Constructores
Economia 02/03/2023

Pedro Sánchez carrega directament contra Rafael del Pino pel trasllat de Ferrovial als Països Baixos

Fuga d'empreses: Ferrovial, de ser condemnada per corrupció a buscar la seguretat jurídica

4 min
Façana de la seu de Ferrovial a Madrid.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha carregat aquest dijous directament contra Rafael del Pino, president de Ferrovial, per la seva intenció de traslladar la seu de l'empresa de Madrid als Països Baixos. Sánchez, des de Dinamarca, ha assegurat que els empresaris tenen una enorme responsabilitat social en la societat "en què neixen i desenvolupen tota la seva acció" i que, a més, a Espanya hi ha exemples "extraordinàriament positius" de grans empresaris compromesos amb el seu país. "Per descomptat, amb aquest anunci, no és el cas del senyor del Pino", ha sentenciat. El president de l'executiu ha dit que el govern seguirà aquest cas i comprovarà que s'ajusti a la legalitat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Dos dies després de l'anunci on Ferrovial feia públic que traslladarà la seu de Madrid als Països Baixos, la tempesta no s'aturava. Des del govern espanyol, la vicepresidenta Yolanda Díaz demanava a la constructora dels Del Pino que mantingui a Espanya les inversions i els llocs de treball previstos (tot i que l'empresa ja va anunciar que no hi hauria canvis en aquest sentit). El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, llançava una dura acusació a Ferrovial: "Quina mala consellera és la cobdícia, de vegades". Les crítiques del govern van trobar la resposta del president de la CEOE, que en la línia del PP demanava "respecte" per a Ferrovial.

Fins i tot la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, es va referir a la polèmica en una entrevista a Espejo Público. Tot i que no va voler valorar el cas concret, va reiterar que cal avançar cap a un marc europeu amb unes úniques normes per evitar casos així. "Europa té un mercat fragmentat [...]. Les empreses han de fer moltíssimes coses quan volen sortir a borsa, tenen diferents marcs legals i també diferents impostos".

El trasllat als Països Baixos es planteja en un moment en què en aquest país, conegut per la seva laxa política fiscal i que durant anys li ha valgut retrets al conjunt de la Unió Europea, el moviment d'entrada d'empreses no viu el seu millor moment. Els indicadors apunten que un 23% de les companyies holandeses valoren traslladar-se a l'estranger, xifra que augmenta al 33% en el cas de les estrangeres. "Això és preocupant", va admetre recentment la ministra d'Afers Econòmics neerlandesa, Micky Adriaansens. El país, a més, ha caigut darrerament en diferents rànquings de competitivitat, segons publica Efe.

Amb tot, la llibertat d'empresa faculta qualsevol companyia a triar on vol tenir la seu. Aquests són alguns dels dubtes que suscita la qüestió.

¿Pot impedir un govern que una empresa marxi?

No. Es pot pressionar, però legalment una empresa pot situar-se allà on vulgui. Les empreses que depenen en part de la licitació d'obra pública són normalment sensibles a la voluntat de les administracions.

Quan es pot invalidar un trasllat de seu social?

Només s'hi pot intervenir en cas que el trasllat sigui fals.

Què diu la llei espanyola sobre les seus socials?

La llei de societats de capital espanyola és molt clara. En l’article 9 s’estableix que el domicili social només es pot tenir allà on l’empresa tingui “la seva efectiva administració i direcció” o bé allà on tingui “el seu principal establiment o explotació”. És a dir, allà on té el gruix del seu negoci o bé on hi ha la cúpula directiva. Quan es va produir la multitudinària fuga d'empreses de Catalunya arran de l'1-O, moltíssimes empreses van fer canvis de seu ficticis: van domiciliar l'empresa a indrets on no tenien activitat real. El problema és que la llei, que incideix en el fet que el trasllat de l'activitat ha de ser real, no preveu sancions en cas que es faci incorrectament.

Què ha argumentat Ferrovial per marxar?

La constructora madrilenya va adduir "falta de seguretat jurídica" per fer un pas en què, segons els càlculs dels experts, s'estalvia uns 40 milions anuals en impostos. Ara bé, la inseguretat jurídica, que fa referència a la situació que viuen les empreses en països molt corruptes, amb lleis canviants i on hi ha risc de patir expropiacions, acostuma a ser un tòpic que fan servir les empreses per amagar les motivacions reals per prendre una decisió. Els rànquings sobre qualitat democràtica no avalen la decisió de Ferrovial: Espanya apareixia el 2020 en el lloc 58è de l'Índex de llibertat econòmica, que elabora l'Institut d'Estudis Econòmics, en un llistat que lideren Singapur, Hong Kong i Nova Zelanda i on s'avaluaven 180 països. Al rànquing dels països més segurs del món que va fer el 2018 l'Institute for Economics & Peace, Espanya hi apareixia en el lloc 30è. Pel que fa a l'índex de corrupció que elabora Transparència Internacional, el 2021 Espanya quedava en el lloc 35è; els millors països en aquest sentit eren Dinamarca i Finlàndia, amb els Països Baixos en vuitena posició en un llistat que tancaven Síria i el Sudan del Sud. Finalment, Espanya era el 2022 el vuitè país del món en arribada d'inversió estrangera (els Països Baixos eren quinzens en el llistat).

Val a dir també que Ferrovial, preocupada per la seguretat jurídica espanyola, ha estat condemnada per corrupció en el cas Palau i apareix en altres escàndols; el 2021 la CNMC la va incloure entre les empreses que havien conformat un càrtel per repartir-se contractes d'obra pública i que van haver de pagar una multa milionària.

Com explica el govern l'adeu de Ferrovial?

Fonts del govern espanyol explicaven aquest dijous que el que explica la decisió de Del Pino és la voluntat de pagar menys impostos a títol personal. El president i màxim accionista de l'empresa té residència a Madrid, on fins ara no es pagava impost de patrimoni, però l'impost a les grans fortunes creat pel PSOE i Podem per fer front a l'actual crisi econòmica canvia aquesta situació.

Què va fer el govern central amb la fuga d'empreses catalanes?

El 2017 el govern no només no va criticar els canvis de seus de Catalunya a altres comunitats sinó que el va facilitar: de la mà del PP, i a petició de CaixaBank, va elaborar d'urgència el conegut com a decret Guindos, que permetia les empreses canviar de seu dins d'Espanya sense portar la decisió a la junta d'accionistes i, per tant, fer-ho de forma gairebé instantània. Ferrovial sí que haurà de portar la decisió a la junta, cosa que retardarà el trasllat fins al tercer trimestre.

stats