Agnès Varda, una guardiana del llegat “gens indiferent”

BarcelonaEl cinema d’Agnès Varda (Brussel·les, 1928) i el del seu marit, Jacques Demy, sempre van transitar per camins divergents. Però com diu la filla dels dos cineastes, Rosalie, “els va unir sempre l’amor al cinema”. Figura clau del cinema europeu i de la Nouvelle Vague, Varda ha evocat la memòria de Demy en algunes de les seves pròpies pel·lícules i no ha deixat mai de tenir cura del llegat del seu company. “El Jacques era un encantador i un poeta, però per damunt de tot era un tècnic -explica la directora, amb una veu gastada però encara vibrant i lúcida-. Ell era conscient que les pel·lícules caducarien i, poc abans de morir, vam anar a Londres per parlar amb Technicolor sobre la restauració de les seves pel·lícules”. Varda ha dirigit personalment la restauració digital dels films de Jacques Demy, eliminant les impureses i recuperant els colors originals, una tasca per la qual la Federació Internacional de Filmoteques la va distingir amb el seu premi honorífic.

Varda i Demy es van conèixer el 1959 en un festival de curts en què el segon presentava Le bel indifférent. “I amb perdó per la broma fàcil, ell no em va deixar pas indiferent”, recorda amb un mig somriure la cineasta. “Al darrere de les seves ganes de fer coses i el seu optimisme, en ell sempre hi va haver un cert pessimisme innat. Però, en el seu jo més profund, el que més desitjava era que la gent sortís contenta de les seves pel·lícules”.

Aprofitant la visita de Varda, la Federació Catalana de Cineclubs ha organitzat una xerrada entre la directora i José Luis Guerin al voltant de la relació entre l’autor i el seu públic que tindrà lloc aquest matí a les 10.30 h a la Biblioteca Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet.