La despesa de la Generalitat que passa d'un exercici a l'altre es manté en nivells rècord

BarcelonaEl govern de la Generalitat va contenir l'any passat les despeses que passen d'un exercici a l'altre (despesa desplaçada) en situar-se en 4.726 milions d'euros, gairebé la mateixa quantitat que el 2023 (4.731 milions). En tot cas, es tracta d'un nivell rècord, segons les dades recollides pel compte general del 2024, elaborat per la Intervenció General, que supervisa els comptes públics.

L'any passat, els comptes de la Generalitat van estar en mans d'ERC, amb Pere Aragonès de president, fins a les eleccions del 12 de maig, que van donar com a resultat l'ascens al poder de l'executiu del PSC a l'agost, encapçalat per Salvador Illa. L'estabilització de la xifra de despesa desplaçada va ser a conseqüència de la disponibilitat més gran de crèdit pressupostari per l’evolució positiva dels ingressos. El 2024, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) va recaptar un total de 5.286 milions d'euros, la segona xifra més alta mai aconseguida amb impostos propis i cedits, només superada lleugerament per la del 2006 (5.362 milions).

La xifra de despesa desplaçada consolida una insuficiència pressupostària que, com ha afirmat en més d'una ocasió la Intervenció, s'ha "cronificat". L’evolució interanual durant el període 2014-2024 "mostra, en general, una tendència a l’alça, excepte en aquells exercicis –com el 2015– en què es van implementar ampliacions de crèdit per finançar despesa diferida d’exercicis anteriors", segons l'informe. Amb tot, l'actual executiu del PSC va situar el període mitjà de pagament a proveïdors al juny per sota dels 30 dies legals per vuitè mes consecutiu. En concret, va ser de 27,57 dies, 5,77 dies inferior a la del mateix període de l’any anterior (33,34) i per sota dels 30 dies que preveu la normativa.

El gruix de factures endarrerides correspon al Servei Català de la Salut (SCS) i a l'Institut Català de la Salut (ICS), amb 3.047 milions d'euros. Els 1.649 milions restants corresponen a l'administració de la Generalitat i als ens autònoms. Dins d'aquest apartat, destaquen 478,3 milions en obligacions estimades del pla d’acció amb Renfe, seguit per 349 milions corresponents a les quotes socials del personal al servei de l’administració de la Generalitat, relatives a tres mesos de diferiment, segons el document.

La sanitat, la més afectada per la manca de recursos

L'àmbit de la sanitat és el més afectat per aquesta manca de recursos. Fins al 30 de juny d'enguany, les coses no han millorat, ja que Salut havia passat d'un pressupost inicial d'11.423 milions a 14.023 milions. El sindicat Metges de Catalunya ha avisat moltes vegades del desfasament entre el pressupost inicial i el final i efectiu: més de dos terços acostumen a correspondre al deute generat per l’assistència sanitària del CatSalut i de l’ICS.

“Mentre el pressupost sanitari continuï situant-se per sota de la despesa sanitària real, es continuaran generant entre 3.000 i 5.000 milions d’euros de deute públic anual, una situació a la qual, lamentablement, ens estem malacostumant i que no fa més que empitjorar any rere any”, remarcava aquesta organització.

La Sindicatura de Comptes recomana en el seu informe que el pressupost d'entitats com el CatSalut "hauria de contenir crèdit suficient i adequat per atendre totes les despeses previsibles i ineludibles, d’acord amb els ingressos previstos".

El reforçament dels comptes públics està lligat al finançament autonòmic. El PSC i ERC van acordar una fórmula que permetrà a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) recaptar tots els impostos, començant per l'IRPF. Però el fet és que l'administració catalana no podrà intervenir, i tampoc queda clar que sigui de manera total, en la recaptació del principal tribut del sistema fiscal fins al 2028, segons el pla director encarregat a Indra per poder concretar un full de ruta per a la futura Hisenda catalana.

La despesa desplaçada de l'SCS i l'ICS correspon tradicionalment a les partides pressupostàries corresponents a concerts sanitaris i farmàcia de l'SCS i al capítol II (despeses corrents en béns i serveis) de l'ICS, que presenten insuficiència pressupostària. Tot i que, en termes generals, aquestes dotacions pressupostàries cobririen la pràctica totalitat de la despesa anual, "el fet d'haver d'afrontar la despesa diferida de l'exercici anterior cronifica l'existència de despesa desplaçada any rere any", segons ha avisat en més d'una ocasió la Intervenció.

La resta de la xifra total, que correspon a l'administració general i a les entitats administratives, "no respon amb caràcter general a motius d'insuficiència pressupostària", sinó que acostuma a tenir a veure "amb les especificitats pròpies d'algunes despeses com el diferiment de pagament vigent a les quotes socials, el llarg termini de tramitació de les ajudes de dependència, o bé l'abonament de compromisos pendents a les ajudes a guarderies locals".