19/07/2022

El perill de treballar a 35 graus

2 min
Un treballador de la construcció en una obra pública al carrer durant una onada de calor, a la ciutat de València

No hauria d'estar permès treballar a temperatures tan altes que posin en risc la salut. Les morts laborals a causa de la pujada dels termòmetres són perfectament evitables. Resulta llastimós constatar com en pocs dies se n'han produït dues a Madrid, la d'un empleat del servei de neteja de la capital espanyola i la d'un obrer d'una nau industrial a Móstoles. No s'hauria d'haver permès que això passés i, per tant, l'Ajuntament de Madrid i l'empresa afectada no poden inhibir-se. Han d'assumir la seva responsabilitat. De fet, ahir a última hora, sindicats i empreses de neteja madrilenys s'hi van posar i –amb la clamorosa absència dels representats municipals, que se’n desentenen– van acordar un nou pla d’horaris i càrrega de feina per a aquests casos, mentre un altre treballador de neteja estava ingressat greu degut també a un cop de calor.

Tret de les fàbriques, on el límit de calor està establert en els 35 ºC, ni Catalunya ni Espanya tenen una legislació que prevegi un màxim de temperatura a les feines, ni a l'interior ni a l'exterior. Com pot ser? Ara que, amb el canvi climàtic, les onades de calor són cada vegada més freqüents –a més, de mitjana la temperatura a Catalunya ha pujat 1,8 graus des del 1950–, estem davant de la necessitat evident de regular aquesta realitat en el món del treball. De fet, resulta sorprenent que encara no s'hagi actuat en aquest sentit.

Si ens atenim a les dades, és una urgència. Segons l'Institut de Salut Carlos III de Madrid, dependent del ministeri de Sanitat, només entre el 10 i el 18 de juliol han mort 510 persones a l'Estat a causa de la pujada dels termòmetres. En tot el 2021, se'n van comptabilitzar 1.298. No sabem quantes es van produir en entorns de feina. El que sí que sabem, segons un estudi publicat pel Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona i elaborat amb dades de tot Espanya per Estudi IS Global, és que la sinistralitat laboral s'ha disparat un 10% a causa de les altes temperatures. Els accidents més habituals són els cops de calor i les cremades, i els sectors més afectats, l'agricultura i la construcció, tots dos amb feines majoritàriament a l'aire lliure. Altres estudis demostren que per sobre dels 28 ºC el nombre d'accidents derivats d'errors humans i actes insegurs creix significativament.

És veritat que totes les empreses tenen –o haurien de tenir– serveis de prevenció, interns o externs, a més de revisions mèdiques. Uns i altres haurien de servir per evitar excessos en la temperatura ambient de feina. Però, pel que es veu, no són suficients. D'aquí la necessitat d'enfortir la legislació i de posar els mitjans –inspeccions, campanyes de conscienciació, etc.– perquè es compleixin. Les persones adultes passen moltes hores a la feina, on tenen el dret a unes condicions climàtiques dins uns paràmetres de normalitat. En aquest sentit, si, d'una banda, és imprescindible actuar contra les calorades, de l'altra, cal no caure en l'abús dels aires condicionats: resulten igualment problemàtiques les temperatures massa baixes, les quals acaben provocant contrastos igualment perjudicials per la salut, a més d'una despesa energètica insostenible.