Art
Cultura  /  Art 05/03/2023

Per què no se celebra oficialment el centenari del pintor Xavier Valls?

Altres artistes com Joan Abelló, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona i Romà Vallès tampoc entren en les commemoracions oficials

6 min
L'artista Xavier Valls
  • La col·lecció viscuda, la vida pintada (Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès fins al 18 de juny del 2023)
  • Ràfols Casamada. Obres de la col·lecció Bassat (Nau Gaudí de Mataró fins al 24 de setembre del 2023)
  • Xavier Valls (Galeria Fernández-Brasso de Madrid a partir del 9 de març)

El talent dels artistes i els arquitectes catalans desborda les possibilitats de la Generalitat per organitzar commemoracions oficials. "Les commemoracions del Govern són una selecció i no poden incloure a tothom", lamenten fonts del departament de Cultura. "Les commemoracions són per a tot el Govern: això vol dir que s’homenatgen persones de cada àmbit, no només del cultural, i que per seleccionar-les es fan servir criteris que permetin equilibrar els valors que representen les persones homenatjades, com l'equilibri territorial, la paritat de gènere i la diversitat temàtica", expliquen les mateixes fonts. La Generalitat reconeix enguany en l'àmbit cultural les efemèrides de l'artista Antoni Tàpies, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, la soprano Victòria dels Àngels, Consol Pastor Martínez (directora de la primera biblioteca popular de la Mancomunitat), el poeta Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (el Rector de Vallfogona) i la consagració de les esglésies de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll.  

L'òrgan encarregat de fer la selecció és la Comissió de Commemoracions, adscrita a la secretaria general del departament de Presidència, que rep les propostes de cada departament i escull en última instància aquesta selecció. La formen vuit persones expertes, a títol individual o com a representants d'una entitat, i una persona per cada departament de la Generalitat. Entre les personalitats que en van quedar fora hi ha cinc artistes de qui enguany es compleix el centenari del naixement: Joan Abelló, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona, Romà Vallès i Xavier Valls. Però tots ells, tret de Xavier Valls, es van poder beneficiar de la línia de subvencions adreçada als ajuntaments i a entitats privades sense ànim de lucre amb domicili social a Catalunya que la Generalitat va llançar l'any passat. Malgrat tot, la falta de reconeixement oficial recorda, una vegada més, els llimbs en què es troben els artistes catalans de la segona meitat del segle XX fins que no tinguin un espai de representació, com el futur Museu Nacional d'Art de Catalunya ampliat, que faci visible el seu lloc en la història i els afavoreixi al mercat de l'art.

Joan Abelló tocant el contrabaix
'Jo', de Joan Abelló

Joan Abelló

El pintor i col·leccionista Joan Abelló (1922-2008) és un d'aquells personatges excepcionals comparables a l'escultor Frederic Marès. "Va ser un bon artista i un bon comerciant", afirma la directora del Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès, Pepa Ventura, que va demanar sense èxit que l'Any Abelló fos una de les commemoracions oficials de la Generalitat d'enguany. En canvi, sí que van rebre suport econòmic i tenen previst fer nou exposicions, entre altres activitats. "Competíem amb Picasso, Domènech i Montaner i Tàpies a finals d'any, és a dir, noms del top ten". Sí que ha trobat suport en l'Ajuntament de Mollet per desenvolupar un programa d'exposicions i activitats perquè la població se senti orgullosa d'Abelló i el conegui tot el país, i per aprofundir en l'estudi i la documentació de la col·lecció, uns fons ingents de més de 10.000 peces exposades en més de 2.000 metres quadrats, entre les quals hi ha obres d'artistes com Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Joan Brossa, Pablo Picasso, Ramon Casas, Joaquim Mir, Marià Fortuny, Joaquín Sorolla, Marià Vayreda, Josep Guinovart, Albert Ràfols-Casamada i Manolo Hugué. També hi ha obres curioses, com ara més de 200 retrats d'ell mateix que Abelló va encarregar a artistes destacats. "Si Joan Abelló hagués sigut només pintor potser ens trobaríem en la situació d'altres artistes", diu Ventura.

Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona
'Doble espai (tardor)', d'Albert Ràfols-Casamada

Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona

El matrimoni format per Albert Ràfols-Casamada (1923-2009) i Maria Girona (1923-2015) concentra molt de talent. Ell és considerat un dels grans representants de l'abstracció lírica a Catalunya, i va ser poeta i pedagog. Ella, que també va formar part de l'escola Eina, és autora d'una obra que es caracteritza per una figuració de formes depurades i coloristes. El llançament de la primera web dedicada als dos artistes és una de les accions més destacades d'un any commemoratiu que va trobar suport del Govern, concretament el que va demanar la Fundació Palau per organitzar una exposició, i que tira endavant sobretot gràcies al lideratge de l'historiador i subdirector artístic de la Fundació Vila Casas, Bernat Puigdollers, i d'institucions privades com la Fundació Carmen & Lluís Bassat, que dediquen una exposició a Ràfols-Casamada a la Nau Gaudí de Mataró; la mateixa Vila Casas, que organitzarà una mostra de Maria Girona el 2024, i l'escola Eina, on en preparen una sobre la tasca que hi ha va fer Ràfols-Casamada.

