Guerracivilisme, ara contra la fiscal
En aquesta Espanya dual i permanentment confrontada, tot és susceptible de convertir-se en arma llancívola. És el guerracivilisme contumaç i atàvic. La dreta espanyola no dona treva. Si algú ha fet una esmena a la totalitat a l'esperit de consens de la Transició és la confluència competitiva PP-Vox, a veure qui assenyala més suposats traïdors a la pàtria. L'últim episodi és el que afecta la Fiscalia General de l'Estat. Un cop assolida la caiguda del fiscal Álvaro García Ortiz, la tria de l'executiu de Pedro Sánchez ja ha despertat els instints bel·licosos de la dreta. La Moncloa ha proposat com a substituta la progressista feminista Teresa Peramato (Salamanca, 1962), membre de la Unió Progressista de Fiscals, associació que va presidir del 2019 al 2021.
Sigui casual o volgut, la sentència del Tribunal Suprem contra García Ortiz es va fer pública un 20-N de tèrboles ressonàncies històriques, mentre que l'elecció de Peramato ha coincidit amb un 25-N ideològicament antagonista. Les dues Espanyes sembla que no estalviïn ni càrrega simbòlica ni guerra cultural. Tot i la crida dels socis de Sumar a mobilitzar-se contra el Suprem, una crida que el govern espanyol no ha fet seva, n'hi ha una, d'Espanya, clarament i explícitament més bel·ligerant. La d'una dreta que sap fer servir l'implacable lawfare sense miraments ni dissimulació. Actua, esclar, des de la tranquil·litat de dominar-ne els ressorts.
Quan l'esquerra socialista va apuntar-se sense fer escarafalls a la persecució judicial del sobiranisme, no va voler o saber veure que tard o d'hora la fúria cauria sobre seu. Quina fúria? Quins ressorts? Doncs la combinació harmònica i conspirativa de tres instàncies: les policies patriòtiques, una alta judicatura que es mostra implacable contra els que considera enemics polítics i un braç mediàtic que engreixa i prepara sempre el terreny. Un braç, aquest darrer, que, per cert, les últimes setmanes ha obert una nova i vergonyosa guerra assenyalant periodistes. Ara, per suposats tractes professionals de favor a fills de periodistes com Xabier Fortes (RTVE), Esther Palomera (Eldiario.es) o Isaías Lafuente (Cadena SER).
Però tornant a la Fiscalia, des de l'oposició del PP i Vox ara toca començar a furgar en la deslegitimació de la futura nova fiscal general. D'entrada, amb la petició del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, gens subtil, que l'informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que avali la candidata del govern a fiscal general passi de consultiu a vinculant. Davant la dificultat de qüestionar el perfil professional de l'escollida, s'ha començat posant el focus en el procediment, cosa que, com qui no vol la cosa, posa en entredit la idoneïtat de l'elecció. Peramato és fiscal de carrera amb 35 anys d'exercici i té una àmplia trajectòria difícil de criticar i especialment consistent en el camp de la lluita contra la violència masclista i a favor de la igualtat de gènere. Però el PP necessita sembrar el dubte sigui com sigui: "Si a aquesta nova fiscal el president [Pedro Sánchez] li demana que cometi un delicte, ho farà?", s'ha preguntat Ester Muñoz, portaveu del PP al Congrés. Sembla que sí, que tot s'hi val. La batalla continuarà.
