Debat al voltant del concert als terrats de Barcelona

BarcelonaActuar als terrats, com passarà en el concert Barcelona, ens en sortim que es farà el 9 de maig, té precedents a la mateixa ciutat com el cicle Terrats en Cultura, un projecte de l'associació cultural Coincidències, i Balconitis, que des del 2008 organitza el Festival de Músiques des d’un Balcó al barri de Sant Andreu. I tant l'un com l'altre han vist amb sorpresa que l'Ajuntament de Barcelona i El Terrat organitzin el concert als terrats del 9 de maig sense haver consultat res amb ells, que fa tants anys que treballen precisament aquest format. L'equip de Coincidències, responsable de Terrats en Cultura, manifesta la seva "sorpresa i decepció". "Creiem que liderar una ciutat significa col·laborar amb les entitats que ja hi treballen. Liderar significa sumar, no deixar de banda. En un moment en què els agents culturals ens trobem davant una situació especialment precària, aquest missatge d'esperança ens ignora i perjudica", diu l'equip de Coincidències, que recorda que Terrats en Cultura va sorgir en plena crisi econòmica com un cicle de música i arts escèniques "com una manera de donar sortida a iniciatives artístiques que havien quedat aturades".

Balconitis també dona suport a Terrats en Cultura. Lamenten "la manca de sensibilitat" de l'Ajuntament i demanen "una participació activa en l'activitat del dia 9 posant a disposició un dels balcons i terrat de la mateixa plaça del Comerç de Sant Andreu per dur-hi a terme alguna de les actuacions, pel seu evident sentit simbòlic". De fet, Balconitis es posa "a disposició per a la coorganització d'aquesta activitat", perquè han ajudat "a crear l'imaginari", per la seva "capacitat organitzativa" i per "incorporar els valors de fer comunitat i el respecte envers el sector cultural".

Terrats en Cultura, que compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, organitza concerts i espectacles des del 2013 a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Viladecans, Lleida i Tàrrega. Hi han actuat músics com ara The New Raemon, The Sey Sisters, Litus, Sidonie, Xarim Aresté, Pau Alabajos, Névoa, El Niño de Elche, Sidonie, Clara Peya i Sandra Rehder, i actors com ara Oriol Grau, Vanessa Segura, David Vert, Oriol Genís i Anna Moliner, entre d'altres. Pel que fa al Festival de Músiques des d'un Balcó, més lligat al barri de Sant Andreu i amb la plaça del Comerç com a epicentre, ha acollit actuacions de la Sant Andreu Jazz Band, Cecilia Ledesma, el Trio Chikiboom i el Biel Ballester Trio, entre d'altres. Hi ha altres exemples en altres ciutats, com ara el Festival Strenes, que ha convertit el terrat de l'Oficina de Turisme de Girona en escenari per a concerts sorpresa de grups com ara Sopa de Cabra, Oques Grasses i Els Catarres, i com Live the Roof i The Attic, tots dos impulsats a Madrid.

Debat sobre la remuneració dels artistes

Un altre motiu debat arran de l'anunci del concert del 9 de maig té a veure amb la remuneració dels músics que hi participen. Andreu Buenafuente va afirmar dijous que Barcelona, ens en sortim es podia fer gràcies a la generositat dels artistes. "Tots els artistes han renunciat als seus honoraris, si no això seria impossible", va dir Buenafuente, en representació d'El Terrat. En la mateixa roda de premsa, l'alcaldessa Ada Colau va dir que l'Ajuntament hi destina 200.000 euros per a despeses tècniques. Tanmateix, tal com va precisar després El Terrat, els músics sí que cobraran, però no els honoraris habituals, sinó uns de reduïts (1.500 euros en el cas de Txarango), la qual cosa també és lògica atès que cada grup o artista només tocarà una cançó. Curiosament, a les xarxes s'ha criticat tant que no cobressin com que sí que ho facin.

Barcelona, ens en sortim no és un concert benèfic, en el sentit que no es demanen donacions per a cap causa; tampoc hi ha la possibilitat de comprar entrades perquè en realitat és un espectacle televisiu més que un concert en directe i perquè, òbviament, som en període de confinament. A més, s'ha decidit que la retransmissió serà en obert en comptes de fer-ho a través de plataformes de streaming com ara #StreamingsSolidaris de TickEtic. Així va ser el concert de Cesk Freixas del 30 d'abril, en què el 40% de la recaptació es va destinar al Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària, un 40% més per a l'artista i un 20% es reservava per cobrir els costos de la plataforma. No és el cas del concert als terrats del 9 de maig, que té un altre tarannà, més simbòlic i emocional. Colau el va presentar com "un regal" de Barcelona per al món. "Havíem de fer una cosa bonica, enviar un missatge d'esperança des de la ciutat de Barcelona", va dir l'alcaldessa, que també va manifestar que el concert volia ser un reconeixement al sector cultural, molt perjudicat per la crisi.

El debat sobre la gratuïtat dels serveis prestats pels músics és molt present sobretot des que es va decretar l'estat d'alarma. I en el sector musical estan sorgint propostes per acabar amb la gratuïtat de les feines culturals. "Cal monetitzar la música online. Haurem de començar a pagar pels continguts en streaming dels músics. No podem estar tota la vida demanant als artistes que toquin gratis per diverses causes i també per entretenir-nos. S'ha de viure i s'ha de menjar cada dia", va dir dijous Alberto Guijarro, de l'equip directiu del Primavera Sound. Des d'una altra perspectiva, el Sindicat de Músics i Activistes de Catalunya (SMAC!) fa temps que reivindica condicions laborals i retribucions justes, i està participant en la constitució d'una plataforma ètica d’intercanvi d'activitats, la Caixa de Ressonància, per fomentar "les bones pràctiques digitals per a la música a internet i apostant per una relació directa i horitzontal entre artistes i fans".

En aquest context, donar a entendre que una vintena de grups i artistes, de perfils tan diferents com Antonio Orozco i Roba Estesa, renunciaven als seus honoraris era una pedra més a la teulada dels músics, que al cap i a la fi són treballadors com tot el personal tècnic que participarà en el concert del 9 de maig, la retribució del qual lògicament no es posa en qüestió. I, al contrari, quan va quedar clar que els músics sí que cobraran, va haver-hi reaccions criticant la falta de solidaritat dels músics, tot i que Barcelona, ens en sortim no és ben bé un concert solidari en sentit estricte perquè no està pensat per obtenir donacions, com sí que ha passat amb altres esdeveniments aquestes setmanes. Una altra qüestió és l'oportunitat de dedicar justament diners públics a un espectacle com aquest per més bona intenció que hi hagi per part dels participants. En qualsevol cas, en el món cultural la remuneració de l'activitat sempre acaba embolicada en debats bizantins que no es plantegen en altres àmbits socials i econòmics, ni en moments tan excepcionals com el d'aquesta crisi, quan tot fa pensar que la cultura serà un dels últims sectors a recuperar-se en "la nova normalitat".