Música
Cultura 11/01/2022

La música que sonarà el 2022

Recuperar els indicadors prepandèmics és l’anhel d’una oferta musical que confia en la reactivació de la indústria del directe

7 min
Rosalía a la gala de Los40 Music Adwards, a Palma, el 12 de novembre de 2021.

BarcelonaL’inici del Festival Tradicionàrius aquest divendres marca l’inici del 2022 musical, un any en què s’espera que la pandèmia no condicioni la reactivació sobretot de la música en directe. Recuperar el que s’ha perdut des del març del 2020 és el conjur que entona un ecosistema que ha patit tota mena de restriccions. A priori, sembla un any de grans gires mundials, més festivals, artistes que no volen passar una altra temporada sense publicar novetats... i una competència ferotge a tots els nivells per aplegar prou públic per seguir endavant.

Els discos més esperats (1)

Rosalía, Mishima, Els Catarres, Tribade, Els Pets, Xarim Aresté...

“Crec que Motomami és el disc més personal o confessional que he fet [...]. També he estat mirant molts documentals d’artistes, perquè en aquest disc hi ha una part molt autobiogràfica, però també hi ha una part de reflexió sobre la figura de l’artista, sobre com es relaciona amb el món, amb l’exterior, amb el públic”, va explicar Rosalía a la revista Rolling Stone en Español al novembre. En la mateixa entrevista, l’autora d’El mal querer (2018) deia que en el disc que publicarà el 2022, encara sense data confirmada, aplega influències diverses: “He estat escoltant molt Héctor Lavoe, Nina Simone, Patti Smith, Bach, molt dembow, bachata clàssica, molt reggaeton...” La bachata és a la cançó La fama, l’avançament compartit amb The Weeknd que va fer al novembre. Per a la resta caldrà esperar que Sony publiqui Motomami.

A part de Rosalía, hi ha altres artistes i grups catalans amb novetat discogràfica en els pròxims mesos, com ara Mishima, que a la primavera afegiran un altre àlbum d’estudi a la seva trajectòria, cinc anys després d’Ara i res (2017). Abans, el 4 de febrer, arribarà Suposo que l’amor és això, el nou treball del duo Ginestà, ara amb un embolcall més electrònic. I el 25 de febrer és la data prevista per al llançament del segon àlbum de les raperes Tribade, que aquesta setmana permetran fer-ne un tastet en clau de reggaeton i dancehall: el senzill Dyke.

El primer terç de l’any serà prou fèrtil, amb discos nous de Namina, Xarim Aresté, Doctor Prats, Els Pets, Blaumut i Els Catarres. Atenció també al segon àlbum de la mallorquina Maria Jaume i, en l’òrbita de les anomenades músiques urbanes, a les propostes de Santa Salut i Flashy Ice Cream, entre d’altres. Igualment caldrà seguir atentament el que pugui bullir a la Florida al voltant de Beny Jr i d’un Morad que va tancar el 2021 amb el tema Pelele (més de vuit milions de reproduccions a Spotify i més de deu milions a YouTube ).

Els discos més esperats (2)

Beyoncé, Jack White, Scorpions, Liam Gallagher, Beach House...

En l’àmbit internacional, un dels misteris a resoldre és el de la publicació de les noves cançons de Beyoncé. Segons Sony, podria ser en els primers tres mesos del 2020. L’artista texana, però, s’estima més no concretar res; això sí, assegura que ha estat treballant a l’estudi durant un any i mig. Michael Stipe, exlíder de R.E.M., tampoc vol dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat: fa un parell d'anys que s’especula amb l’aparició d’un disc, però de moment s’ha limitat a publicar cançons puntuals com Drive to the ocean, el 2020. 

L’esperança en una reactivació de la indústria musical ha comportat l’anunci d’una allau de novetats discogràfiques. Algunes ja tenen data confirmada i tot, com The boy named if, d’Elvis Costello (aquest divendres); Extreme witchcraft, d’Eels (28 de gener); Requiem, de Korn (4 de febrer); Earthling, d’Eddie Vedder (11 de febrer); Once twice melody, de Beach House (18 de febrer), i Rock believer, de Scorpions (25 de febrer). Més endavant serà el torn dels nous discos de Liam Gallagher, Dolly Parton, Charli XCX i Father John Misty. N’hi ha que no es conformaran amb un àlbum i en publicaran dos: és el que farà Jack White, l’exguitarrista de The White Stripes, amb Fear of the dawn (8 d’abril) i Entering heaven alive (22 de juliol).

