Llengua
Cultura  /  Història 14/11/2022

La descoberta d'una inscripció basca de més de 2.000 anys convulsiona l'estudi de l'euskera

A l'anomenda mà d'Irulegi s'hi ha trobat el text més antic en llengua bascònica

2 min
El lingüista Joaquin Gorrotxategui explicant la inscripció de la mà d'Irulegi, del segle I aC

VitòriaInvestigadors de la Societat de Ciències Aranzadi han descobert el text més antic escrit en llengua bascònica (antecedent de l'euskera) en una làmina de bronze amb forma de mà que data del segle I aC, fa més de 2.000 anys. L'han trobada a l'excavació d'un habitatge de l'antic poblat d'Irulegi, situat al municipi de Lakidain, a la serra d'Aranguren navarresa. La troballa, que situa l'antiguitat de l'èuscar escrit en més de dos mil anys, ha convulsionat la cultura i el món de la llengua basca. Fins ara els textos més antics trobats en bascònic eren noms de persones i divinitats que apareixien en inscripcions escrites en llatí, típicament romanes, i es remuntaven als segles II i III dC. A més, les anteriors eren simplement paraules i no textos complets.

La mà d'Irulegi té una inscripció de cinc paraules (un total de 40 signes) distribuïdes en quatre línies i demostra que, com ja s'especulava els últims anys, els vascons estaven alfabetitzats i disposaven d'un sistema gràfic propi derivat d'una variant del signari paleohispànic. La primera paraula que s'ha pogut desxifrar, sorioneku, s'entén sense problemes en l'euskera actual perquè té a veure amb l'expressió zorioneko (feliç, afortunat en català).

Per als experts de la societat Aranzadi, es tracta del primer document “indubtablement escrit en llengua bascònica”, tal com han assegurat en una roda de premsa en què també era present la presidenta del govern navarrès, María Chivite. Sobre el text paleohispànic del mosaic d'Andelos, d'una cronologia semblant, fa vint-i-cinc anys que es debat quina és la seva llengua. En canvi, en el cas de la mà d'Irulegi, els indicis són irrefutables.

Segons els experts, el símbol T present a la inscripció permet parlar d'un sistema d'escriptura propi adaptat de l'ibèric. El símbol T no existeix en l'ibèric, però sí que apareix en dues monedes vascones de Navarra (ontikes i unambaate). Així, se certifica que els vascons van utilitzar el semisil·labari de l'ibèric, el van adaptar a la seva llengua (incloent-hi característiques pròpies) i el van fer servir per escriure la seva llengua, el bascònic.

Per comprendre la magnitud de la troballa de la mà d'Irulegi cal retrocedir 37 segles i situar-se al límit oriental de l'actual vall d'Aranguren, en un punt força elevat (a gairebé 900 metres). El poblat es va assentar al voltant de la zona del castell a l'edat del bronze mitjà, entre el 1600 i el 1400 aC, i va anar expandint-se vessant avall durant 1.200 anys fins a assolir la seva màxima extensió al segle I aC. Al lloc perdura una imatge congelada del final de l'edat del ferro, perquè els materials van quedar cuits i segellats en posició primària sota les restes de tova.

La Societat de Ciències Aranzadi investiga el passat de la muntanya d'Irulegi des del 2007. Els primers treballs es van realitzar fins a l'any 2017 al castell del cim de la muntanya, d'època medieval. Des del 2018 es fa la investigació arqueològica del poblat de l'edat del ferro situat al turó sota el castell.

La mà d'Irulegi és una làmina de bronze de fa més de 2.000 anys
stats