'Mi primo': dignificant la comèdia familiar francesa

Mi primo

(3 estrelles)

Direcció: Jan Kounen. Guió: J. Kounen, Vincent Lindon, Fabrice Roger-Lacan. França, Bèlgica (2020). 104 minuts. Amb François Damiens, Vincent Lindon, Pascale Arbillot. Estrena el 10 de febrer a plataformes (iTunes, Google Play, Movistar +, Orange TV, Rakuten TV, Amazon, Filmin i Vodafone).

Esbojarrada i edificant, Mi primo aspira a dignificar la comèdia popular francesa esprement tot el suc de la seva formulística aproximació als traumes, neurosis i il·lusions d’una estranya parella de cosins burgesos. D’una banda, tenim el sempre magnètic i melancòlic Vincent Lindon, que cosigna el guió del film i encarna un executiu agressiu que veu perillar el seu imperi familiar al no aconseguir guanyar-se la confiança d’un cosí excèntric, propietari del 50% del negoci. De l’altra, François Damiens sap injectar poc sentit i molta sensibilitat al cosí en qüestió, un eixelebrat diagnosticat d'“hiperemotivitat” per la directora del sanatori on viu ingressat.

Si tenim en compte el currículum del seu director –Jan Kounen, responsable de títols tan dispars como Doberman i Coco Chanel & Igor Stravinsky–, no sorprèn l’escassa personalitat estètica de Mi primo. Tanmateix, la sort del film es juga en la tasca conjunta de Lindon i Damiens, que abracen amb determinació els seus arquetips antagònics, emblemes de l’ordre i el caos, i aconsegueixen invocar el record de parelles mítiques de la comèdia nord-americana, des dels inoblidables Laurel i Hardy fins a l’improbable duet que van formar Steve Martin i John Candy en la memorable Millor sol que mal acompanyat. És aquesta química actoral la que fa despuntar aquesta comèdia d’embolics en què tot rutlla de manera un pèl previsible.