Quan la comèdia romàntica deriva en manual d'autoajuda

Un gran viaje atrevido y maravilloso és un títol grandiloqüent, però no tots els adjectius que el formen reflecteixen la realitat del film. Anem per parts: és una producció de 50 milions d'euros encapçalada per dues estrelles com Colin Farrell i Margot Robbie, així que objectivament la podem definir com a gran; sobretot per a un director, Kogonada, que fins ara havia treballat a una escala humana. D’altra banda, es tracta d’una fantasia romàntica on els protagonistes viuen una cita que els precipita literalment a un periple per diversos instants crucials de la seva existència, mirant de fer les paus amb el seu passat mentre valoren si val la pena tornar-se a enamorar. No hi ha dubte que en el panorama de franquícies del Hollywood actual una proposta així resulta atrevida.

El problema el trobem a la pota de la meravella, un concepte que cau damunt Kogonada com una llosa de caramel i el força a abandonar el minimalisme geomètric dels seus films anteriors, Columbus i Despidiendo a Yang, per disfressar-se sense gaire convicció de Michel Gondry mentre la seva memòria cinèfila (no s’ha d’oblidar que el cineasta es va donar a conèixer amb videoassaigs sobre llenguatge fílmic) busca emparar-se en cites explícites a altres títols en què els personatges transiten fabulosament per diverses edats, com Big i Hook. Però si aquells tenien una vocació juvenil i familiar, Un gran viaje atrevido y maravilloso pretén dirigir-se al públic adult, tot i que la seva reflexió vital cabria en un lema d’autoajuda imprès en una tassa de cafè.