Guanya Meloni: la UE li compra el seu discurs en immigració
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, s'ha convertit pel que es veu en el gran referent ideològic de la Unió Europea. Després que fins i tot la justícia italiana li tombés el seu projecte de traslladar els migrants o sol·licitants d'asil a camps de deportació d'Albània, ara és tota la UE la que ha votat, en un acord exprés, aquest sistema que permetrà a cada país exportar els seus migrants no desitjats a camps de deportació situats en països extracomunitaris. De fet, l'acord d'ahir és un gran triomf tant de Meloni com de les tesis de l'extrema dreta, i suposa un daltabaix en les polítiques de respecte als drets humans i de defensa dels valors humans que encara podien quedar en peu a Europa.
Un dels pocs països que s'hi han oposat és Espanya, però no només s'ha quedat gairebé sola sinó que també ha vist com es reduïen les compensacions dels altres països, especialment els de l'est i el nord d'Europa, cap als que reben la principal pressió migratòria, que són no només Espanya sinó també Itàlia, Grècia i Malta. Del pressupost inicial de 600 milions d'euros s'ha passat a 420, i dels 30.000 migrants a repartir s'ha passat a 21.000. La reforma per la via ràpida de les mesures antiimmigració incorpora també el canvi en la llista de "països segurs", cosa que restringeix les possibilitats dels migrants que en procedeixen de demanar asil a la UE. A més dels aspirants a entrar a la comunitat, això inclou països com Kosovo, Colòmbia, Bangladesh, Egipte, l'Índia, el Marroc i Tunísia.
El punt més conflictiu, tanmateix, és aquesta acceptació del sistema de camps de deportació en països tercers, és a dir, que ni formen part de la Unió Europea ni tenen cap tipus de relació amb l'immigrant afectat. En principi es preveu que en aquests països, amb els quals cada estat firmaria acords bilaterals, s'han de respectar els drets humans dels migrants, però això és una premissa sobre paper que en casos anteriors, com ara els acords amb Tunísia, s'ha demostrat que no es complia segons denuncien activistes i reportatges periodístics, i que s'agreuja amb el fet que aquesta estada suposadament temporal dels immigrants es pot allargar en el temps i convertir aquestes grans presons en altres països en un infern molt lucratiu per al país que les acull. Ja ho va intentar l'anterior primer ministre britànic, Rishi Sunak, amb Ruanda, i ho ha aconseguit, de manera molt més brutal, Donald Trump, amb el trasllat de migrants cap a les presons del Salvador de Bukele.
La UE s'assembla cada cop més al que voldria Trump, un feu de la ultradreta en el que ja queda poc de l'esperit solidari dels seus inicis. Per molt que alguns, com ahir António Costa, president del Consell Europeu, facin crides a defensar la seva independència, el cert és que fins ara la UE ha comprat a Trump tot el que ha demanat —des d'armes a polítiques—, i per això no és estrany que ara la política migratòria passi a ser la de la seva principal aliada, Giorgia Meloni, el nou referent d'una Europa que cada cop costa més defensar.
