20/10/2019

El perill de minimitzar la violència

3 min
Un home ferit a la cara rebent assistència mèdica per part del SEM divendres a la Via Laietana.

BarcelonaHauran de ser els sociòlegs i els filòsofs els que, amb molta cura i atenció, analitzin amb el temps el que ha passat aquesta setman­a a Barcelona. Sobretot l'enorme diferència entre els milers de manifestants pacífics i no-violents i els grups que han optat per la violència. El resultat d'aquesta violència, de moment, són dues persones ferides greus: una dona de menys de trenta anys amb un traumatisme cranioencefàlic produït pel tret al cap d’un projectil policial, i un policia nacional en estat molt greu per l’impacte al cap d'un objecte tirat per un manifestant. Onze persones més segueixen hospitalitzades, n'hi ha quatre que ja és segur que han perdut la visió d’un ull pels trets de les pilotes de goma i en total Salut calcula que hi ha hagut almenys 590 persones ferides entre manifestants i policies. Una xifra que, almenys pel que fa als manifestants, segur que és molt més gran, ja que bona part dels ferits no ho han denunciat, han trigat més a anar als centres de salut o directament no hi han anat.

Aquests són els fets fins ara. I confiem que aquest dramàtic balanç no creixi en els pròxims dies. Paral·lelament, però, i d’aquí la referència als sociòlegs, crida molt l’atenció la frivolització d’aquesta violència que reflecteixen moltes de les imatges que es poden veure aquests dies a les xarxes. No només la de turistes fent-se selfies amb els aldarulls de fons, sinó la dels mateixos joves irats fotografiant-se o posant per a una munió de càmeres davant una foguera, o també fent postureig mentre destrossen mobiliari urbà, tomben contenidors o s'enfronten als cossos policials.

Joves posant pels fotògrafs davant una foguera el dijous dia 17

Encara són més greus i preocupants –perquè es tracta de professionals que teòricament haurien de garantir la seguretat– les imatges de policies fent-se fotos de record després d’una sortida per reprimir manifestants indiscriminadament i amb fúria, o les imatges de bales de goma firmades i dedicades amb odi que pugen a les seves xarxes socials.

Policies Nacionals fent-se una foto després de tornar d'un servei el dia 18.

Per acabar-ho d’adobar, aquests aldarulls –que, cal no oblidar-ho, estan provocant ferits greus i no només crema de contenidors– tenen la comprensió d'una part dels que fins fa dos dies es declaraven pacifistes. Ho justifiquen perquè, com molts ciutadans, comparteixen la humiliació i la ràbia dels joves després de la sentència i creuen, impotents, que com que ells no se n'han sortit cal deixar que el relleu ho intenti a la seva manera. Però ja hi ha hagut 194 persones detingudes, 28 de les quals han ingressat preventivament a la presó per ordre d’un jutjat, i 76 que han quedat en llibertat provisional. Amb l'experiència de la sentència del judici, en què s'han dictat penes duríssimes per actuacions el 20-S i l'1-O en què no hi va haver violència, costa poc d'imaginar el que pot passar ara, amb aquests precedents de la justícia espanyola. Exigim que s'investigui la violència policial i algunes detencions clarament abusives que s'han vist, però no ens enganyem sobre quina serà la part que en sortirà més perjudicada, perquè el sobiranisme no desapareixerà, però l'Estat i la seva justícia tampoc. Caldrà lluitar també per la llibertat dels detinguts aquests dies. Però no hi ha excuses, la no-violència no només és la millor opció sinó la més útil, l'única que realment pot donar la raó i el reconeixement internacional.

stats