"La Generalitat s'ha equivocat no reconeixent Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona entre els centenaris, i ara estan intentant trobar la manera de col·laborar-hi –afirma Puigdollers–. Fets com aquests reclamen replantejar les commemoracions. Si els museus públics poguessin fer la seva feina i recuperar aquests artistes de manera continuada, els centenaris no tindrien tant de pes". L'Any Ràfols-Casamada - Maria Girona no compta amb un pressupost propi i depèn de les aportacions dels que hi participen. Les últimes grans exposicions en institucions públiques de Ràfols-Casamada van ser el 2001 al Macba i l'IVAM, mentre que a Maria Girona encara no se li ha dedicat cap gran retrospectiva en un museu.

L'artista Romà Vallès
Una de les 'Cosmogonies' de Romà Vallès

Romà Vallès

L'aportació de Romà Vallès (1923-2015) en l'arribada de l'informalisme a Catalunya va ser pionera, en paral·lel a la d'Antoni Tàpies, però continua sent poc coneguda. El període més genuïnament informalista de la seva obra arrenca el 1956 i es prolonga fins al 1962, quan comença a experimentar amb el pop art. També ha caigut en l'oblit la recerca que va fer sobre l'art i els nens. Poc abans de morir, el mateix Romà Vallès va donar 680 obres i documents a la Fundació Antiga Caixa de Terrassa, i ara la Factoria Cultural de Terrassa és l'equipament que acollirà algunes de les exposicions i activitats del seu centenari (també se'n faran a Teià i Calaceit), entre altres activitats com el llançament d'una web.

El departament de Cultura ha donat suport a aquestes activitats amb ajuts a la Factoria Cultural de Terrassa i a l'hereva, Isabel Vallès. Així i tot, queda molt per fer. "Romà Vallès i altres artistes han quedat en terra de ningú", afirma Joan Gil, el comissari, juntament amb la crítica Conxita Oliver, d'una exposició d'un centenar de dibuixos de Romà Vallès que es va poder veure en aquest centre i d'una gran retrospectiva que clourà al desembre l'any d'activitats commemoratives del centenari. "L'estructura cultural és molt feble respecte a la gran quantitat d'artistes i de llegats que s'han de poder estudiar i custodiar. S'ha fet feina, però per la tossuderia d'uns pocs que no rebem suport institucional", lamenta Gil.

'Taronja, fruiter amb préssecs i dues pomes verdes sobre estovalles vellutades i borles', de Xavier Valls
L'artista Xavier Valls

Xavier Valls

El cas de Xavier Valls (1923-2006) és singular perquè va desenvolupar el gruix de la seva trajectòria a París, on es va instal·lar el 1949, i aquest fet sembla un llast per al seu reconeixement. L'historiador Josep Miquel Garcia va ser fins fa uns mesos el director de la Fundació Apel·les Fenosa i és l'editor del llibre Diccionari Xavier Valls, publicat per l'editorial Onyx. Va quedar exclòs del suport de la Generalitat per aconseguir recursos per celebrar el centenari de Xavier Valls i tampoc n'ha trobat a l'Ajuntament de Barcelona. "El problema és que Xavier Valls i artistes com ell no són tractats com els correspon ni pels francesos ni pels catalans –lamenta Garcia–. Si els artistes de l'Escola de París, que són d'aquí i d'allà, i més endavant altres com Santi Moix, que viu a Nova York, no tenen reconeixement aquí, el cànon l'acabarà oblidant".

En canvi, ara sí que l'obra de Xavier Valls ha tingut més sort a Madrid, on la galeria Fernández-Braso, que l'exposa des dels anys 90, inaugurarà una exposició el 9 de març i publicarà la versió espanyola del diccionari. Més endavant una galeria parisenca de la qual encara no fan públic el nom li dedicarà una altra mostra i publicarà la versió francesa del llibre. Josep Miquel Garcia no creu que el fet que Valls sigui un pintor figuratiu hagi influït en el seu reconeixement. I també subratlla el caràcter metafísic de les seves obres, més enllà dels gèneres pictòrics. "El centenari és la segona oportunitat d'un artista. La primera és la trajectòria que va desenvolupar en vida i la segona és el centenari, i és bàsic", conclou Garcia.

stats