Dos retorns especials

Nous discos dels mallorquins Antònia Font i del belga Stromae

Concert al Primavera Sound, actuacions a Inca, València i el Palau Sant Jordi de Barcelona i la publicació d’un disc que ja està enllestit. Aquesta és l’agenda per al 2022 del retorn d’Antònia Font . L’àlbum inclourà cançons com Un minut estroboscòpica, el tema que van avançar a finals de l’any passat.

Un altre retorn especial serà el del belga Stromae. El músic d’Etterbeek va enamorar mig món amb el disc Racine carrée (2013), una prodigiosa síntesi de pop i ritmes ballables, amb hits de la magnitud de Formidable. Tot i l’èxit, Stromae es va allunyar dels escenaris per concentrar-se en la moda i la producció audiovisual. Per això mateix l’anunci de la publicació al març del disc Multitude ha adquirit dimensió d’esdeveniment.

El capítol de retorns es completa amb Más de lo mismo, el disc amb què els germans Matamala celebren el 40è aniversari de la formació del grup Brighton 64; la reunió d’Oscar d’Aniello i Helena Miquel per a una gira de Delafé y las Flores Azules set anys després de la separació artística, i el doble concert d’Inadaptats a Razzmatazz els dies 6 i 7 de maig, disset anys després de la dissolució de la banda.

Un gran comiat 

La gira més emocionant de Joan Manuel Serrat

Ara com ara ja són 48 els concerts previstos per a la gran gira de comiat de Joan Manuel Serrat , que deixa els escenaris però no la música. El vicio de cantar és el nom d’una gira que promet una profunda càrrega d’emotivitat, atès que serà l’última oportunitat per veure en directe el músic del Poble-sec, un exemple gairebé únic de cantautor amb una carrera igual de rellevant en dues llengües. Serrat començarà l’adeu a Nova York el 27 d’abril i el tancarà amb dos concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona els dies 22 i 23 de desembre. Entre l’un i els altres, també actuarà als festivals de Peralada, Porta Ferrada i Arts d’Estiu.

Concerts de gran format

Iron Maiden, Red Hot Chili Peppers i l’oferta del Sant Jordi

Si les restriccions pandèmiques no ho impedeixen, el canadenc Bryan Adams serà l’encarregat d’inaugurar la temporada de gires de gran format a Europa: té previst engegar la maquinària a Porto el 29 de gener i actuar al Palau Sant Jordi el 2 de febrer. Costa trobar dates per programar al Sant Jordi en aquest 2022, i hi ha setmanes especialment atapeïdes, sobretot al maig i al juny: en aquests dos mesos passaran pel recinte cobert de Montjuïc Shawn Mendes, Lola Indigo, Vetusta Morla, Dua Lipa, Fito & Fitipaldis, Camilo i Alicia Keys. Però l’activitat serà constant al llarg de l’any, amb concert d’artistes i grups espanyols com C. Tangana, Izal, Malú, Melendi i Manuel Carrasco, i d'internacionals com Maluma, Sebastián Yatra, The Cure i Bon Iver. El Sant Jordi també serà l’escenari dels concerts de final de gira de Sopa de Cabra (26 de novembre) i Zoo (10 de desembre), a més del de Serrat.

Festivals i festes majors a part, els concerts més multitudinaris seran els de Red Hot Chili Peppers (7 de juny) i Iron Maiden (29 de juliol), els dos a l’Estadi Olímpic. El del grup californià forma part d’una gira mundial que està exhaurint entrades arreu, i el d’Iron Maiden és el concert que s’havia d’haver fet l’any 2020. És a dir, el rock de dues formacions veteranes encara mou multituds. La tercera actuació amb números per ser multitudinària tindrà aroma salser: Marc Anthony a l'RCDE Stadium el 17 de juny, un recinte on ja va cantar el 2016 .

Les sales, creuant els dits

Agendes plenes, però pendents de la pandèmia

L’efervescència no és exclusiva dels grans espais. També les sales de concerts tenen plenes les agendes, tot i que ara mateix la majoria han abaixat la persiana temporalment esperant que el Govern aixequi les restriccions pandèmiques. A la llarga, les sales poden tenir un horitzó si més no esperançador, perquè treballen amb artistes i grups que no arrosseguen tant personal tècnic com els que fan gires per espais com el Palau Sant Jordi. En uns mesos encara incerts, el petit i mitjà format té més capacitat de maniobra. Tanmateix, caldrà més d’una bona temporada per recuperar tot el que s’ha perdut en gairebé dos anys de tancaments i aforaments reduïts.

Festivals, la megaoferta

Recuperar la normalitat per créixer més

Quin marge té encara l’oferta de festivals per créixer? ¿Fins a quin punt hi ha una demanda capaç de fer rendibles unes programacions inabastables? Fa un any i mig planava la idea que els grans festivals serien diferents després de la pandèmia, que era l’hora de retornar a escales més humanes, que l’experiència de la música en directe havia de distanciar-se del megaesdeveniment... De moment, la solució a dos anys d’inactivitat és més oferta, més aforament i més grandiositat. Aquest és el model del Primavera Sound, que vol que el nou format de dos caps de setmana al Fòrum sigui la norma i que calcula encabir fins a 85.000 persones cada dia. Altres com el Sónar mantenen les dimensions del 2019, i la mateixa línia segueixen el Canet Rock, el Cruïlla, el Rock Fest i el Vida. Tots aquests festivals, però, hauran de competir amb els concerts que passaran pel SantJordi i l’Estadi Olímpic al juny i al juliol, i que segurament pressionaran les butxaques dels espectadors. L’oferta creix també per la incorporació de nous festivals d’estiu a la Cerdanya , nova terra de provisió per als promotors.

Més que mai, per tant, la viabilitat dels festivals que no són festes majors encobertes passa per la singularitat, que és el que aporten cites com el Tradicionàrius, el Barnasants, els Festivals de Jazz de Barcelona i Terrassa, l’a(p)hònica de Banyoles, el Poesia i + del Maresme, l’Strenes de Girona, l’Eufònic de les Terres de l’Ebre, el Say It Loud de Barcelona, el de Música Antiga dels Pirineus i, en general, tots els que promouen produccions pròpies o que miren de proposar programacions amb personalitat.

Grans veus de la lírica

Anna Netrebko, Sonya Yoncheva, Sondra Radvanovsky, Jonas Kaufmann

Les sopranos Anna Netrebko i Sonya Yoncheva són dues de les grans protagonistes del primer semestre del 2022 al Liceu. La primera interpretarà àries de Macbeth, La bohème i Turandot en el concert del 175è aniversari del Liceu el 3 d’abril. I Yoncheva tindrà presència doble: farà un recital el 30 d’abril i serà Norma al juliol, un paper que compartirà amb Marina Rebeka i Marta Mathéu. La nòmina de grans veus del Liceu inclou també Piotr Beczala (recital el 3 de febrer), Sondra Radvanovsky (Lisa a l’òpera Pikovaia Dame) i Matthias Goerne (a Wozzeck). També el Palau de la Música acollirà grans veus, com les de Jonas Kaufmann i Diana Damrau, que cantaran lieds de Schumann i Brahms el 9 d’abril.

2022 serà l’any d’estrenes d’obres de Núria Giménez-Comas, Marc Migó, Jose Río-Pareja i Fabià Santcovsky dins del projecte (Òh!)pera del Liceu, amb direcció escènica de Nao Albet, Alícia Serrat, Marc Chornet i Silvia Delagneau. El Palau estrenarà una obra de Marc Timón amb textos de Greta Thunberg el 5 de febrer, i una altra de Joan Magrané el 26 de juliol. A L’Auditori, preparat ja per a l’arribada de Ludovic Morlot com a nou director de l’OBC , hi haurà concerts prou rellevants com el programa que dirigirà Francesc Prats, amb La pesta de Robert Gerhard i Les illuminations de Benjamin Britten (25 i 26 de març), i esdeveniments com el nou festival Rakhmàninov al març.

stats