La crisi de preus

Els preus comencen l'any sota control

L'IPC se situa en el 3,4% a Espanya

3 min
Imatge d’un supermercat a la ciutat de Barcelona.

BarcelonaEls preus de béns i serveis de consum han augmentat lleugerament aquest mes de gener a Espanya, segons dades avançades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'electricitat és un dels elements que més han contribuït al repunt de la inflació, mentre que el cost dels carburants ha continuat la tendència a la baixa dels últims mesos.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En concret, l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) ha crescut 0,1 punts respecte al desembre, mentre que en comparació amb un any enrere els preus s'han situat un 3,4% més elevats que el gener del 2023. Cal recordar que, al desembre, la inflació va ser del 3,1% interanual al conjunt de l'Estat i del 3,2% a Catalunya.

Evolució dels preus de béns i serveis de consum
Índex en què 100=gener 2020

L'encariment de la factura elèctrica es deu a l'aixecament d'algunes mesures de suport del govern espanyol en vigor durant bona part del 2022 i el 2023, quan els preus de l'energia es van disparar amb la invasió russa d'Ucraïna. El 31 de desembre van caducar la rebaixa de l'IVA a l'electricitat, que va tornar a passar del 5% al 10%, i les eliminacions temporals dels impostos a l'electricitat i a la producció, que van tornar a ser del 2,5% i del 3,5%, respectivament.

El secretari d'estat d'Economia i Empresa del govern espanyol, Israel Arroyo, ha destacat que el final de les mesures antiinflacionàries al llarg d'aquest any podrà afegir "alguna dècima més" a l'IPC dels pròxims mesos, però que això no impedirà que els preus continuïn moderant-se. En aquest sentit, Arroyo ha destacat que la inflació ha agafat una "inèrcia" a la baixa una vegada superats dos "xocs": el primer, la primavera del 2022, quan es va disparar el cost de l'energia per la guerra a Ucraïna, i el segon, derivat del primer, a finals del 2022 i durant bona part del 2023, quan es va traslladar la pujada de preus als aliments.

Arroyo ha dit que la taxa anual d'inflació acabarà convergint al 2%, que és l'objectiu marcat pel Banc Central Europeu. "Crec que anirem tornant al 2%. Si el ritme és una mica més ràpid o més lent no és tan rellevant", ha afirmat en roda de premsa a Madrid.

Creixement dels preus
Evolució dels preus de béns i serveis de consum a Espanya. Índex en què 100=gener 2020

Malgrat això, Carlos Puig de Travy, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, s'ha mostrat menys optimista que l'executiu central. "Segurament els pròxims mesos continuaran unes taxes d’inflació massa elevades, a conseqüència de l’impacte derivat de la retirada progressiva de les mesures fiscals contra la inflació –ha dit Puig de Travy en un comunicat–. Això tindrà la seva incidència negativa en el bon comportament que registra la inflació subjacent des de l’estiu del 2023", ha afegit.

A l'altre extrem, el fet que, malgrat les tensions geopolítiques, el preu del petroli s'hagi mantingut estable o fins i tot hagi caigut lleugerament ha permès que el preu dels carburants hagi empès a la baixa l'IPC. Es tracta d'un fet inusual, ja que en crisis geopolítiques similars en el passat, el preu dels combustibles s'acostumava a disparar.

Caiguda de la inflació subjacent

Les dades apunten a una normalització dels preus. Es reflecteix també en la dada de l'IPC subjacent (el que no té en compte l'energia ni els aliments frescos, més volàtils), que ha caigut uns notables 0,4 punts en relació amb el mes passat. Així mateix, en comparació amb el gener de l'any passat, l'indicador ha crescut un 3,6%, només dues dècimes per damunt de l'IPC complet.

El ministre d'Economia ha destacat que aquest 3,6% és "el valor pràcticament mínim" de l'IPC subjacent dels "últims dos anys". De fet, la inflació subjacent encadena sis mesos de moderació, des del juliol, quan la taxa de creixement anual era del 6,2%. I entre el gener del 2022 i el 2023 va créixer un 7,5%.

Aquest indicador és un dels que més preocupa els bancs centrals, pel fet que mesura els elements del cistell de la compra amb preus més estables. Per tant, quan es troba en xifres tan altes apunta a una pèrdua de poder adquisitiu més gran per a les famílies i empeny els organismes a actuar.

stats