La pandèmia silenciosa dels trastorns mentals també s’ha d’aturar
Els testimonis dels joves, familiars i psicòlegs del dossier d’avui posen negre sobre blanc una situació que s’intuïa, s’avisava, però no s’havia fet encara prou visible. Els trastorns mentals han crescut entre la població general arran de la pandèmia i el confinament, però entre els més joves aquest creixement ha estat especialment preocupant.
A Sant Joan de Déu han vist com aquest últim any creixia un 50% el nombre de casos a urgències i es doblava el de joves i nens que hi arribaven amb autolesions. Els casos més greus han acabat fent cap als hospitals, però n'hi ha moltíssims que no s’han diagnosticat. Just ara el sistema de salut comença a estar distensionat, però la salut mental, com ha passat en altres patologies, ha quedat molt de temps en un segon pla davant la urgència de la pandèmia. El covid s’ho ha menjat tot, i el control d'aquests trastorns que podien tenir els metges de família o pediatres va quedar interromput per l'emergència. Les visites es van haver de fer a distància, virtuals, o es van suspendre, i el confinament va fer recular en molts casos els tractaments psicològics en marxa, cosa que va provocar encara més angoixa.
És significatiu que la majoria dels testimonis amb els quals hem pogut parlar han acabat demanant i rebent ajuda d’entitats o organitzacions privades. Des del sistema públic no hi ha prou recursos per fer front a aquesta nova onada pandèmica i això és un problema afegit perquè vol dir que amplis sectors de la població, els més vulnerables perquè no tenen recursos econòmics o educatius per poder-hi accedir, poden quedar sense assistència si no reben l’assessorament necessari. La precarietat econòmica i la incertesa i angoixa que provoca són també unes de les causes dels trastorns mentals, o almenys del seu agreujament, i la situació actual ho ha estat posant en evidència. Per això, els experts reclamen més recursos per poder atendre els casos lleus abans que arribin a agreujar-se.
Durant l'últim any, amb les escoles tancades, la primària col·lapsada i el confinament domiciliari ha estat molt difícil poder actuar preventivament, però aquest ha de ser l’objectiu a partir d’ara. Hi ha molt a millorar en l’atenció a la salut mental, i el Govern és conscient que caldrà abocar-hi més recursos. Més psicòlegs, canvis en l’organització, sobretot pel que fa a la transició de l’edat infantil a l’adulta, i, possiblement, una col·laboració més gran amb les entitats privades que s’hi dediquen, la majoria tan cares que moltes famílies no hi poden accedir o s’han d’hipotecar per fer-ho.
Per descomptat, també és urgent trencar l’estigma que la salut mental té entre la població. Es tracta de malalties que afecten molta gent, joves i grans, que s’ha d’afrontar de cara i de les quals s’ha de parlar molt més, perquè això pot ser un primer pas per combatre-les.
