Energia
Economia 21/08/2021

La incongruència del mercat de l’electricitat

El preu de la llum puja malgrat el descens de la demanda i la generació amb més energies renovables

3 min
Torres elèctriques a Rubí.

Barcelona“Com més aviat avancem cap a aquestes energies [les renovables], abans podrem tenir una energia que no només sigui la més neta, sinó també la més barata”. Són paraules de la ministra d’Economia, Nadia Calviño, que argumenta que créixer en renovables és el camí per abaratir l’electricitat. Sembla lògic, però el mercat elèctric ho desmenteix. L’avanç en les renovables és continu. El 2019, abans de la pandèmia, un 37,2% de l’electricitat es generava de fonts renovables. Ara ja frega el 51%.

Un altre aspecte que desmenteix el mercat és el de les emissions de CO₂. L’encariment dels drets d’emissió és un dels factors que, segons les elèctriques, fan pujar el preu de la llum. Però cada cop es produeix més electricitat que no genera emissions. L’eòlica ja és la primera font de generació elèctrica a Espanya, sobre un 23% del total. Segons les dades de Red Eléctrica –l’empresa que opera el sistema–, entre el gener i el juliol el 70% de l’electricitat es va generar sense emissions, quan en el mateix període del 2019 era el 59% i fa un any el 60%.

Un tercer aspecte mostra la distorsió del mercat. La teoria econòmica diu que quan creix la demanda, si no ho fa l’oferta, els preus pugen. En el cas del mercat elèctric, l’oferta més aviat ha pujat, ja que entren en funcionament nous parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques. I la demanda baixa. Per tant, els preus s’haurien d’abaratir. Així, anant a les dades de Red Eléctrica, es pot comprovar que la demanda elèctrica del mes de juliol va ser a Espanya gairebé un 5% inferior a la del juliol del 2019. Però el preu de mitjana en el mercat majorista del megawatt hora (MWh) va ser gairebé un 80% superior.

És cert que el gas natural, que s’utilitza per generar electricitat en els cicles combinats, s’ha encarit molt l’últim any. Prenent com a referència el seu preu al mercat espanyol, ha passat d’una mitjana de 18,2 €/MWh el desembre del 2020 a 28,7 €/MWh el juny del 2021. Un augment del 57%. I aquests cicles combinats emeten CO₂. Però entre el gener i el juliol, aquesta tecnologia que crema gas només ha generat el 13% de l’electricitat a Espanya. 

La clau cal buscar-la en el funcionament del mercat, un sistema marginalista en què l’última tecnologia que entra és la més cara (el gas) i marca el preu de tota la producció elèctrica. La patronal Foment del Treball ja ha demanat un nou sistema de mercat, en el qual s’estableixi un preu segmentat per a cada tecnologia. Així, la part d’energia nuclear, hidràulica i de renovables, que no genera CO₂ i no utilitza combustibles fòssils, sempre seria més barata. Però la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ho ha descartat argumentant que el model marginalista és el que imposa Brussel·les.

Buidatge d’embassaments

Aquest mercat marginalista genera el que se’n diu dividends caiguts del cel. Si es cobra el preu que marquen els cicles combinats per tota la producció, hi ha tecnologies que no emeten CO₂, com la hidràulica, que reben una sobreretribució.

Els alcaldes de la província de Zamora, però també organitzacions de consumidors com l’OCU, han posat el crit al cel pel comportament de les plantes hidroelèctriques aquest estiu, ja que han marcat el preu el 53% de les hores enfront dels cicles combinats, que ho han fet el 13% de les franges horàries, però a un preu molt elevat, si bé “les plantes hidràuliques tenen uns costos de producció molt baixos, gairebé inapreciables, ja que l’aigua cau del cel i les instal·lacions, en la majoria dels casos, ja estan amortitzades des de fa temps”, diuen fonts de l’OCU.

Per fer-ho entenedor, se sospita que les hidràuliques han maximitzat la seva producció aprofitant els preus alts de l’electricitat per augmentar al màxim els beneficis caiguts del cel. La sospita ja la investiguen el ministeri i la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, després que els embassaments de les conques del Duero, el Tajo i el Miño s’hagin buidat en molt poc temps. El secretari d’estat de Medi Ambient del govern espanyol, Hugo Morán, considera que en aquestes tres confederacions hidrogràfiques hi ha embassaments on s’ha produït a nivells “superiors dels recomanables en aquestes dates”, és a dir, que utilitzen més aigua de la recomanada per generar electricitat. Els alcaldes dels municipis afectats per la falta d’aigua del pantà de Ricobayo, a Zamora, que gestiona Iberdrola, són els que ho han denunciat públicament. En aquest cas, el nivell de l’aigua ha passat del 95% a l’11% de la seva capacitat en quatre mesos.

La ministra Ribera vol acabar amb aquestes pràctiques amb un projecte de llei que vol fer pagar a les elèctriques pels beneficis caiguts del cel. Els seus càlculs inicials són que aquestes empreses reduirien en uns 1.000 milions anuals els ingressos i el rebut dels consumidors podria abaratir-se un 4,5%.

stats