Fer-se adulta a la Setmana Gran de Bilbao

El títol de l'opera prima de la cineasta basca formada a l'Escac Sara Fantova captura d’una forma admirable la naturalesa intermitent i dubitativa d'aquesta etapa de transició entre l'adolescència i la vida adulta en què es mou la Jone, la jove protagonista. El que el títol no permet endevinar és que el dubte i la inseguretat estan a anys llum de la maduresa creativa d'una cineasta (també molt jove) que resol el seu primer llargmetratge amb una tossuda i sorprenent confiança en allò que està narrant.

Realitzada amb mitjans de producció limitats als quals la directora extreu el màxim partit, la pel·lícula podria incloure's en el corrent naturalista del cinema català actual impulsat, entre d'altres, per Mar Coll, Belén Funes o Carla Simón –el diàleg epistolar intergeneracional entre pare i filla com a eina de superació del trauma pot recordar a Romería–, però aconsegueix desplegar una personalitat i una energia úniques en situar la seva mínima trama al llarg dels nou dies que dura la Setmana Gran de Bilbao.

Aplicant estratègies del documental a una obra de ficció, la cineasta aconsegueix capturar fragments de la cultura juvenil al País Basc i registrar extàtics passatges de celebració i festa sense perdre mai de vista el rostre de la Jone, l'autèntic centre de la representació. La debutant Olaia Aguayo, enlluernadora, encarna la protagonista amb una combinació de carnalitat i vulnerabilitat que en fan una mena de versió basca d’Adèle Exarchopoulos a La vida d’Adèle.