La resposta del govern d'Israel a l'acceptació per part de Hamàs dels termes de l'última proposta d'alto el foc –una treva de seixanta dies–, que inicialment l'organització terrorista havia refusat, ha estat implacable: Netanyahu ha mobilitzat 60.000 reservistes de l'exèrcit per tirar endavant la conquesta de Ciutat de Gaza, on viuen en condicions infrahumanes un milió de persones. I, sense més dilació, aquest dimecres al vespre ja ha començat l'assalt.
L'espiral de radicalització de Tel-Aviv sembla imparable. Si algú –començant per Hamàs però seguint, a l'altre extrem del drama, pels familiars dels ostatges– creia que aquest gest d'acceptar l'alto el foc posava el primer ministre israelià en un destret, ja s'ha vist que gens ni mica. Ni els dubtes expressats per comandaments de l'exèrcit israelià (d'actuals i de retirats) no serveixen per aturar la voracitat aniquiladora de Gaza que anima tothora el govern de Netanyahu, que no en té prou amb el setge de la fam que està aplicant gens dissimuladament a tota la Franja. Vol una anorreadora victòria militar total.
L'objectiu és diàfan: escombrar cap al sud la població, fer-li la vida impossible, confinar-la en camps de refugiats. De fet, ara mateix no se sap on aniran. I així ofegar operativament i definitivament el poc que deu quedar de l'estructura de Hamàs. Davant d'això, no hi ha cap escrúpol humanitari que compti. Ni l'ONU, ni la creixent pressió d'Europa i de les ONG mundials, ni les imatges colpidores d'infants morts per atacs i per manca d'aliments. Res de tot això està aturant el programa clarament genocida d'Israel. En aquest punt del conflicte, la impotència i el dolor inhumà dels gazatins han agafat dimensions inconcebibles. Amb la complicitat sense fissures dels EUA de Donald Trump, Netanyahu sembla poder-s'ho permetre tot, sense límits morals de cap mena.
El pla per ocupar Ciutat de Gaza, una urbs devastada però encara poblada per un milió d'habitants (alguns retornats del sud al gener, quan hi va haver un alto el foc), que havia de ser validat aquest dijous pel gabinet de seguretat d'Israel, ja està en marxa des d'ahir. Encara que sembli impossible, la guerra pot tenir ara una fase fins i tot més cruenta per a centenars de milers de civils.
Les ordres de mobilització dels reservistes israelians arribaran en els pròxims dies, i els cridats a l’exèrcit tindran com a màxim dues setmanes per allistar-se. Aquest contingent se sumarà als més de 70.000 soldats que ja operen en diferents sectors de la Franja. El nom triat per a l’ofensiva de Ciutat de Gaza és Chariots of Gideon II. El 1948, durant la Nakba (l'expulsió dels palestins de les seves terres i cases arran de la fundació de l'Estat d'Israel), hi va haver una operació Gideon a Bet-Xean, ciutat del districte nord d'Israel. La continuïtat històrica resulta evident.
El maig del 2024 Israel va ordenar l’evacuació de Rafah, aleshores habitada per prop d’un milió de persones. Avui és una ciutat fantasma. Molts indicis apunten que amb Ciutat de Gaza es vol fer el mateix, reduir-la al no-res. La invasió ja ha començat. Un nou horror.
