Friccions entre turistes i barcelonins

El periple dels autobusos 24 i V19 de Barcelona és una mostra, un exemple dels problemes de les friccions que pot causar el turisme massiu a la ciutat de Barcelona. Són dos autobusos que fan recorreguts clau, perquè en alguns trams tenen poques o cap alternativa, sobretot aquest estiu, amb un tram central de la L4 aturat per obres. Però a la vegada també són els autobusos que molts turistes fan servir per anar al Parc Güell i al mirador de la bateria antiaèria del turó de la Rovira, un lloc de pelegrinatge instagramer mal anomenat "els búnquers del Carmel". I és en espais com aquests dos autobusos on la convivència entre ciutadans i visitants es fa més complicada. Els testimonis més directes d'aquesta situació –i també unes de les víctimes– són els conductors dels vehicles que fan aquests recorreguts. Sovint es converteixen en informadors, guies turístics, mediadors i vigilants. Es veuen obligats a fer feines que no els pertoquen per intentar garantir una mínima convivència al transport públic de la ciutat. I quan això passa vol dir que alguna cosa falla.

Els conductors d'autobús s'han de poder dedicar a fer circular amb suavitat un vehicle carregat de passatgers en una ciutat que sovint ja té un trànsit prou complicat, no a controlar que els turistes respectin les normes cíviques més bàsiques o que no hi hagi disputes entre ciutadans i visitants. I els barcelonins, en una ciutat que se suposa que vol guanyar terreny als cotxes, necessiten un transport públic eficient, que els permeti moure's amb rapidesa i comoditat, sense sentir-se com anxoves dins d'una llauna. L'Ajuntament de Barcelona ha d'abordar aquest problema. I la solució no pot ser només afegir més vehicles a les línies 24 i V19: la capacitat d'atracció del Parc Güell i del mirador del turó de la Rovira superarà qualsevol pedaç com aquest. I els veïns per on passen les dues línies tampoc voldran que els seus carrers es converteixin en autopistes per a autobusos i autocars. Sobretot els que viuen en carrers estrets i que fan més pujada, a Can Baró i al Baix Guinardó, on el trànsit continu d'autobusos ensordeix qualsevol veí que s'atreveixi a tenir les finestres obertes. A part d'accelerar tant com es pugui les obres de la L9 del metro, que tindrà una parada a la plaça Sanllehy, s'hauria de replantejar un augment de la limitació d'aforament per a turistes tant del Parc Güell com del mirador del turó de la Rovira.

Però la situació del 24 i el V19 és només un símptoma d'un problema cada vegada més general: la fricció entre el turisme i la ciutadania. Cal recordar que al primer semestre Catalunya va batre un altre rècord de visitants estrangers, 9,25 milions, i, tot i que l’augment s’ha començat a moderar, el turisme continua creixent. Gairebé el 10% dels barcelonins el consideren el principal problema de la ciutat. Si l'Ajuntament de Barcelona no aborda aquesta fricció entre veïns i visitants de manera global, però també quirúrgica en punts calents com aquests dos autobusos, la tensió augmentarà. I això només pot dur al malestar ciutadà i a un augment del rebuig d'una part cada vegada més important de la població cap als visitants.