BarcelonaCada matí Amélie Nothomb es lleva a les quatre de la matinada per posar-se a escriure. No cal que soni el despertador: surt del llit tota sola, com un espectre. S’enfunda en un pijama nuclear japonès de color taronja per no passar fred i comença a treballar en el seu pròxim llibre. El ritme creatiu de la novel·lista pot semblar alt -publica novetat cada any des del 1992-, però encara és més difícil de seguir si se sap que Nothomb descarta tres dels quatre llibres que escriu. Actualment té al calaix més de 70 novel·les que no pensa publicar: no són prou bones.
Les rareses de l’escriptora no acaben aquí. És fidel al seu look pròxim a l’ steampunk -copalta, guants foradats, vestits de color negre- des de molt abans que es posés de moda. Entre els escriptors que reivindica darrerament hi ha els dramaturgs que orbitaven al voltant de Shakespeare a finals del segle XVI i principis del XVII: Christopher Marlowe, Ben Jonson i John Ford. Coincidint amb el seu 50è aniversari apareixerà aquesta tardor la vint-i-cinquena novel·la d’Amélie Nothomb, que ha sigut fidel a la seva editorial en francès des dels inicis. De fet, la jornada laboral diària de Nothomb no acaba a les dotze, quan deixa d’escriure. Després de dinar, Fabienne Claire -aquest és el seu nom real- va fins a la seu de l’editorial Albin Michel i respon algunes de les cartes que rep diàriament. “Tinc molts lectors adolescents -reconeix-. Em comencen a llegir sobretot a partir dels 12 o 13 anys. M’escriuen cartes excepcionals. Els nois i noies de 15 anys són genials. A partir de llavors la cosa comença a canviar”.
Filla del diplomàtic belga Patrick Nothomb, l’autora va conèixer de petita Mao Zedong en una recepció. “El pare l’havia criticat molt, però aquell dia el va tractar amablement -recorda-. Vaig aprendre que pots odiar algú però que l’has de tractar amb educació”.
