Festival de Peralada
Cultura 07/08/2022

Un imponent Carlos Acosta tanca el Festival de Peralada

El ballarí cubà ret homenatge a la seva mare difunta a l'espectacle 'On before'

2 min
Carlos Acosta, el mític ballarí cubà, ha clausurat el Festival Castell de Peralada

PeraladaCarlos Acosta va tancar ahir la 36a edició del Festival de Peralada amb un espectacle de tall intimista i demostrant que la seva forma física als seus 49 anys continua sent envejable i la seva presència escènica, imponent. El ballarí i coreògraf va presentar On before, una obra estrenada el 2010 i ara reconstruïda que engloba vuit peces de diferents coreògrafs de primer nivell internacional. Són duos i solos interpretats per ell i la ballarina d’Acosta Danza Laura Rodríguez que s’endinsen en un viatge cap a la mort –en referència a la desaparició de la mare de l'artista–, amb reflexions sobre el dolor de la separació, l’amor, la infantesa i l’acceptació.

En un escenari lleument il·luminat, ell representava el món real, tot corpori i arrelat a la terra, i ella l’esperit que l’acompanya, mentre el cor O Vos Omnes, artista resident al Festival, passejava les transicions escèniques creant una atmosfera irreal. Carlos Acosta va oferir dos solos impactants. En el primer, Memoria, amb coreografia de Miguel Altunaga, el seu cos mig nu s’imposa com una escultura grega. El ballarí, amb un control tècnic brutal, combina moviments de tècnica clàssica, arts marcials i referències al breakdance que ballava de petit pels carrers de l’Havana. El seu cos és el d’un jove de 25 anys, tot musculatura, i la seva expressivitat el d’un home amb l’experiència de la vida. Pur magnetisme. Com també ho va ser el clàssic del genial coreògraf Russell Maliphant, Two, on, sota un focus zenital, Acosta balla en un metre quadrat de manera orgànica i fluida, amb uns braços i cames rodant a tanta velocitat que creaven efectes cinètics de gran bellesa. Laura Rodríguez va mostrar la seva meravellosa tècnica, de moviments mil·limètrics, ductilitat, braços ondulants, expressivitat i salts eteris en els solos Sirin, de Yury Yanowsky, on representa una papallona, símbol de la mort i el renaixement, i Footnote to Aston, de Kim Brandstrup, una peça més fosca on balla entre un munt d’espelmes. D’entre els duos va destacar l’On before de Will Teckett que va obrir la vetllada i Nosotros, una nova coreografia de Raúl Reinoso; a més del vídeo creat per Estudio 50, Falling deep inside, amb l’aigua com a element separador de la vida i la mort, interpretat per Acosta i la seva ex-partenaire, la ballarina Zenaida Yanowsky, ja retirada dels escenaris. La gran interpretació que el cor O Vos Omnes va fer de l’obra O magnum mysterium de Morten Lauridsen en el número final ple de dolor va tancar l’última vetllada del Festival.

stats