"Rússia recorda l’Alemanya dels anys 30 quan va aparèixer el nazisme": Svetlana Aleksiévitx en 10 frases

La premi Nobel és a Barcelona per participar al Kosmopolis i a Literal, la fira del llibre crític

Svetlana Aleksiévitx (Stanisławów, 1948) va culminar fa poc el que ella anomena l’enciclopèdia sobra la utopia roja amb ‘ Temps de segona mà. La fi de l’home roig’ (Raig Verd/Acantilado). Des dels anys noranta ha rebut nombrosos premis, entre ells el premi Nobel de literatura 2015. Tots els seus llibres són excepcionals, recullen centenars de veus que parlen dels darrers anys de la història de l’imperi soviètic: des de la Segona Guerra Mundial fins avui. Ara prepara un nou llibre sobre l’amor. Diu que encara ha de créixer, que necessita noves antenes. Aquests dies, la premi Nobel és a Barcelona per participar a la programació contínua del Kosmopolis, el 18 de maig dialogarà amb l’escriptor Francesc Serés al CCCB, i a Literal, la fira del llibre crític que vol reflexionar sobre el món actual per transformar-lo. Aquest matí, Aleksiévitx ha conversat amb la premsa. L’autora russa defensa que el periodisme ha d’intentar no ser banal, fer-se preguntes i alliberar-se dels prejudicis. No és només un discurs, en cada resposta als periodistes ha fet profundes reflexions. Aquest és un recull d’algunes de les seves frases.


1. "M’he passat 30 anys escrivint una enciclopèdia sobre la utopia roja. El comunisme tornarà a la nostra vides. El comunisme va començar com una cosa bonica i va acabar en un bany de sang. M’interessa saber com el comunisme ha afectat la vida de les persones".


2. "Hem de ser autodidactes. Hem d’aprendre durant tota la vida. El periodisme parla sovint de coses banals, per saber alguna cosa nova t’has de renovar contínuament, has d’anar més enllà. El periodisme és informació, la literatura parla dels misteris de la vida humana".


3. "Per escoltar, ens hem d’alliberar dels cànons, dels prejudicis. I hem d’aconseguir que la persona amb qui parlem també s’alliberi. El millor premi és quan algú em diu alguna cosa que ni tan sols recordava, de la qual ni tan sols era conscient. Hi ha moltes portes tancades amb molts panys per obrir. I perquè aquests panys s’obrin has de ser amic de la persona amb la qual parles".


4. "Les persones petites, les del carrer són les que m’interessen. Són el material de la història però mai poden expressar-se, fer sentir la seva veu. Cap persona hauria de desaparèixer sense deixar rastre".


5. "Vam vèncer el comunisme però ara hem de veure les rates que van sortir de les nostres ànimes. L’ autoritarisme deforma la personalitat de les persones. De cop i volta va venir la llibertat i ningú sabia què era la llibertat. El poder el van agafar els lladres, uns lladres que s’han repartit la riquesa del país. Somiàvem amb un socialisme amb una cara humana, no estàvem preparats per a un món cruel. Ningú tenia cap pla. Les noves generacions diuen que no volen un país humiliat i volen una Rússia gran. Els qui donen suport a Putin són aquests joves i els seus pares que se senten enganyats. Tenim un país que està construint una cosa molt estranya".


6. "Quan vaig anar a Txernòbil vaig entendre que la tecnologia està guanyant l’ésser humà. La tecnologia va davant de la nostra ment. És com si un robot digués a un ésser humà que ell l’ha creat però que l’acabarà matant perquè ell és perfecte i l’humà no. Els primers mesos a Txernòbil hi havia molts soldats armats però no sabien a qui havien de disparar. L’enemic era invisible. És un nou mal, un nou perill".


7. "Acabo de publicar cinc llibres a Rússia. És un país molt gran i és impossible controlar-ho tot. A Bielorússia sóc ' persona non grata' i no s'hi publiquen els meus llibres. A Rússia, el govern controla els mitjans de comunicació però no han aconseguit controlar el món editorial. Però ja arribarà el moment que ho faci, perquè ataca lentament però amb persistència i eficiència".


8. "Quan escric ho faig de manera intuïtiva. És difícil de transmetre en què consisteix aquesta intuïció. Em faig moltes preguntes i mai penso que el lector és inferior. Ara estic escrivint un llibre sobre l’amor. Tinc dificultats per parlar de l’ amor amb els homes. Contesten de manera molt simple però el problema no són ells sinó que sóc jo, perquè no formulo les preguntes correctes. Tinc problemes, per això he de créixer. He de crear noves antenes per poder captar coses".


9. "Moltes coses a Rússia recorden l’Alemanya dels anys 30 quan va aparèixer el nazisme. Hi ha la mateixa sensació d’humiliació. És un moment molt perillós. Putin practica el judo. Viurà molts anys, per tant, això va per llarg".


10. "El govern s’ha fet còmplice de l’església i apel·len als instints més bàsics de la gent, a l’enveja, a l’odi... Intento no mirar la televisió russa, però quan la miro m’horroritzo per com justifiquen una guerra entre germans. El més horrible és que la gent ho accepta. El poder de la propaganda és tan gran que la gent accepta una guerra fratricida. Putin és un Putin col·lectiu. En cada rus hi ha un tros de Putin. La gent se sent humiliada, enganyada i no sap qui en té la culpa. Vam perdre la possibilitat d’assolir la llibertat".