Starmer es juga la credibilitat i el seu futur polític amb els nous pressupostos

LondresDurant les últimes setmanes un seguit d’ordres i contraordres ha envoltat l’elaboració dels nous pressupostos del govern de Keir Starmer per al període de l'abril del 2026 al març del 2027. Anuncis o insinuacions d’augments d’impostos han estat retirats de manera sobtada arran de l’enuig dels diputats governamentals, que han viscut el procés amb creixent desconcert.

El caos final ha arribat aquest dimecres, una hora abans que la ministra del Tresor, Rachel Reeves, comparegués als Comuns per explicar als britànics de quin mal havien de morir. L’Oficina de Responsabilitat Pressupostària (OBR), encarregada d’analitzar i verificar les previsions oficials, ha publicat per error la seva anàlisi abans que Reeves en revelés els continguts. La filtració, traca final d’un procés convuls, no té precedents i podria comportar una investigació.

Un cop desvelats els secrets del Tresor, la descoberta no convida massa a l’optimisme. I els diputats, amb la lliçó apresa, s’han comportat durant les intervencions de Reeves i de la líder de l’oposició, Kemi Badenoch, com alumnes excitats el dia abans de les vacances: gresca, crits i aplaudiments als propis, i xiulades als contraris. Està en joc no només la credibilitat de Reeves, sinó el futur polític del premier, Keir Starmer.

En conjunt, les mesures anunciades impliquen un augment d’impostos d’uns 26.000 milions de lliures a finals de la legislatura (2029), cosa que supera de llarg la despesa addicional prevista, d’11.300 milions. Així i tot, l’OBR adverteix que els 22.000 milions de marge fiscal (headroom) que en total s'obtenen continuen sent "escassos" davant les incerteses i els riscos derivats de diversos canvis tributaris complexos. En altres paraules, la teoria sona bé, però caldrà veure si la pràctica acompanya i no hi ha xocs externs no previstos. El headroom no és només la diferència entre els nous ingressos i la despesa addicional, sinó el marge estructural que queda respecte als objectius fiscals legals del govern. Als quasi 15.000 milions se n’hi sumen uns 7.000 més derivats de revisions macroeconòmiques positives.

Un escàs marge fiscal

De fet, l’economia britànica pateix problemes estructurals endèmics que, des del Brexit, s’han agreujat en els principals indicadors. Segons el Tresor, el PIB creixerà un 1,4% el 2026, mig punt per sota de la previsió del març. Alhora, l’OBR calcula que l’economia s’haurà expandit un 1,5% el 2025, mig punt més del previst. Total, suma zero. Pel que fa a la inflació, arribarà al 3,5% el 2025, tres dècimes per sobre de l’estimació anterior, i se situarà en el 2,5% el 2026, també per damunt del que s’havia projectat a la primavera. La productivitat, una de les grans febleses de les últimes dècades, tampoc no millorarà: quedarà en l’1% a mitjà termini, 0,3 punts per sota del càlcul precedent, un llast per al creixement i el nivell de vida.

Una de les decisions més controvertides del pressupost és l’extensió fins al 2031 de la congelació del llindar de l’impost sobre la renda, molt més enllà del previst. Amb les congelacions anteriors, els trams fiscals no s’hauran actualitzat durant gairebé una dècada, ni amb la inflació ni amb l’augment dels salaris. Això genera el conegut fiscal drag: un augment encobert d’impostos que fa créixer la recaptació perquè els llindars no es mouen mentre els sous pugen. Segons l’OBR, 780.000 persones passaran a pagar aquest impost i moltes altres tributaran en trams superiors. Reeves i el laborisme havien criticat durament aquesta pràctica a l’oposició, però ara n’amplien la vigència.

En l’àmbit polític, la ministra ha obtingut una acollida favorable del grup laborista, necessitat de mesures defensables davant un electorat fatigat que ha perdut la confiança en un primer ministre cada cop més impopular. El Tresor sosté que tots els grups socials excepte el 10% més ric sortiran beneficiats dels nous pressupostos, de les decisions que s’aplicaran fins al 2028-29. Reeves ha reivindicat uns comptes inequívocament laboristes: els que tenen “les butxaques més amples” aportaran més, ha dit.

Els mercats han reaccionat positivament. Quinze minuts després que Reeves iniciés el seu discurs, la lliura pujava lleument i ha continuat apreciant-se mentre detallava les mesures. La lectura de la City és clara: malgrat l’augment de la càrrega fiscal, el pressupost reforça la previsibilitat i aporta coherència al rumb econòmic del govern. Però si el pressupost no funciona i els britànics no experimenten un alleugeriment del cost de la vida, Starmer i el laborisme patiran de valent en les eleccions de l'any vinent.