Guindos ataca amb tot

El ministre eleva el to i pinta un panorama “terrorífic” i d’empobriment “brutal” per a Catalunya

Primer l’estratègia va ser negar qualsevol possibilitat real d’independència de Catalunya, assegurant que ni empreses ni inversors la consideraven plausible. Però després que agències de ràting i organismes com l’autoritat fiscal independent (Airef) hagin avisat que el PIB espanyol es ressentirà amb força per aquesta crisi política, la negació s’ha transformat en un argumentari que pinta un panorama apocalíptic per a una eventual Catalunya independent. I ahir, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va atiar encara més el foc. En el ple del Congrés en què va aconseguir convalidar el decret per facilitar la fugida d’empreses de Catalunya, un Guindos imperiós va arribar a assegurar que Catalunya es quedaria sense liquiditat i que patiria fins i tot més que Grècia.

“La independència seria terrorífica, un suïcidi econòmic per a Catalunya”. Així va encetar ahir un discurs que va dibuixar amb més detalls que mai una Catalunya empobrida “brutalment”. D’una banda, el ministre va argumentar que aquest eventual nou estat quedaria fora de la Unió Europea, de qualsevol tractat internacional i de tots els beneficis en forma d’acords, garanties i facilitats que això suposa. “Un 70% de la producció de Catalunya es veuria sotmesa a aranzels o traves administratives”, va insistir.

Aquesta situació, segons el ministre, frenaria el progrés de l’autonomia, amb un creixement superior a la mitjana espanyola “fins fa no gaire”, deia atribuint els mèrits a les reformes dutes a terme pel govern espanyol. Per aquest motiu, l’empobrida Catalunya independent quedaria fora de qualsevol mecanisme de liquiditat i sota una restricció de crèdit que “seria un acudit” al costat del que va passar el 2012.

Però les flames encara arribarien més lluny. Segons Guindos, els dipòsits bancaris quedarien buits i per això justament les entitats financeres “no tenien més remei” que canviar de domicili social. I aquí el ministre es va atrevir a fer broma. Com que la Catalunya independent que dibuixa el govern de Rajoy quedaria fora de l’euro, hauria de tenir la seva pròpia moneda, “la pesseta, potser”, va dir al·ludint a l’origen català de l’antiga divisa del Regne d’Espanya. La gent, va prosseguir, fugiria d’aquesta renascuda pesseta perquè es donaria un escenari d’inflació i de monetització del dèficit català que la devaluaria i s’acabaria en una “ corrida ” de dipòsits que ja fora de l’hemicicle, als passadissos, va evitar anomenar corralito.

La complicitat del PSOE i el PSC

Aquest panorama “terrorífic” el va pintar Guindos el dia que demanava el suport dels partits per convalidar el decret llei que facilita la sortida d’empreses de Catalunya a través d’un canvi de seu social que no ha de ser validat per la junta d’accionistes. Quan el consell de ministres va redactar-lo, ja sabia que tindria el suport del PSOE i de Ciutadans, però ahir es va materialitzar la votació. Cal recordar que el PP té minoria i que es poden donar casos -com va passar amb el decret de l’estiba- en què no s’aconsegueixi convalidar. Els socialistes, inclosos els diputats del PSC, van votar a favor d’aquest canvi legal per facilitar els trasllats. “La fuga d’empreses confirma la pèrdua de reputació de Catalunya que provoca el procés independentista”, va dir ahir el diputat socialista Julián López Milla.

Per contra, diputats de Podem, del PNB i Bildu, del PDECat o d’ERC van retreure la utilització d’aquest decret i de la fuga d’empreses per sembrar alarmisme i por a Catalunya davant una possible declaració d’independència, i també van recordar al govern les pressions institucionals que han reconegut algunes companyies per canviar la seu, com ara Seat. Guindos, però, va rebutjar “teories conspiratòries” i va limitar-se a assegurar que la fuga de prop de 800 empreses que s’ha produït després de l’aprovació del decret “és només un aperitiu” comparat amb el que podria passar.

I, més enllà dels arguments polítics, l’Associació en Defensa dels Usuaris de Bancs i Caixes (Adicae) emetia ahir un informe que denuncia les conseqüències de l’aplicació d’aquest decret llei. Segons Adicae, el que anomena decret CaixaBank suposa una excusa per restar drets als accionistes minoritaris. Aquesta associació considera que “suposa un precedent nefast que obre la porta a convertir en simbòlic el paper dels consumidors”, que sovint ostenten de manera conjunta entre un 25% i un 80% del capital de les societats.

Però aquesta denúncia va ser ignorada en un context en què les xifres econòmiques ballen al dictat de la política. Guindos etzibava també que les vendes de les grans superfícies han caigut un 20% a Catalunya, sense concretar d’on surten les dades. I segons el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, fins i tot el nombre de passatgers de l’AVE Barcelona-Madrid ha augmentat lleugerament per la fuga d’empreses.

Més continguts de