L'artista Abel Azcona talla la Rambla perquè la gent l'odiï

BarcelonaDurant els deu primers minuts, Abel Azcona (Madrid, 1988) ha aguantat estoicament sota la pluja torrencial que aquest dimarts a la tarda inundava Barcelona. Assegut en una cadira de fusta que li ha deixat el Museu de Cera –i on fins poc abans hi havia la figura de Joan Manuel Serrat–, Azcona s'ha mantingut immòbil enmig de la calçada mentre cotxes, motos, patinets i alguna camioneta li passaven a banda i banda. Si no fos per la pluja, que ha deixat la Rambla sense ni una ànima, l'artista s'hauria pogut confondre amb una estàtua humana fora de lloc. Amb aquesta performance, titulada La primera acción, Azcona buscava la ira dels altres i no li ha costat gaire despertar-la. Alguns conductors l'han esquivat amb cautela, però d'altres quasi ni han frenat i li han passat pel costat fent sonar la botzina.

La situació s'ha tornat més violenta quan el conductor de l'autobús número 59 en direcció al Poblenou s'ha trobat que no tenia prou espai per avançar sense atropellar l'artista. Del vehicle n'han baixat dos agents de la Guàrdia Urbana uniformats, que li han dit "No hi pot ser aquí" i no s'han esperat a la resposta. Un dels agents ha estirat Azcona pel braç i l'ha conduït fins a la vorera. Ell no ha obert la boca ni hi ha oposat resistència, tot i que sorprenentment la ira de la policia ha apuntat més cap a la premsa que no pas cap a l'artista. "No feu res, eh, gravar és el més important", ha etzibat un dels agents als quatre periodistes que ho cobríem. Amb la via lliure i el trànsit reprès, els policies se n'han anat sense identificar el performer ni demanar-li explicacions.

Convertir el cos en violència

En tot cas, Azcona ha aconseguit el que buscava: fer enfadar la gent i provocar violència. És la primera de nou accions que li ha encarregat el Festival Clàssics d'arts contemporànies i pensament. Fins diumenge, l'artista treballarà amb la ira individual i col·lectiva amb performances a la Rambla, com La mercaderia (dimecres, 17 h), en què uns quants voluntaris mouran el seu cos anestesiat, i Les violències (dissabte, 17 h), en què serà colpejat per un boxejador fins que l'estaborneixi. També cedirà durant un any els beneficis de la seva obra a un dels homes que en va abusar sexualment d'ell quan era menor i diumenge oferirà un discurs d'odi. "Serà una setmana en què convertiré el meu cos en violència explícita", explica Azcona, que treballa "per la catarsi individual i col·lectiva".

L'acció d'aquest dimarts és la reproducció de la primera que va fer, quan tenia 16 anys. "Quan em vaig intentar suïcidar amb 60 pastilles, vaig fer el trajecte de Pamplona fins a Barcelona i vaig estar-me un mes ingressat a l'Hospital de Sant Joan de Déu. Després em van ingressar a Pamplona i quan vaig sortir al carrer vaig asseure’m a una cadira al mig de la carretera, vaig començar a cridar i vaig aturar el trànsit", recorda.

Des d'aleshores, el seu art sempre ha anat lligat a la transgressió i ha sigut crític amb les religions i l'extrema dreta. Entre les seves obres destaca Amén, una instal·lació artística en què escriu la paraula Pederàstia amb hòsties consagrades i que li va comportar una denúncia per profanació. Tatxo Benet li va comprar la peça per a la seva col·lecció d'art censurat. "He tingut set querelles criminals, denúncies, persecucions", diu Azcona, que es mou còmode en el terreny de la provocació: "L’art ha de transformar, fer que l’espectador no estigui còmode i m’odiï. Durant els pròxims dies vull que el carrer s’enfadi, vull crear un procés d’enuig col·lectiu".