LES CARES DEL PRECARIAT: INFORMÀTICS
Economia 05/08/2018

Noves tecnologies, precarietat de sempre

La formació a les empreses TIC és pràcticament inexistent, un fet que agreuja la càrrega de treball

Albert Cadanet
3 min
Noves tecnologies, precarietat de sempre

BarcelonaEls treballadors del sector de les TIC es refereixen a les grans consultores informàtiques amb el sobrenom de càrnies. Empreses amb un gran volum d’empleats que passen constantment “per l’escorxador” a causa de l’alta rotació i amb una elevada quantitat de projectes que gestionen, on els treballadors es venen “a quilos”. El terme resumeix la precarietat dels informàtics, sotmesos constantment a fortes pressions per complir uns terminis d’entrega ajustats dins un sector on la formació és gairebé inexistent.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Des que la figura del consultor informàtic va néixer, els treballadors han anat perdent drets a mesura que han passat els anys. En la dècada dels 90, les empreses van començar a externalitzar els seus departaments d’informàtica i, entrat el segle XXI, l’alta demanda de professionals del sector es va alentir. La crisi econòmica va agreujar la situació d’un sector on, això sí, l’oferta de personal qualificat acabat de sortir de les universitats seguia creixent.

Un còctel que ha convertit les empreses en autèntiques trituradores d’empleats. Segons explica Cristina de la Fuente, presidenta del comitè BPO (Business Process Outsourcing) de Barcelona d’Indra, “el 40% del personal” dels dos centres BPO de l’empresa “provenen d’empreses de treball temporal”. A banda, una allau d’estudiants acabats de sortir de la universitat es llancen cap a aquestes empreses amb la premissa d’entrar per primera vegada al món laboral. “Moltes companyies del sector demanen que tinguis experiència, i aquesta és una de les poques vies per aconseguir-ne”, apunta la Laura (nom fictici), una llicenciada en enginyeria informàtica que prefereix quedar en l’anonimat.

El salari dels consultors informàtics no s’adequa al grau de qualificació que se’ls exigeix. De fet, molts dels llocs de treball demanen tenir una llicenciatura. Ara bé, “la majoria cobren salaris que amb prou feines arriben als 1.000 euros mensuals amb les pagues extres incloses”, apunta De la Fuente.

Promocionar-se per aconseguir una millora salarial també és tot un repte. Cristina de la Fuente explica que els ascensos “es fan a dit” i, en ocasions, suposen més maldecaps al treballador. “Ascendir vol dir més càrrega de feina -assenyala la Laura-, però les empreses diuen que el tema del salari ja el revisaran més endavant”.

Propensió a l’autoexplotació

Un dels grans problemes del sector que assenyalen les fonts consultades per aquest diari és l’autoexplotació. El Manuel Domínguez, dedicat a la informàtica de gestió a l’empresa DXP, considera que aquest comportament s’ha instaurat a causa del triomf “del discurs neoliberal”. “Els gurus dels negocis t’animen a sortir de la zona de confort, et demanen passió per la feina i el negoci”, apunten el Manuel i la Laura. Tots dos admeten que coneixen gent “que s’endú el portàtil de vacances” i que “responen correus constantment i planifiquen la jornada laboral durant els caps de setmana”.

Malgrat tot, l’escassa formació que reben els treballadors i el desconeixement dels coordinadors de les empreses són unes de les mancances més flagrants del sector. “La carrera et dona una visió global que et fa més resistent als canvis perquè et puguis adaptar -assenyala la Laura-, però l’aprenentatge en el sector és constant”. Aquesta circumstància suposa que treballadors amb poca experiència liderin projectes sense tenir tots els coneixements necessaris.

La situació s’agreuja especialment quan, a banda de l’absència de formació, “són els clients els que manen”, argumenta el Manuel Domínguez. En aquesta situació, “les empreses proposen uns terminis” que els consultors informàtics han de complir sí o sí. El Manuel admet que ha passat per dues depressions per culpa de situacions com aquesta. “Un gerent volia tancar un projecte de forma immediata, però jo li deia que era impossible; al final em van forçar a treballar de manera inhumana”, recorda el Manuel.

Fruit d’aquestes directrius, molts projectes s’acaben tancant amb errors evidents, com ara la web de Renfe. A més, alguns clients decideixen modificar el projecte quan ja es troba en una fase avançada. “És com si et demanessin que has de construir una casa i, quan estàs aixecant les parets, els clients et demanen que l’habitatge tingui un pàrquing”, diu la Laura.

stats