millors cors del món, serà un mà a mà amb obres meves i d'Arvo Pärt, i el Palau ha accedit a fer-lo a l'església del Pi, on aquesta música tan espiritual tindrà un clima més litúrgic que li donarà color. Crec que serà un dels plats forts d'aquesta temporada pel que fa a la meva producció. I després com no, hi ha el retrobament amb l'Escolania. Farem un parell d'obres i a més estrenarem una obra nova que els faré pràcticament a mida. Serà bonic en el cas d'aquest retrobament amb els nens que jo tenia fins fa poc.

Com s'afronta la composició d'una obra que té data d'estrena?

Per sort, quan tens no un encàrrec sinó alguns, primer has de mirar molt bé el calendari. Has de mirar de poder-ho fer tot bé, i fer tot el que t'han encarregat. Això no sempre és fàcil, sobretot ara que tinc tres o quatre encàrrecs a la vista. S'ha de tenir certa calma i sobretot molta organització. Jo no sóc molt partidari de fer dues o tres obres alhora, sinó que prefereixo fer primer una i acabar-la. Però sí que hi ha un aspecte compositiu important, que és el fet de la idea musical: pots anar pensant en el projecte encara que no componguis ben bé l'obra, i això també és creació.

En el programa que cantarà l'Escolania, ¿el programa triat influeix en la nova composició que has de fer?

No ben bé. Potser influirà una mica el fet que ja hem decidit fer dues obres meves que ja hem cantat i que ells ja coneixen bé, i la nova  m'agradaria que fos una cosa una mica diferent en relació al que ja he fet amb ells.

Hi ha tres noms que han sigut importants en la teva trajectòria: Ireneu Segarra, Maria Canals i Lasse Thoresen. Què n'has après, d'ells?

El pare Ireneu va ser el meu mestre quan jo era escolà. A ell li dec tot o pràcticament tot. Ja el valorava molt de nen, el valorava molt quan ja vaig sortir de l'Escolania, i quan estava estudiant a Barcelona, París i Oslo vaig mantenir una estreta relació. I després encara l'he valorat més quan jo he hagut de fer el que ell va fer amb nosaltres. Sempre l'he tingut molt present, fins i tot en la manera de fer. Salvant les distàncies, pensava: "Mira, això el pare Ireneu ho feia d'aquella manera". Ha deixat un llegat musical i en el meu cas també humà i d'amistat. L'he tingut molt de respecte, sobretot quan m'ha tocat fer el que ell feia i valoro el mèrit que tenia el que ell va fer. Amb Maria Canals vaig fer la carrera superior de piano i em va posar en aquest món més pràctic de la interpretació, malgrat que després he seguit més la carrera de compositor. I Lasse Thoresen és un compositor importantíssim per mi. Un dia vaig sentir la seva música a París, i vaig dir: "ostres! Això és extraordinari, això és el que vull fer, això és el que realment m'entusiasma". I vaig anar a Oslo a fer un 'Erasmus' amb ell. És una amistat d'aquestes que dura i crec que durarà sempre; n'he après moltíssim. Va ser la providència. Coses que no saps com, però que et passen per davant i es tracta de saber-les agafar. Quan passa una cosa d'aquestes, m'hi llanço.

En quin espai de casa compons?

Tinc una casa a Rupit i sovint em retiro allà per compondre amb la tranquil·litat que em dóna el contacte amb la natura, i fins i tot et diria una mica allunyat del dia a dia. Jo estic casat i tinc dos fills petits que van a escola i que són molt gamberros, i a vegades necessites una mica de tranquil·litat. Allà trobo la tranquil·litat que m'agradaria tenir i que no sempre puc tenir.

Més continguts de