Previsions econòmiques

L'FMI manté Espanya com l'economia que més creixerà a Europa aquest any

L'organisme empitjora les perspectives de creixement per a l'economia mundial

3 min
La directora-gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, aquest passat dilluns a la trobada entre la institució i el Banc Mundial a Marràqueix.

BarcelonaEl Fons Monetari Internacional (FMI) ha mantingut estables les seves previsions de creixement per a Espanya aquest any, però les rebaixa per al 2024. A més, ha retallat les de tota l'economia mundial. En el seu informe trimestral de perspectives econòmiques, l'organisme manté l'economia espanyola com la que més creixerà enguany de la zona euro.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Així, l'FMI augura que el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) espanyol augmentarà un 2,5%, la mateixa xifra que en l'últim pronòstic, publicat el juny passat. Per al 2024, tanmateix, redueix la taxa del 2% a l'1,7%.

Malgrat això, les dades espanyoles són clarament superiors a les dels països del seu entorn, i la d'Espanya serà la gran economia europea que més creixerà. En un comunicat del ministeri d'Afers Econòmics, el govern espanyol en funcions ha celebrat la notícia i ha destacat que la previsió de l'FMI "se situa per sobre" de la seva pròpia previsió, "molt per sobre de països com França, Alemanya o Itàlia". De fet, el pronòstic de creixement del PIB del 2,5% és superior a l'1,8% del Banc d'Espanya.

De fet, l'economia europea es ressentirà sobretot per la punxada d'Alemanya, el motor del Vell Continent, al qual l'FMI pronostica una caiguda del PIB del 0,5% aquest any i una recuperació moderada el 2024, amb un increment de l'activitat del 0,9%. Els altres dos grans països de la Unió Europea, Itàlia i França, evitaran la recessió segons els càlculs de l'organisme, però amb taxes de creixement modestes: en el cas francès, de l'1% i l'1,3% per al 2023 i el 2024, respectivament, mentre que en el cas italià preveu creixements del 0,7% tots dos anys.

En aquest sentit, la institució dirigida per Kristalina Georgieva situa en el 0,7% la mitjana de creixement del PIB de l'eurozona aquest 2023 i un 1,2% el 2024, una reducció respecte de l'informe del juny de dues i tres dècimes, respectivament. Per al conjunt de l'economia mundial, l'FMI deixa sense canvis el pronòstic per al 2023, del 3%, i retalla una dècima el del 2024, fins al 2,9%.

"La recuperació mundial després de la pandèmia de covid-19 i la invasió russa d'Ucraïna continua sent lenta i desigual", apunta l'FMI, que alhora destaca "la resiliència mostrada per l'economia a començament d'any" gràcies a la reobertura total del comerç internacional –la Xina va posar punt final a la seva política de covid zero– i a la moderació de la inflació provocada pel conflicte a Ucraïna.

No obstant això, l'organisme considera que "diverses forces estan frenant la recuperació", com ara la guerra a Ucraïna, la "fragmentació geoeconòmica" i "les conseqüències a llarg termini de la pandèmia". Així mateix, "l'enduriment de la política monetària" per part dels bancs centrals per frenar l'encariment del cost de la vida i "els fenòmens meteorològics extrems" també són una font d'alentiment de l'activitat econòmica en moltes regions del planeta.

Tot i que les perspectives econòmiques a escala global són les més negatives en dècades, l'economista en cap de l'FMI, Pierre-Olivier Gourinchas, va assegurar que ha augmentat "la probabilitat d'un aterratge suau" de l'economia mundial, és a dir, d'un alentiment progressiu de l'activitat sense acabar en una crisi profunda.

Els EUA i la Xina, cara i creu de l'economia global

Si l'economia espanyola avança amb força segons l'FMI, els Estats Units –la primera economia del món– seran el país que més tirarà del carro de l'economia global. Tot i la inflació i les fortes pujades de tipus d'interès de l'últim any per part de la Reserva Federal, el banc central nord-americà, l'FMI ha millorat les previsions de creixement del PIB dels EUA per la fortalesa del mercat laboral. D'aquesta manera, la institució internacional espera un creixement del 2,1% aquest any i de l'1,5% el vinent, un increment de tres i cinc dècimes, respectivament, en comparació amb l'informe del juliol.

A l'altre extrem, la Xina, que és la segona economia del món però que té un PIB per habitant molt inferior al de les economies més avançades, creixerà un 5% i un 4,2% el 2023 i el 2024, d'acord amb les previsions de l'FMI. Ara bé, la crisi immobiliària i els problemes en les cadenes de subministraments que han afectat la seva indústria, sumades a la caiguda d'inversió estrangera per les tensions diplomàtiques amb els EUA per Taiwan, han obligat l'organisme a retallar dues i tres dècimes, respectivament, les previsions fetes fa tres mesos.

stats