BarcelonaLa celebració d’unes eleccions espanyoles just després i la ressaca d’aquests comicis ha fet que les municipals del 28 de maig semblin lluny, però la realitat és que per a molts ajuntaments la sensació és que el mandat comença aquest setembre. És el cas de Barcelona, on una maniobra d’última hora en el ple de constitució va unir el PSC, els comuns i el PP i va donar la vara d’alcalde a Jaume Collboni en detriment de Xavier Trias. Els socialistes, però, governen per ara en solitari, amb només 10 regidors. Una xifra irrisòria tenint en compte que la majoria absoluta del ple està en 21 vots. D’aquí que des del primer dia hi hagi dues preguntes sobre la taula del nou alcalde: ¿Fins quan governarà en solitari? ¿Quin o quins partits entraran a formar part del seu govern?
La resposta no és senzilla, perquè la fragmentació del vot a la capital catalana va deixar un escenari en què –amb l’única excepció de la suma Junts-PSC– cal ajuntar fins a tres partits per arribar a la majoria absoluta. Tot i que una de les condicions que va posar el PP a Collboni per investir-lo va ser que Colau no entrés al govern municipal, des del primer dia els comuns han aparegut com els principals candidats a incorporar-se a l’executiu. Des de la mateixa nit electoral, l’exalcaldessa Ada Colau va reclamar explorar un acord entre el PSC, els comuns i Esquerra per articular un govern progressista a la ciutat.
De fet, la setmana abans de les eleccions espanyoles als passadissos de l’Ajuntament es donava pràcticament per descomptada l’entrada dels comuns al govern de Collboni. La tesi majoritària aleshores era que davant d’una victòria del PP i Vox a l’Estat, que pràcticament tothom donava per feta, el consistori de la capital catalana podia convertir-se en una mena de baluard progressista, una de les poques institucions de l’Estat on no manessin la dreta i l’extrema dreta sinó un executiu format pels socialistes, els comuns i s’hauria de veure si Esquerra.
Quin serà el paper dels republicans és una altra de les preguntes que s’hauran de respondre en els pròxims mesos. Ernest Maragall ha admès que manté converses amb la resta de grups municipals, i no ha tancat la porta a entrar a l’executiu sempre que s’atenguin algunes de les prioritats dels republicans, ja que, abans que la maniobra del PSC, els comuns i el PP ho impedís, tenien signat un pacte per entrar al govern de Xavier Trias. Un document que ara Maragall ha dit que vol que sigui la base de qualsevol negociació per formar part de l’Ajuntament en un intent tant de deixar clares les peticions d’Esquerra com de posar pressió a Junts per Catalunya perquè no se’n desmarqui.
La investidura a l’Estat
¿Però també hi ha Junts en les travesses per entrar al govern municipal? Tot i que la fractura amb el PSC després del pacte per barrar el pas a Trias semblava enterrar qualsevol opció d’un acord entre tots dos partits, els resultats del 23-J i el fet que els de Carles Puigdemont siguin decisius per a la investidura de Pedro Sánchez poden canviar les coses. Així ho apuntava fa uns dies a Twitter el regidor Jordi Martí i així ho sospiten també fonts dels comuns, que consideren que el fet que Collboni no els hagi incorporat encara al govern només pot respondre al fet que es reservi l’opció d’un acord amb Junts. Aquest hipotètic pacte, que l’empresariat havia reclamat a Salvador Illa en una reunió a Foment del Treball durant les negociacions per formar govern municipal, podria garantir la majoria absoluta al ple. Ara bé, si s’arriba a produir, caldria veure en quines condicions, ja que els de Trias tenen un regidor més que el PSC i podrien reclamar ocupar l’alcaldia en l’últim tram del mandat. Aquest podria ser un altre dels interrogants. ¿Collboni serà alcalde tot el mandat?
![El riu Muga, al seu pas per Perelada](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
