Art
Cultura 04/03/2022

Plensa converteix l'exposició a Ceret en un homenatge a les víctimes de la guerra

"Ens assemblem tant que és absurd que fem servir banderes", diu l'artista en l'ampliació del Museu d'Art Modern

4 min
Jaume Plensa exposa la seva obra recent a Ceret

CeretLa guerra ha impactat de ple en la inauguració de l'exposició de Jaume Plensa amb què el Museu d'Art Modern de Ceret inaugura la seva ampliació aquest dissabte: "Europa torna a estar en guerra", lamenta Jaume Plensa. "Hi ha molta gent que està morint –afegeix–, moltes cases destruïdes i molts llocs on no es podrà tornar". Així que amb caràcter d'urgència dona una nova lectura a les escultures i dibuixos amb els quals acostuma a reclamar silenci i assegura que els rostres que hi ha són "un homenatge" a les víctimes de la guerra. "Ens assemblem tant que sembla mentida que fem servir banderes", subratlla.

Al llarg del recorregut no pot evitar tornar a parlar de la invasió russa d'Ucraïna: "És un malentès absolut. Hi ha gent meravellosa als dos llocs; tant de bo que la guerra acabi aviat i tornem a una certa civilitat", diu citant el poeta Vicent Andrés Estellés. També recorda els greus problemes que Oscar Wilde va tenir quan va estar tancat a la presó de Reading i que ara Plensa troba a Ucraïna: "la malaltia, la fam i l'insomni". "L'escultura té una capacitat extraordinària de generar un lloc de trobada, que passin coses. És una forma d'introduir bellesa, preguntes i estats d'ànim en el dia a dia de la gent", sentencia.

L'obra més recent

L'exposició porta per títol Jaume Plensa. Cada rostre és un lloc (fins al 6 de juny) i inclou peces inèdites de nova producció, dels últims tres o quatre anys. És la segona de l'artista al museu des de l'any 2015, així que ha concebut una mostra complementària a aquella que arrenca amb la versió en marbre de Macael i de dimensions reduïdes del cap monumental que va inaugurar a Nova Jersey a l'octubre . "Estic obsessionat per convidar al silenci perquè puguem escoltar la vibració dels nostres pensaments". I justifica que el rostre s'hagi convertit en una constant en la seva obra des que va fer la Crown Fountain a Chicago el 2005 perquè en el rostre va trobar "un territori extraordinari per parlar de l'ésser humà". "El rostre és un regal que fem als altres –explica–, és el gran retrat de l'ànima, una porta que obrim als altres". Pel que fa a l'exposició, creu que els rostres dels espectadors la completaran.

Com que l'exposició està ubicada a la nova sala d'exposicions temporals, diàfana, la dotzena d'escultures i els vint dibuixos que la formen dialoguen entre ells. Crida l'atenció Autoretrat IV (2019), un dels característics homes a la gatzoneta de Plensa que ara està protegit per una esfera feta amb lletres de diferents alfabets. També hi ha dibuixos fets damunt trossos de llençols: Plensa col·loca la tela damunt algunes de les seves escultures i frega amb un carbonet o un pastel el detall que vol que quedi gravat damunt la tela. "Són com mortalles de les meves escultures, un registre silenciós, un fantasma", diu Plensa. El recorregut acaba amb el retrat d'una altra noia, anomenada Rui Rui, que demana silenci en un racó de la sala, el recolliment del qual recorda una capella. És una escultura en bronze que està suspesa del sostre i encara es poden observar marques del tronc d'on prové: "Cada vegada m'agrada més la fundició en bronze, permet fer una fotografia en el temps de la vida d'un material". També és el cas de quatre rostres esculpits dins un tronc col·locats en cercle. "Té un caràcter sacre, gairebé religiós".

Els referents artístics de Jaume Plensa coincideixen amb moments de la història de l'art que estan impregnats d'espiritualitat, com l'art mesopotàmic, l'egipci, el romànic i el gòtic. La seva manera d'allargar els rostres i comprimir-los, com es pot veure en dos caps gegantins d'acer inoxidable, Minna i Wilsis, és una altra manera d'elevar-los per damunt de la vida corrent. També ho és convertir-los en una malla metàl·lica com es va poder veure al monestir de Montserrat i ara Ceret, amb els caps de la Julia i la Lou.

Un nou museu, dos anys després

Per a Jaume Plensa exposar al Museu d'Art Modern de Ceret és com tornar a casa: "És com visitar casa dels avis", assegura, pels nombrosos carrers i places de la ciutat dedicats a artistes com Pablo Picasso, Marc Chagall, Juan Gris i André Masson, que van treballar a la localitat durant les primeres dècades del segle XX. El museu ha estat tancat més de dos anys i amb l'ampliació, projectada per l'arquitecte francès Pierre-Louis Faloci, guanyador del Premi Nacional francès el 2018, guanya 1.300 metres quadrats. La col·lecció permanent creix a l'edifici històric i l'ampliació de Jaume Freixa dels anys 90 –triplica l'espai i ara pot acollir 340 obres–, i el nou edifici inclou la sala de 550 metres quadrats que estrena Plensa i altres dependències com tallers. La forma respon als edificis de l'entorn: "És com un petit riu que s'hagués aturat entre les cases", conclou Plensa.

Després de Ceret, farà una nova exposició a la seu parisenca de la seva galeria al maig i al juny tornarà a exposar al Parc d'Escultures de Yorkshire, però en aquesta exposició mostrarà només dibuixos, en una mostra compartida amb el Museu Picasso d'Antibes. A més, l'editorial italiana Skira publicarà un gran volum que recorrerà tota la seva trajectòria com a dibuixant.

stats