La Nobel d'economia Claudia Goldin explica a Barcelona per què "han guanyat les dones"

Barcelona"Pensem que ara les coses van malament, però soc historiadora, així que creieu-me: abans eren pitjors". Claudia Goldin, guanyadora del premi Nobel d'economia el 2023 i professora de la Universitat Harvard, ha impartit aquest dijous la lliçó inaugural de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra amb un títol contundent: Per què han guanyat les dones (Why women won, en anglès).

Goldin ha repassat l'evolució del paper de les dones en l'economia als seus Estats Units natals i les causes que hi han fet evolucionar el que primer eren demandes d'una minoria fins a drets reconeguts legalment i àmpliament acceptats per la societat. Curiosament, l'àmplia recerca de Goldin, malgrat tenir un prisma històric, té un clar element econòmic i utilitza les eines que fan servir els economistes, especialment en l'anàlisi de dades. Per això la lliçó de la guanyadora del Nobel a Barcelona ha sorprès alguns assistents, ja que ha estat molt més històrica que no pas econòmica. El que sí que ha tingut la classe magistral, però, és un to optimista, com ho assenyalava el títol, malgrat fer esment de certs retrocessos recents en les llibertats civils de les dones, sobretot la decisió el 2022 del Tribunal Suprem nord-americà de limitar de nou el dret a l'avortament.

En aquest sentit, Goldin ha explicat que va tenir la idea d'investigar aquest tema arran d'una conversa amb una alta executiva d'una multinacional de Corea del Sud, que li va explicar que al seu país la situació social de les dones estava empitjorant. Quan la professora de Harvard li va dir que als EUA les coses tampoc anaven tan bé, la directiva asiàtica la va contradir: "Vosaltres heu guanyat!", li va exclamar.

La lliçó de Goldin ha posat els orígens de les reivindicacions de les dones nord-americanes en el moviment a favor dels drets civils que va sacsejar els EUA als anys 60, liderat sobretot per la comunitat afroamericana, que demanava més igualtat d'oportunitats i l'abolició de la segregació racial al sud del país, on la població negra encara patia fortes discriminacions. "Els anys 60 van ser de gran rellevància", ha indicat l'economista nord-americana, perquè el moviment feminista es va fer seva la idea que també vivien en una situació d'"opressió" equiparable a les minories racials.

Tot i que amb un decalatge de més d'una dècada respecte a les lleis que van acabar –sobre el paper, almenys– amb bona part de la discriminació racial als EUA, als 70 el Congrés nord-americà va acabar aprovant la legislació que igualava els drets de dones i homes a la feina, a la vida quotidiana (per viatjar, obrir un compte corrent o conduir) i, fins i tot, es va legalitzar l'avortament.

En aquells anys l'opinió pública als EUA va anar virant per abraçar cada vegada més la idea que homes i dones han de tenir els mateixos drets. Un fet destacable és que, segons Goldin, els canvis de percepció del rol de les dones en la societat van anar de bracet entre els homes i entre les dones, amb diferències mínimes en el temps.

La "cara contenta"

Al torn de preguntes, Goldin ha dit, com a estudiosa de la història econòmica: "Només predic el passat". Però ha assenyalat la pantalla on hi havia el títol de la lliçó, en el qual la lletra o de won (guanyat) era l'emoji d'una cara somrient. "La gent sovint em pregunta si soc pessimista sobre el futur de les dones, per això hi he posat aquesta cara contenta", ha conclòs.