Macroeconomia
Economia 07/05/2022

¿Adeu a l'economia submergida?

Els canvis econòmics i culturals del covid situen la hipòtesi com a explicació del rècord de recaptació del 2021

4 min
Les ministres d’Hisenda i d’Economia, María Jesús Montero (esquerra) i Nadia Calviño, ahir.

MADRIDEspanya va recaptar 223.385 milions d’euros el 2021. No només és un 15% més que el 2020, sinó també una xifra històrica que ha portat diferents veus de l’àmbit econòmic a preguntar-se quins motius hi pot haver al darrere d’uns ingressos tan elevats quan no hi ha hagut grans canvis fiscals. Diferents experts consultats per l’ARA coincideixen en el fet que hi ha múltiples elements que ho expliquen, i anticipen que tenint en compte que el 2020 va ser un any “peculiar” encara és aviat per extreure conclusions sòlides. Però d’entre els motius plantejats destaca una hipòtesi: ¿està desapareixent l’economia submergida?

Durant la presentació del nou quadre macroeconòmic d'aquest 2022 va ser la ministra d’Economia, Nadia Calviño, qui ho va dir en públic: “No vull excloure la possibilitat que s’estigui observant un aflorament de l’economia submergida, una de les debilitats històriques del sistema fiscal espanyol”. Oficialment, a Espanya l’economia submergida no es calcula, però alguns centres d’estudi han intentat fer-ho: l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) la situa en un 23,1% del PIB, per sobre de la mitjana de la UE (un 13% segons el Fons Monetari Internacional).

Hi ha una correlació entre el sistema fiscal i el nivell d’economia submergida d’un país: com més baixa és la segona, menys diners es deixen escapar i, per tant, més fort es fa el sistema tributari, assenyala el director de l’IEE, Gregorio Izquierdo. Tots els tributs van créixer perquè la comparativa es fa amb el 2020, quan l’economia va hivernar pel covid. Pel que fa a l’IVA, estretament lligat al consum, es van recaptar 72.498 milions d’euros l’any 2021 (un 14,5% més), xifra propiciada per la flexibilització de les restriccions i l’estalvi acumulat. Els que han pres especial rellevància són l’impost sobre les persones físiques (IRPF) i l’impost de societats. El primer va créixer fins als 94.546 milions d’euros (un 7,5% més respecte al 2020) gràcies al dinamisme laboral, mentre que el segon es va situar en 26.627 milions (un 67,9% més). 

Quan entra en joc el diner negre? “L’economia submergida sol ser més gran en sectors on hi ha un contacte físic entre consumidor i empresari i on els consumidors, a més, són famílies”, apunta Izquierdo. Les diferents onades del covid-19 del 2021 van propiciar que aquest tipus d’activitats no es recuperessin. “Sens dubte, és un factor que ha pogut influir-hi”, afegeix.

Menys turisme i més declarants 

Fonts coneixedores del sistema tributari espanyol apunten també al sector turístic: “És molt propens a aquesta economia”. Aquesta activitat tot just comença ara a sortir del pou. Una altra causa: segons l’informe tributari del 2021 de l’Agència Tributària, la massa salarial va tancar l’any passat un 2% per sobre del 2019: hi va haver més declarants. 

Un altre element que ha tingut un paper important és el creixent ús de la targeta de crèdit. “Els diners en efectiu propicien més economia submergida”, apunta Izquierdo. “Si dius que no has recaptat IVA, l’administració ho té molt més fàcil per verificar-ho a través dels extractes bancaris”, afegeix el professor d’economia aplicada de la UB Alejandro Esteller. I si una cosa va trastocar la pandèmia va ser precisament l’ús de l’efectiu: segons el Banc d’Espanya, el novembre del 2020 l’ús de la targeta acaparava el 54% dels pagaments i l’efectiu era un 35%, revertint una tendència històrica.

El Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) es manté prudent: “La impressió és que [l’economia submergida] es manté en els mateixos termes”, apunta el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, en una conversa amb l’ARA. Mollinedo, però, apunta que la llei antifrau que va entrar en vigor l’estiu passat podria haver estat un al·licient per reduir la pràctica. La llei inclou una limitació dels pagaments en efectiu, i es passa dels 2.500 als 1.000 euros quan intervé un empresari o professional. També limita el pagament en efectiu dels 15.000 als 10.000 euros en el cas dels particulars amb domicili fiscal fora d’Espanya.  

¿Un canvi cultural?

A més, la pandèmia va fer visible el que normalment passa desapercebut. Quan el govern va començar a desplegar les ajudes, en van quedar fora famílies que obtenien els seus ingressos –o una part– en negre: no podien justificar la caiguda de la renda, com va ser el cas de moltes treballadores de la llar.

“El confinament no només va impedir la realització d’activitats de l’economia informal, sinó que va alterar la percepció dels ciutadans sobre els desavantatges d’aquesta; al no poder justificar l’activitat que feien, no tenien dret a sol·licitar ajudes”, apunta el doctor en economia aplicada de la UCM Miguel Gómez de Antonio.

“La condicionalitat de certs ajuts fa que tinguis incentius per no cobrar en negre”, afegeix Esteller. Ara bé, en alguns casos la responsabilitat d’això no només recau en el treballador, sinó també en qui el contracta, recorden els experts. Amb tot, Esteller obre un altre debat: “Si la gent està disposada a pagar, el sector públic s’haurà de responsabilitzar a l’hora de fer les coses bé”. De fet, segons un últim estudi elaborat per l’Institut Català Internacional per la Pau amb Esade, el 41% de la població prefereix millorar els serveis públics abans que pagar menys impostos. 

Sigui com sigui, tots els experts entrevistats coincideixen en el fet que Espanya encara té molta feina a fer si realment vol equiparar-se als països de l’entorn pel que fa al nivell d’economia submergida. Des de l’Institut d’Estudis Econòmics aposten pels incentius fiscals i apunten que, com més baixos són els tributs, més cau l’economia submergida. Per a Esteller, calcular quants diners es deixen de recaptar per l’economia submergida seria “imprescindible”. És el que s’anomena elaborar el tax gap, que a Catalunya sí que es calcula i que l’any 2018 va ser del 14,5%.

stats